En
el darrer número de Punt de Trobada, a l’article titulat Quan
s’acabarà la sequera?, s’explicava des d’un punt de vista científic la
sequera tan severa i atípica que estem vivint, un senyal més del canvi climàtic
en què estem
immersos i que ens afecta de ple a la Mediterrània, i en particular
l’occidental, en la qual es troba Viladecans. En aquest article deixem la
ciència i anem a la política local, per exposar breument com Viladecans és
pionera en l’adaptació a aquest nou patró pluviomètric, amb sequeres més
freqüents i més persistents, i l’aprofitament de l’aigua de pluja.
L’any 2008 Viladecans va
aconseguir finançament dels Fons de Cohesió de la Unió Europea per iniciar un
projecte pioner a Catalunya i Espanya, ja amb la visió de que la sequera del
2007-2008 no seria una anècdota, sinó una realitat incòmoda i freqüent. El
projecte tenia per objectiu iniciar la creació d’una xarxa separada d’aigües
pluvials, que recollís l’aigua de pluja que cau sobre la ciutat i la incorporés
a l’aqüífer, en comptes de conduir-la a la xarxa del clavegueram, i no
emmagatzemar-la i aprofitar-la. La idea és ben senzilla, i respondria a una
pregunta que qualsevol infant podria formular-se: ¿i si recollim l’aigua de
pluja, l’emmagatzemem i la fem servir quan ens calgui? Aquesta xarxa pluvial
independent té actualment 35 km de longitud al llarg de la ciutat, i permet
conduir l’aigua que precipita a la ciutat, a les teulades i carrers, a
l’aqüífer, a través de tres pous municipals que tenen boca al parc de la
Marina, al carrer de Jaume Balmes i a l’Avinguda dels Germans Gabrielistes, i
dos punts de connexió més, situats al parc de Mas Ratés i al parc del Torrent
Ballester (a Antonio Machado i al barri de Llevant també en tenen a punt de ser
operatius). El reg de gairebé tres quartes parts de les zones verdes de la
ciutat es fa amb aquesta aigua de pluja a través de la xarxa pluvial, i el 100%
de la neteja urbana. Això és important, ja que hi ha un increment d’aigua en el
nou contracte de neteja urbana, amb l’inici d’aquest mes d’abril dels tan
esperats baldeigs a pressió nocturns de freqüència diària dels carrers. L’aigua
que es fa servir és de la pluja recollida en les teulades i carrers de la
ciutat.
Posem una mica de dades,
per veure el potencial de la xarxa, fins i tot en un cas de sequera com
l’actual. L’any 2022 es van fer servir 150.000 m3 d’aigua de pluja
per a la neteja i el rec, és a dir, 150 milions de litres d’aigua. És molt o poc? A l’article del PdT a què
fèiem esment al
començament, Quan acabarà la sequera?,
es pot veure com l’any 2022 van precipitar sobre Viladecans uns 400 mm, és a
dir, 400 l/m2, que és un terç menys del que hagués sigut normal.
Imaginem 1 km2 de superfície urbana, dels 20 km2 que té
el terme municipal, i que és inferior a l’extensió de tota la trama urbana on
es recull aigua de pluja. Sobre aquest 1 km2 de superfície urbana
van precipitar un total de 400 milions de litres d’aigua, és a dir, més del
doble de la que es va fer servir per al reg i la neteja viària. Recordem que la
pluja mitjana a Viladecans no és de 400 sinó de 600 l/m2. Per tant,
l’aigua de pluja, ben canalitzada i emmagatzemada a través de la xarxa pluvial,
pot satisfer totes les necessitats hídriques de rec i neteja viària actuals i
possiblement futures de la ciutat, sense necessitat de recórrer a l’aigua
potable ni a la de l’aqüífer que no provingui de la xarxa pluvial.
Així doncs, Viladecans és
una ciutat capaç de retenir i emmagatzemar l’aigua de pluja, com una esponja.
Això li permet plantejar-se projectes com la naturalització de la ciutat i
arribar als 30.000 arbres urbans el 2030, que ajudin a la captura de carboni a
l’hora que es redueixen de forma ràpida les emissions, tenir una ciutat més
saludable i adaptada al canvi climàtic, amb espais climàticament més
confortables. És la missió per esdevenir una ciutat neutra de CO2 el 2030....
però això serà motiu d’un altre article.
Jordi Mazon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada