A Viladecans hi viuen encara moltes persones de més de 80 anys que ens podrien explicar coses del passat de la nostra ciutat. Una ciutat que, certament, per a elles serà sempre un poble.Des de Ca n’Amat ja s’han organitzat diverses xerrades sobre el passat de Viladecans, de com es vivia a les masies, o diverses visites als edificis més emblemàtics. Però penso que no n’hi ha prou. Caldria fer més coses per donar a conèixer el nostre passat. Per exemple, testimonis de la guerra civil que expliquessin com la van viure, com hi havia persones que en els bombardeigs es refugiaven a Cal Menut, una masia que encara existeix. O recordar aquell pa que es feia al forn de llenya, que malgrat les penúries donava sensació de confort. I moltes altres coses.
Coneixent el passat d’un poble s’aprèn a estimar-lo més, per això tots hi hem de posar de la nostra part. Ens hem de treure d’una vegada el complex de ciutat dormitori. Viladecans ha de tenir la seva personalitat pròpia, enriquida amb les diferents cultures.
Deixem que la nostra gent gran ens expliqui les seves vivències. Ho estan desitjant!
Maria Comas
Coneixent el passat d’un poble s’aprèn a estimar-lo més, per això tots hi hem de posar de la nostra part. Ens hem de treure d’una vegada el complex de ciutat dormitori. Viladecans ha de tenir la seva personalitat pròpia, enriquida amb les diferents cultures.
Deixem que la nostra gent gran ens expliqui les seves vivències. Ho estan desitjant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada