No ens han deixat parlar...

En la clausura d’unes jornades sobre el patrimoni al Baix Llobregat que van tenir lloc el novembre de 2004, l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, que aleshores era tinent d’alcalde i president de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, deia: “Crec que cada vegada més la percepció política dels municipis veu les possibilitats que té de recuperació del patrimoni no sols com a element de recuperació i divulgació de la memòria, sinó també com a element estructurador del territori, que genera al seu voltant tot un conjunt d’activitats turístiques i econòmiques que no són directes i que es produeixen a mitjà o a llarg termini”. Així es llegeix en el llibre publicat pel Consell Comarcal que recull el material d’aquelles jornades.
Sens dubte que aquesta percepció política és important. A Viladecans, per exemple, potenciar el nostre centre històric, ressaltant els edificis que li donen personalitat, els carrers que més mantenen el perfil de poble antic, el Jardí de l’Ajuntament amb la seva barreja d’estil romàntic i modernista i amb el peculiar afegit de les restes a Ca n’Escuder… és important per a la recuperació i divulgació de la memòria, i és també important com a inversió de cara a generar noves possibilitats turístiques i econòmiques bones per a tots. Per a això, a més d’evitar que aquests espais es degradin i es perdin (com lamentablement està passant per exemple amb els racons més característics del Jardí de l’Ajuntament, com és l’escala i la zona de les antigues escoles), i de treballar per donar-los rellevància, cal fer tota una tasca de divulgació per fer-ho conèixer tant als viladecanencs com als de fora. Amb plafons i plaques explicatives, amb fulletons d’itineraris, amb senyalitzacions a la carretera… En definitiva, cal creure’s seriosament això que deia l’alcalde de Viladecans.
De fet, l’abril de 2005, ja fa dos anys i mig, el ple municipal va aprovar per unanimitat, a proposta del Grup Tres Torres, una moció sobre el patrimoni històric i cultural de Viladecans, en què s’assenyalaven tres actuacions a dur a terme: l’elaboració del catàleg patrimonial de la ciutat, la dotació d’una partida econòmica per a temes patrimonials, i la potenciació del coneixement del nostre patrimoni històric i cultural mitjançant plaques, plafons, opuscles, etc.
El tema del catàleg està ja iniciat tot i que encara falta molt per fer, la dotació econòmica ja consta als pressupostos, però en canvi del tercer punt no s’ha fet res. I és precisament el punt que faria visible per a tota la ciutadania, tant la que està interessada en el tema com la que no, la importància que té i ha de tenir el nostre patrimoni. Certament que, per fer-ho, calen diners. Però no gaires, comparat amb altres despeses que es duen a terme en el nostre municipi. Cal, més aviat, convenciment. Creure que, com deia l’alcalde, això és important i genera beneficis de tot tipus i per a tots.
Al darrer ple municipal, el Grup Tres Torres va demanar d’intervenir per sol·licitar informació sobre el perquè de l’incompliment d’aquest tercer punt, i per demanar que s’activi la seva realització. I també volíem oferir la nostra col·laboració, si podia ser útil. Però no ens van deixar. En l’escrit de denegació, ens deien que les intervencions en el ple no són per demanar informació, perquè la informació es demana a través de les àrees corresponents.
A mi em sap molt de greu, aquesta actitud. Segur que la denegació no és incorrecta jurídicament, perquè, com tothom sap, no és difícil fer-li dir a un reglament el que un vulgui. Però és llàstima que la nostra intervenció, que tenia com a objectiu empènyer en la realització d’una cosa que, almenys teòricament, tothom té clar que és important, no sigui vista com un suport a una tasca que ha de ser col.lectiva, sinó com una nosa empipadora que cal intentar evitar.

Josep Lligadas Vendrell