Enguany el viatge organitzat per mossèn Joan ha estat a l’Índia. El grup estava format per 31 persones vingudes de diferents localitats del Baix Llobregat. Aquest impressionant viatge que tant ens il·lusionava començà el 17 d àgost. Aquestes il·lusions ja van començar a les reunions prèvies on en Ricard, representant de l’agència, ens donà totes les explicacions pertinents. El grup es va anar configurant amb persones diverses, avesades a triscar pel món i amb moltes ganes de passar-ho bé. Començava l’aventura: Bombai, on vam poder veure de ben a prop l’Índia profunda que es coneix poc, no és turística ni bonica, és molt dur veure famílies vivint a les voreres, sota ponts entremig de la brutícia i de tots els animals imaginables. Aquesta visió ens va frapar a tots, imatges que ja no vàrem poder oblidar.En aquesta primera part del viatge ens van sorprendre gratament en visitar a Aurangabad les coves d’Ajanta i d’Ellora, temples budistes i hinduistes en una localització extraordinària. Va seguir l’experiència del tren, que segons el guia és l’AVE de l’Índia, la recordarem per les set hores que hi passàrem envoltats de brutícia; això sí, a les estacions pujaven i baixaven un munt d’executius amb els seus ordinadors personals, i així continuàrem tot el trajecte adonant-nos ja dels grans contrastos del país.
Els dies que van seguir, farcits de visites a temples, fortaleses, palaus, cerimònies, passejades amb jeep, dromedari, elefant, ton/tons i bicicletes anaven desgranant cada dia i millorant l’anterior. Les construccions de pedra treballada fins el detall ens feien sentir immersos dins d’ un passat que ni l’home ni la natura havien pogut destruir.
Les explicacions del guia Sucil, les seves bromes, ens introduïen en aquest món llunyà i sorprenent per la riquesa de l’art i la pobresa del poble. Així coneixíem de primera mà les diferents religions, introduint-nos a la seva fe i cultura respectuosa amb les persones i la natura. Les riqueses, poder i diferències entre un Maharana, Maharajà o un Rajà.
Les pregàries, les reflexions, també estones d’acudits i cançons ens feien més curtes les tirades fortes amb l’autocar.
A tot el grup ens van colpir diferents imatges, visions, sensacions, i contrastos. En destacarem alguns: la pobresa i la riquesa, els seus rictus tan fervorosos, els enterraments de la gent humil i els dels poderosos, l’ancorament en el passat d’un poble que se’l menja la pobresa, la dignitat de les dones que menyspreades són les que més treballen, les carones dels nens pidolant pels carrers sempre contents.
Finalment l’apoteosi del recorregut, l’esperat Taj Mahal, sorprenent, impressionant, tots els qualificatius es queden curts.
L’ultima parada del viatge era a Benares. Què dir del recorregut pel Ganges i visita a la ciutat? Doncs no ens quedaven paraules i hi va haver molts silencis, la pobresa arribava al límit combinada amb la brutícia i les flaires dels crematoris i de tots els excrements imaginables. Tot plegat va fer que diguéssim: sí, ja ens ho havien dit, però s’ha de veure.
Tot això i molt més ha quedat filmat dins les nostres retines i dels nostres cors, que guardaran aquest tresor que ha representat conèixer l’Índia de més a prop.
Montse Pastor i Pujadó
Els dies que van seguir, farcits de visites a temples, fortaleses, palaus, cerimònies, passejades amb jeep, dromedari, elefant, ton/tons i bicicletes anaven desgranant cada dia i millorant l’anterior. Les construccions de pedra treballada fins el detall ens feien sentir immersos dins d’ un passat que ni l’home ni la natura havien pogut destruir.
Les explicacions del guia Sucil, les seves bromes, ens introduïen en aquest món llunyà i sorprenent per la riquesa de l’art i la pobresa del poble. Així coneixíem de primera mà les diferents religions, introduint-nos a la seva fe i cultura respectuosa amb les persones i la natura. Les riqueses, poder i diferències entre un Maharana, Maharajà o un Rajà.
Les pregàries, les reflexions, també estones d’acudits i cançons ens feien més curtes les tirades fortes amb l’autocar.
A tot el grup ens van colpir diferents imatges, visions, sensacions, i contrastos. En destacarem alguns: la pobresa i la riquesa, els seus rictus tan fervorosos, els enterraments de la gent humil i els dels poderosos, l’ancorament en el passat d’un poble que se’l menja la pobresa, la dignitat de les dones que menyspreades són les que més treballen, les carones dels nens pidolant pels carrers sempre contents.
Finalment l’apoteosi del recorregut, l’esperat Taj Mahal, sorprenent, impressionant, tots els qualificatius es queden curts.
L’ultima parada del viatge era a Benares. Què dir del recorregut pel Ganges i visita a la ciutat? Doncs no ens quedaven paraules i hi va haver molts silencis, la pobresa arribava al límit combinada amb la brutícia i les flaires dels crematoris i de tots els excrements imaginables. Tot plegat va fer que diguéssim: sí, ja ens ho havien dit, però s’ha de veure.
Tot això i molt més ha quedat filmat dins les nostres retines i dels nostres cors, que guardaran aquest tresor que ha representat conèixer l’Índia de més a prop.
Montse Pastor i Pujadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada