La política dels cristians

Alguns amables lectors del Punt de Trobada m’han dit que per què no escric alguna cosa explicant de què va el llibre titulat La política dels cristians amb què un servidor va guanyar a la passada Nit de Santa Llúcia el Premi Joan Maragall d’assaig sobre Cristianisme i Cultura. I he pensat que per què no fer-ho...

La reflexió que el llibre vol oferir parteix d’un fet evident. I és que actualment sembla que tot el que els cristians tenim a dir sobre la política es refereix exclusivament a temes relacionats amb la moral sexual, o familiar, o d’educació religiosa a les escoles, o de bioètica. Si de cas, de tant en tant, s’hi afegeix alguna cosa referida a la necessitat d’ajudar els pobres. I para de comptar.
I el fet és que, si un es mira l’evangeli, que és el punt de referència bàsic de l’actuació cristiana, les coses no van pas per aquí. Dels pobres sí que en parla molt, Jesús, però en canvi, dels altres temes, o no en parla gens, o en parla molt poc. I això no vol dir que no siguin importants, però en tot cas, per a Jesús no eren prioritaris. I a més, també, allò que al llarg de la història ha resultat més sòlid i valuós per a la vida de la gent ha estat, certament, aquesta preocupació pels pobres.
A partir d’aquí, el llibre vol acostar-se a l’evangeli i veure quines eren les prioritats, els objectius, els interessos bàsics de Jesús. Per preguntar-se després quina relació poden tenir amb l’actuació política.
I els interessos i prioritats de Jesús eren molt clars: una vida millor per als pobres, la superació de les lleis que marginaven la gent, la fraternitat. Ell, tot això, ho vivia i ho ensenyava com un camí cap a una vida plena en Déu. Però alhora, valorava molt tots aquells que, sense conèixer Déu, actuaven en aquesta línia. La coneguda paràbola del bon samarità n’és un clar exemple.
Però en canvi, cal dir també que ell no creia que la política servís per aconseguir aquests objectius. En el seu temps, el poder de governar s’aconseguia per herència, o per diners, o per les armes. I no era imaginable una forma de govern fruit de la voluntat popular. De manera que ell proposa aquests objectius i convida a treballar-hi, però a nivell personal, no organitzadament.
En el llibre, intento explicar la diferència entre la situació de Jesús i la nostra. I és que ara, després de moltes lluites i esforços, i malgrat les moltes deficiències dels nostres sistemes democràtics, és possible canviar les coses per mitjà de l’acció política. No només amb l’acció política en els partits, sinó també en l’activitat social, de creació d’opinió, etc.
I la conclusió és clara. Actualment, per a un cristià, l’acció política és important. Sigui l’acció política més elemental que és la del vot, sigui la implicació de manera més directa. I els criteris han de ser buscar els mateixos objectius que Jesús buscava.
I com que la manera de buscar aquests objectius dependrà de moltes coses, de la manera que cadascú tingui de veure la realitat, els cristians no tenim una única forma d’intervenir políticament, ni un únic partit. Però el que cal és buscar sempre sincerament com aquests objectius de Jesús poden dur-se a terme millor. I l’Església com a tal, més que voler que tothom pensi d’una determinada manera, ha d’ajudar en aquesta recerca, animant els cristians a empènyer aquests criteris de Jesús, i dient també la seva veu, dins el debat democràtic, per promoure aquests mateixos criteris.

De tot això, i d’algunes coses més, tracta el llibre. Amb ganes de ser una aportació útil per a la reflexió col.lectiva.

Josep Lligadas