Els darrers dies, molts de nosaltres haurem sentit, vist o fins i tot participar en un debat que s’ha creat a la nostra vila. El del Camí del Mar o Camí de les Filipines. Sincerament us he de comentar que a mi m’encanta aquesta polèmica. Amb fets com aquest es demostra que tenim una ciutadania viva i participativa, que es preocupa per la vida diària del poble i que no deixa totes les decisions en mans dels qui governen. Però allò que veritablement més m’agrada és que si discutim pel nom que se li posa al camí és perque ara tots els viladecanencs tenim la possiblilitat d’arribar a la platja, al delta, i a l’espai natural del Remolar i les Filipines en bicicleta, caminant o fins i tot en cotxe directament des de qualsevol punt de Viladecans.
Tant de bo, doncs, tinguessin molts debats com aquest en el futur. I sobretot tant de bo aquest camí passi a ser un dels llocs principals dels dies d’esbarjo de tots nosaltres. D’aquesta manera el parc natural passarà a tenir finalment la importancia que mereix i serà lloc de referència de les visites familiars els caps de setmana, de les rutes dels ciclistes, de les excursions fixes a les escoles i tindrà el seu racó a les guies, També, segur, serà un dels indrets que ensenyarem a familiars i amics que vinguin per primer cop al nostre poble…
Cal reconèixer que el camí està quedant ben bonic, i sobretot còmode per fer-ho tant en cotxe, però sobretot per aquells que ho volen fer caminant, corrent o en bicicleta. Permet gaudir del pai-satge, conèixer l’entorn agrícola, descansar a les zones d’esbarjo i acabar arrodonint la jornada veient ocells, prenent el sol a la platja… I ara només caldrà arreglar petits inconvenients que aniran sorgint amb el pas del temps i a partir de les noves situacions que es generaran. Des d’aquí voldria aprofitar per plantejar la que vaig “patir” fa pocs dies quan, després de fer el camí en bicicleta amb uns familiars i amb la intenció que veiessin el delta no ens van deixar passar amb les bicicletes, tot i que anàvem caminant i no a sobre, ja que ens les podrien requisar. Caldria plantejar-se, doncs, la possibilitat de canviar la norma o fer un aparcament per a les bicicletes per tal que, un cop allà, la visita es pugui fer completa.
Víctor Martínez
Cal reconèixer que el camí està quedant ben bonic, i sobretot còmode per fer-ho tant en cotxe, però sobretot per aquells que ho volen fer caminant, corrent o en bicicleta. Permet gaudir del pai-satge, conèixer l’entorn agrícola, descansar a les zones d’esbarjo i acabar arrodonint la jornada veient ocells, prenent el sol a la platja… I ara només caldrà arreglar petits inconvenients que aniran sorgint amb el pas del temps i a partir de les noves situacions que es generaran. Des d’aquí voldria aprofitar per plantejar la que vaig “patir” fa pocs dies quan, després de fer el camí en bicicleta amb uns familiars i amb la intenció que veiessin el delta no ens van deixar passar amb les bicicletes, tot i que anàvem caminant i no a sobre, ja que ens les podrien requisar. Caldria plantejar-se, doncs, la possibilitat de canviar la norma o fer un aparcament per a les bicicletes per tal que, un cop allà, la visita es pugui fer completa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada