Viatge als campaments

Suposa un esforç tant personal com monetari però una cosa la tinc clara: val la pena. Al desembre, dues persones de l’Associació Viladecans pel Sàhara vam visitar els campaments de refugiats. Estan situats al nord d’Algèria, a Tindouf. Inicialment vivien al Sàhara espanyol, però van haver de marxar perquè els bombardejaven els marroquins. A Tindouf van arribar després de la Marxa Verda, amb el propòsit de tornar algun dia al Sàhara espanyol. Després de 32 anys, continuen esperant. Els saharauis, sense ganes d´instal·lar-se definitivament, malviuen al que ells mateixos denominen Desert Hamada (desert dels deserts) i intenten fer-ho de la manera menys dolorosa possible.

Quan arribem els espanyols als campaments és una festa. Ells saben que portem regals, però també que no ens oblidem de la seva causa. Es desviuen per atendre’ns. Tot i les seves mancances, ens tracten de la millor manera possible. Jo particularment pateixo la falta de llum i aigua. La vida allí és realment complicada.
En aquest viatge m’he endut un disgust. Tot i que a l’arribada no m’ho van dir per no fer-me entristir, fa poc morí el germà petit del nen que ha estat d’acollida a casa meva diversos anys. Unes vacunes en mal estat va acabar amb tots els esforços de la família i meus per tirar endavant aquet nen, de nom Juseh, que podeu veure a la foto, i de deu nens més. Serveixi aquest petit escrit com a homenatge a tots el nens saharauis que desgraciadament ho estan passant malament.

Rosa Mercader