A l’anterior número ens quedàvem a l’escala que des del pati central ens du fins a la planta noble de la Casa Cusí. Avui empenyen la porta i podem gaudir d’una visita per les “interioritats” d’aquest bell edifici.
Des del primer moment podem observar la concepció de conjunt en la decoració i, també, el sentit de reutilització de materials, tret habitual en les construccions modernistes. Nosaltres que pensàvem que érem tant moderns amb això del reciclatge!
El passadís que volta el patí, que fa de distribuïdor de les diferents sales, està recobert amb rajola hidràulica -rajola fabricada de forma artesanal-, de la casa Escofet que tenia una gran anomenada a l’època. El dibuix de la rajola és el mateix en tot el passadís i reprodueix un motiu vegetal dissenyat per Puig i Cadafalch que apareix també en algunes parts de la façana. Aquest dibuix es fa diferent i canvia en cadascuna de les estances en què normalment, al centre de l’habitació, la forma i distribució de les sanefes imiten i aconsegueixen donar la sensació que al terra hi ha una catifa. Al llarg de tot el distribuïdor mirant al pati interior, així com en algunes parets interiors i en la sala que dóna al jardí, hi ha finestres emplomades amb vidres de color.
La fusta és també un material molt present en tota l’ornamentació. Hi ha alguns terres de parquet, arrimadors, “boiseries” -mobles que entapissen parets-, dues llars de foc en les quals es van aprofitar peces de caixes de núvia per folrar-les i enteixinats molt treballats amb escuts inventats amb l’excepció d’un que és l’escut de Figueres.
Les parets estan pintades o entapissades amb motius florals. Els llums del sostre són, igualment, de factura modernista i en destaca especialment un de penjat al menjador. El sistema d’il·luminació, inicialment de gas, amb l’arribada de l’electricitat va ser reconvertit. Als llums es veuen clarament les claus que tancaven i obrien el pas del gas.
Gran part del mobiliari i, en general, tots els petits objectes decoratius són o bé d’estil modernista o es corresponen al tipus de moble de moda dels anys en que va ser construïda la casa. Els propietaris han volgut mantenir la unitat del conjunt sacrificant fins i tot, en alguns casos, la comoditat pel respecte a aquests elements. Sols instal·lacions com la cuina o els banys han estat adaptades a les necessitats actuals.
A la segona planta, que mai no va arribar a ser adaptada com a vivenda, s’hi accedeix per una escala de pedra artificial de granit vermellós. Curiosament, a l’època, aquest era un material molt més apreciat que la pedra natural.
Al sortir, ens adonem que hem pogut fer un passeig per una altra època perquè hi ha persones, com la família Cusí, que sense menystenir el present valora el que de bell ens ofereix el passat.
Mª Victòria Herrero García i Jaume Lligadas Vendrell
Des del primer moment podem observar la concepció de conjunt en la decoració i, també, el sentit de reutilització de materials, tret habitual en les construccions modernistes. Nosaltres que pensàvem que érem tant moderns amb això del reciclatge!
El passadís que volta el patí, que fa de distribuïdor de les diferents sales, està recobert amb rajola hidràulica -rajola fabricada de forma artesanal-, de la casa Escofet que tenia una gran anomenada a l’època. El dibuix de la rajola és el mateix en tot el passadís i reprodueix un motiu vegetal dissenyat per Puig i Cadafalch que apareix també en algunes parts de la façana. Aquest dibuix es fa diferent i canvia en cadascuna de les estances en què normalment, al centre de l’habitació, la forma i distribució de les sanefes imiten i aconsegueixen donar la sensació que al terra hi ha una catifa. Al llarg de tot el distribuïdor mirant al pati interior, així com en algunes parets interiors i en la sala que dóna al jardí, hi ha finestres emplomades amb vidres de color.
La fusta és també un material molt present en tota l’ornamentació. Hi ha alguns terres de parquet, arrimadors, “boiseries” -mobles que entapissen parets-, dues llars de foc en les quals es van aprofitar peces de caixes de núvia per folrar-les i enteixinats molt treballats amb escuts inventats amb l’excepció d’un que és l’escut de Figueres.
Les parets estan pintades o entapissades amb motius florals. Els llums del sostre són, igualment, de factura modernista i en destaca especialment un de penjat al menjador. El sistema d’il·luminació, inicialment de gas, amb l’arribada de l’electricitat va ser reconvertit. Als llums es veuen clarament les claus que tancaven i obrien el pas del gas.
Gran part del mobiliari i, en general, tots els petits objectes decoratius són o bé d’estil modernista o es corresponen al tipus de moble de moda dels anys en que va ser construïda la casa. Els propietaris han volgut mantenir la unitat del conjunt sacrificant fins i tot, en alguns casos, la comoditat pel respecte a aquests elements. Sols instal·lacions com la cuina o els banys han estat adaptades a les necessitats actuals.
A la segona planta, que mai no va arribar a ser adaptada com a vivenda, s’hi accedeix per una escala de pedra artificial de granit vermellós. Curiosament, a l’època, aquest era un material molt més apreciat que la pedra natural.
Al sortir, ens adonem que hem pogut fer un passeig per una altra època perquè hi ha persones, com la família Cusí, que sense menystenir el present valora el que de bell ens ofereix el passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada