Fent lligams

14 de juny. Dia intens des de primera hora del matí. Segona edició de l’Entrellaça a Viladecans, una activitat promoguda a partir del Consell de la Convivència, en la qual hi han participat enguany un munt d’entitats dedicades a la cooperació i a la solidaritat.
Els objectius són diversos: que les entitats es coneguin, que es visualitzi de manera positiva la diversitat cultural de Viladecans, que les persones trobin un espai on relacionar-se diferent de l’habitual. En aquest sentit, l’activitat “estrella” és el dinar conjunt. Cadascú se’l porta… i el comparteix. Tenint en compte els diferents orígens, acabes tastant menjars molt diferents. I una bona manera d’acollir amb gust la diversitat és justament això: fer-ho a través del gust. Enguany, respecte a l’any passat, ha millorat l’organització i, sobretot, ha millorat la diversitat dels participants.
L’Entrellaça ha ofert altres aspectes interessants, que potser no es veuen a primera vista, però que, al meu parer, són els que realment van teixint aquesta cohesió social que tots volem però que de vegades no sabem gaire com concretar.
En primer lloc, el treball conjunt d’una comissió sorgida del Consell de la Convivència. És un treball en xarxa amb tots els ets i uts: alguns dels membres de la comissió han fet formació conjunta sobre el tema de la migració durant gairebé nou mesos; es nota molt que la seva participació no ho és a nivell personal, sinó que implica les entitats que hi són al darrere. Que hi ha ganes, vaja. La gent fa amics, cosa que mai no sobra. Les entitats descobreixen nous horitzons i perspectives i se senten més valorades i estimulades. Frueixen també de l’oportunitat de donar-se a conèixer en un marc més petit i més especialitzat que el de la Mostra d’Entitats. Potser el secret és que, d’una banda, la gent fa aportacions valuoses i que, de l’altra, la regidoria les recull. O sigui, que no són reunions de pur tràmit, vaja.
En segon lloc, s’ha muntat una jornada amb la col·laboració de dues regidories de l’Ajuntament (Convivència i cohesió social i Agermanaments, solidaritat i cooperació internacional), de dos colors polítics diferents. Això hauria de ser el més habitual, però el treball transversal i conjunt és altament lloat sobre el paper per les administracions públiques, però em consta que a la pràctica tothom és molt gelós del propi xiringuito i que costa molt fer res en conjunt.
L’Entrellaça no és una activitat “estrella”. La Mostra d’Entitats reuneix molta més gent.Les Festes de la Diversitat que s’han fet i es fan arreu segurament són més acolorides i exòtiques. Però l’Entrellaça té la qualitat d’anar avançant a poc a poc de manera sòlida, creant realment lligams entre la gent, fent real la tan suada participació ciutadana. No ens movem només a nivell de bones sensacions, sinó d’anar teixint llaçades reals entre col·lectius i entitats. Els fruits es veuran sobretot a llarg termini, però jo crec que som en el bon camí.

Mercè Solé