Fa poques setmanes va produir-se la estrena d’una nova entrega de l’Indiana Jones, l’intrèpid arqueòleg, professor, aventurer… que arriscarà la seva vida per trobar i recuperar les restes més increíbles.
La veritat és que de moment no he tingut l’oportunitat de veure a quin embolic acabarà anant a parar aquest bon senyor, que, si tingués la mateixa facilitat en trobar tresors arqueològics com embolics, no hi hauria món per encabir-los tots.
Però no, desenganyem-nos. La vida de l’arqueòleg no es ben bé com l’explica el senyor Spielberg. No cal anar a l’excavació amb un fuet i una pistola, ni tampoc es troben totes les restes ben col·locades entre mortífers paranys.
Benvolgut senyor Ford, vol un humil consell? No se’n refïi més del senyor Spielberg, ni molt menys d’en George Lucas. Vosté ja no està per aquestes coses. Busqui’s una feina més tranquil.la o si no…. vingui a Viladecans.
Aquí també tenim un jaciment arqueològic, que no és per desmerèixer les mines de Gavà, ni el magnific spa que es muntaren els romans a Sant Boi (o sigui les termes), però el nostre és possiblement el més important d’Europa dintre del seu context cronològic pel que fa a restes prehistòriques de proboscidis (mamífers de gran dimensió i amb nas en forma de trompa).
Es tracta d’un conjunt de restes que daten des de 20.000 fins a 100.000 anys i demostren la presència de mamuts a la nostra vila en aquells temps.
Ara els viladecanencs tenim un nou motiu per sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat. Si, durant les vacances, algú de Móstoles ens comenta que és del poble de l’Íker Casillas, nosaltres podrem contestar-li que som del poble dels mamuts.
Per cert, senyor Ford, si finalment l’he convençut, només li indico que a Viladecans des de l’aereoport hi pot arribar amb la Renfe. I allà, amb el Vilabús, vagi a la zona de Can Guardiola, tocant la Riera de Sant Llorenç, que és on tenim el jaciment.
I recordi que aquí encara s’excava amb pic i pala, res de pistoles. Els catalans som així!
La veritat és que de moment no he tingut l’oportunitat de veure a quin embolic acabarà anant a parar aquest bon senyor, que, si tingués la mateixa facilitat en trobar tresors arqueològics com embolics, no hi hauria món per encabir-los tots.
Però no, desenganyem-nos. La vida de l’arqueòleg no es ben bé com l’explica el senyor Spielberg. No cal anar a l’excavació amb un fuet i una pistola, ni tampoc es troben totes les restes ben col·locades entre mortífers paranys.
Benvolgut senyor Ford, vol un humil consell? No se’n refïi més del senyor Spielberg, ni molt menys d’en George Lucas. Vosté ja no està per aquestes coses. Busqui’s una feina més tranquil.la o si no…. vingui a Viladecans.
Aquí també tenim un jaciment arqueològic, que no és per desmerèixer les mines de Gavà, ni el magnific spa que es muntaren els romans a Sant Boi (o sigui les termes), però el nostre és possiblement el més important d’Europa dintre del seu context cronològic pel que fa a restes prehistòriques de proboscidis (mamífers de gran dimensió i amb nas en forma de trompa).
Es tracta d’un conjunt de restes que daten des de 20.000 fins a 100.000 anys i demostren la presència de mamuts a la nostra vila en aquells temps.
Ara els viladecanencs tenim un nou motiu per sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat. Si, durant les vacances, algú de Móstoles ens comenta que és del poble de l’Íker Casillas, nosaltres podrem contestar-li que som del poble dels mamuts.
Per cert, senyor Ford, si finalment l’he convençut, només li indico que a Viladecans des de l’aereoport hi pot arribar amb la Renfe. I allà, amb el Vilabús, vagi a la zona de Can Guardiola, tocant la Riera de Sant Llorenç, que és on tenim el jaciment.
I recordi que aquí encara s’excava amb pic i pala, res de pistoles. Els catalans som així!
Víctor J. Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada