La història de Sant Boi ha anat i anirà molt vinculada a la història de Catalunya per diferents motius. Tot i això si hi ha una persona, fet històric i dia del calendari que possi a Sant Boi a primera plana es el dia de la Diada Nacional.El fet principal, i que anualment es conmemora, és la vinculació que tingué amb aquesta vila Rafael de Casanova. Qui fou conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona durant la Guerra de Successió espanyola va ser un dels principals defensors de la ciutat i de la causa catalano-aragonesa contra la imposició de Felip d’Anjou, el futur Felip V, com a monarca. Un cop Barcelona va patir l’assetjament final, l’11 de setembre de 1714, en el qual Rafael de Casanova va ser a primera línia de foc, el Conseller va refugiar-se a Sant Boi fins a rebre el perdó reial. Va tornar a exercir d’advocat fins a la seva mort l’any 1743.
La figura de Rafael de Casanova ha estat un símbol de lluita per les llibertats de Catalunya ja des del segle XIX, quan els membres de la Renaixença començaren a recuperar la memòria d’aquests fets i a enaltir el sentiment catalanista. Tot i això la gesta de l’onze de setembre fou suprimida durant el franquisme i no fou fins l’any 1976 que es recuperà. Aquest any Sant Boi aplegà una multitudinaria festa a favor de la llibertat, l’amnistia política i els drets de Catalunya.
Tot i l’èxit de la convocatòria, aquesta, en origen, no estava previst que fos a Sant Boi: es pretenia fer l’acte al parc de la Ciutadella, fortalesa aixecada per controlar el comportament dels barcelonins derrotats el 1714. La prohibició del governador civil de la ciutat per la dificultat de controlar la massiva presència de gent que s’havia previst va fer que els organitzadors es mobilitzessin per cercar una alternativa. La celebració a Sant Boi fou aconsellada per Josep Benet, per ser el lloc on descansen les despulles de Rafael de Casanova.
L’acte comptà amb la presència de polítics, intel.lectuals, i gent de tot tipus, i acabà amb el cant dels segadors dirigit per Oriol Martorell.
Sant Boi és, doncs, indubtablement, referent de la història de Catalunya, i per tant patrimoni de tots els catalans, o encara més, de totes les persones que arreu del món lluiten per la Llibertat, els Drets humans i la Democràcia.
Víctor J. Martínez
La figura de Rafael de Casanova ha estat un símbol de lluita per les llibertats de Catalunya ja des del segle XIX, quan els membres de la Renaixença començaren a recuperar la memòria d’aquests fets i a enaltir el sentiment catalanista. Tot i això la gesta de l’onze de setembre fou suprimida durant el franquisme i no fou fins l’any 1976 que es recuperà. Aquest any Sant Boi aplegà una multitudinaria festa a favor de la llibertat, l’amnistia política i els drets de Catalunya.
Tot i l’èxit de la convocatòria, aquesta, en origen, no estava previst que fos a Sant Boi: es pretenia fer l’acte al parc de la Ciutadella, fortalesa aixecada per controlar el comportament dels barcelonins derrotats el 1714. La prohibició del governador civil de la ciutat per la dificultat de controlar la massiva presència de gent que s’havia previst va fer que els organitzadors es mobilitzessin per cercar una alternativa. La celebració a Sant Boi fou aconsellada per Josep Benet, per ser el lloc on descansen les despulles de Rafael de Casanova.
L’acte comptà amb la presència de polítics, intel.lectuals, i gent de tot tipus, i acabà amb el cant dels segadors dirigit per Oriol Martorell.
Sant Boi és, doncs, indubtablement, referent de la història de Catalunya, i per tant patrimoni de tots els catalans, o encara més, de totes les persones que arreu del món lluiten per la Llibertat, els Drets humans i la Democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada