Pensar la Festa Major

A l’editorial del darrer número de Punt de Trobada parlàvem de la necessitat d’estimular la creativitat col.lectiva per donar més consistència ciutadana a les nostres dues Festes Majors, perquè no siguin només uns dies amb un conjunt d’actes lúdics més o menys interessants però res més. I com que des d’aquestes pàgines volem col.laborar-hi, avui continuem parlant-ne.

No fa gaire que hem celebrat la Festa Major d’estiu. I si mirem de recordar quins moments de caire institucional, col.lectiu, ciutadà, hem tingut, veurem que només n’hi ha hagut un: el pregó. És l’únic moment en què es convoca tota la població per a participar en un acte representatiu de la ciutat. I el pregó s’acaba en cinc minuts, o com a màxim deu, i ja està. I després, els elegits per a la recepció continuen aquest acte institucional al Jardí de l’Ajuntament.
Realment, és molt pobre. Cada estiu, ens apareix per la televisió alguna notícia de com funcionen les Festes Majors més emblemàtiques de les ciutats mitjanes: a finals de juliol, les Santes de Mataró; a finals d’agost, Sant Fèlix de Vilafranca; a finals de setembre, Santa Tecla de Tarragona... I a totes hi ha actes que agrupen la ciutadania, i en els quals participen els seus representants, o sigui l’Ajuntament... A Viladecans, i dins les nostres possibilitats, no podríem pensar en alguna cosa així?
Per exemple: ¿no es podria donar més consistència al pregó? Ajudant els pregoners a preparar-lo una mica millor, intervenint també l’alcalde una mica més, acabant l’acte amb algun element festiu al mig de la plaça, com ara un ball dels gegants o l’actuació d’una colla castellera...
O per exemple també: ¿no es podria organitzar el diumenge al matí un “seguici cívic” com es fa a molts llocs, on hi intervingués tothom: gegants, capgrossos, diables, bestiari, grallers... i entitats que s’hi volguessin afegir d’alguna manera... i possibles convidats... i les autoritats...?
Per què no hi pensem? I per què no actuem?