A favor del Pla Parcial d'Oliveretes

Habitualment anem col·locant els articles del Punt de Trobada en el blog seguint el mateix ordre de la revista. Avui ens saltem aquest criteri, perquè hem vist que aquest article ha atiat el debat sobre Oliveretes... De moment podeu llegir un parell de rèpliques aquí i aquí.

Estic d’acord amb el Pla Parcial d’Oliveretes. Llegint alguns dels brillants col·laboradors d’aquestes pàgines sembla que tothom estigui en contra d’aquest Pla Parcial, que sigui una veritat universal que és un atemptat al bon gust de qualsevol sensibilitat ecologista. Puc admetre que veig amb simpatia qualsevol diguem no, qualsevol exercici de consciència crítica en aquest món plagat de sís acrítics, encara que com en aquest cas equivoqui l’objectiu.
Crec objectivament que aquest és el millor Pla Parcial de la història urbanística de Viladecans. Ja sé que hi haurà qui estigui en contra de tots els Plans Parcials, Oliveretes inclòs, perquè voldria un Viladecans menys metropolità, menys habitat, menys construït. A mi també m’agradaria un Viladecans amb un casc antic més potent, amb un nivell de renda més alt, però tenim el que tenim, som el que som i estem on estem, al bell mig de l’Àrea metropolitana.
El preu de l’habitatge ha impedit l’accés a un habitatge digne a molts sectors socials. L’habitatge és un dels drets fonamentals sense el qual és impossible portar endavant un projecte de vida. Cal exercir el saludable dret de la crítica a aquest model de creixement ple d’injustícies i marginacions. Però podem fer alguna cosa més? Qui governa ha de facilitar sòl per fer viable l’habitatge de preu assequible. Gairebé la meitat dels habitatges d’Oliveretes seran de preu assequible per a la gent de Viladecans. Això és la primera vegada que es farà. Això pot canviar la vida, en millor, d’alguna gent. Hi haurà cent habitatges dotacionals per col·lectius diversos, des de gent amb problemes de mobilitat, amb discapacitats, fins a famílies monoparentals.
Aquesta sensibilitat social no té cap importància? La tenien la resta de Plans parcials que s’han fet fins ara? Si no la tenien, aquest Pla és un avenç o un retrocés?
Sé que el relat “ajuntament depredador arrambla amb paradís natural per fer especulació urbanística” va molt bé per organitzar marxes de protesta amb pitos i tambors, però no fa avançar la causa ecologista perquè bàsicament distorsiona la realitat per adaptar-la al seu discurs.
La distorsiona perquè a) no es un pla especulatiu, b) Oliveretes no és cap paradís natural, sinó un territori on conviuen activitats fora d’ordenació i espais degradats amb altres espais de valors naturals que el projecte pretén conservar, c) Oliveretes no és fruit de cap requalificació. Des de fa més de trenta-cinc anys és una zona urbanitzable d’urbanització intensiva, amb drets urbanístics consolidats pels seus propietaris.
Considero que és una gran llàstima dedicar els joves i combatius esforços a condemnar la realitat en comptes d’intentar modificar-la. Oliveretes s’ha convertit en una apetitosa pancarta per fer brindis al sol i fa la impressió que res no importen els garrofers, ni el parc forestal, ni els habitatges socials, ni les cobertes verdes, ni la renaturalització de les rieres, ni la realitat complexa, sinó el plaer de situar-se sota l’ombra d’aquesta pancarta feliç de Salvem Oliveretes que veu un món en blanc i negre, de sants i dimonis.
No partir de la realitat és argumentar des de la fantasia, això si, més senzilla i còmoda que la realitat incòmoda i complexa. Si volem millorar el món, segurament ajudarem si opinem sobre ell, si el condemnem, però com de veritat ho millorarem, és modificant aquelles coses que tenim al nostre abast, si tenim la força i el valor per fer-ho.
Encara que ens critiquin. Encara que sigui un Pla Parcial. Encara que es digui Oliveretes. Encara que hi hagi una plataforma que ens vulgui salvar del que pensem que és el nostre deure.

José Luis Atienza