El passat dimecres, dia 7 d’octubre, es va escenificar l’audiència pública, convocada per l’alcalde de Viladecans, per donar compte del Pla d’Acció Municipal (PAM), ara que estan a mig mandat. A més l’acte va donar punt i final al procés de “participació” del Pla Local d’Habitatge de Viladecans (PLHV).
En definitiva, vam sortir totalment descol·locats. D’una banda el PAM, segons Ells, l’equip de govern, ha acomplert el 7’5% de les seves accions, i gairebé el 80% estan en procés d’aconseguir-se, mentre que el 12’5% restant, ho donen com a impossible. Es van congratular de la situació, perquè el PAM va “vent en popa”, i ho justifiquen perquè van plantejar uns objectius realistes i tocant de peus a terra, cosa ben estranya perquè estem acostumats que s’omplin la boca de promeses electoralistes difícilment assumibles. Serem bons i ens alegrarem, i els desitjarem un bon final de mandat.
Però d’altra banda, van presentar les respostes i conclusions del PLHV, un document que en grans línies pretén aconseguir encabir, dins la ciutat, 4.880 habitatges nous els propers deu anys, segons Ells, per anar assolint el 15 % del total d’habitatges de Viladecans que han de tenir algun tipus de protecció social, segons marca la llei, i fer possible que els joves de Viladecans, tot i l’existència de prop de 3.000 pisos buits a la ciutat, no hagin de marxar de la ciutat per manca de pisos. A més, el PLHV dissenya estratègies per reformar els edificis antics, i dotar la ciutat d’equipament d’habitatges dotacionals per a joves i gent gran.
Llàstima que els pocs que vam fer l’esforç de participar en el “procés participatiu” no ens sentim reconeguts, ni complaguts, en les respostes a les nostres aportacions, ni en les conclusions del PLHV, en definitiva una altra pantomima per omplir l’expedient.
Ens volen fer corresponsables d’uns projectes, que venen plens de bones intencions, però que conjuntament amb els projectes faraònics de Vilamarina, el Pla de Llevant a Oliveretes, el Parc Aeroespacial i de la Mobilitat-Delta Parc, el Parc de Negocis, l’edifici Bitàgora, el Barça Parc, i el Parc de Delta, que segons Ells, faran que la ciutat pugui sortir enfortida de la crisi, oferint feina dins el mateix municipi, donen joc als culpables de tot plegat, i emmascaren una necessitat de seguir creixent i creixent perquè deuen creure que la solució a la crisi passa per apostar pel mateix sistema que ha omplert les butxaques a uns pocs, que ens ha endeutat en excés a molt altres i ens ha fet viure una falsa felicitat a tots plegats.
Hi ha altres maneres d’encarar el futur, tant o més agosarades i atrevides com les que Ells proposen. A tall d’exemple, el decreixement. El decreixement és saber aturar-se i canviar el rumb en el moment que hem arribat massa lluny. És escollir la simplicitat quan s’evidencia que l’abundància no ens fa feliços.
El model econòmic actual, segons el prestigiós economista francès Serge Latouche, ha fracassat (la fallida de les finances i l’economia mundial i el canvi climàtic en són la mostra més dramàtica) i els humans podem aprofitar aquest col·lapse per canviar les regles de joc, deixar de créixer i créixer, i apostar per una “societat autònoma i ecònoma”. Latouche proposa una sèrie d’objectius per dur a la pràctica el decreixement, el que ell anomena les 8 “R”:
Revaluar els valors en què creiem i al voltant dels quals organitzem la nostra vida.
Reconceptualitzar la nostra mirada sobre el món (per exemple, repensar conceptes com la riquesa o la pobresa).
Reestructurar el sistema de producció i les relacions socials en funció del canvi de valors.
Redistribuir les riqueses i l’accés al patrimoni cultural.
Relocalitzar: tota la producció que es pugui fer a escala local per a les necessitats locals, hauria de ser realitzada localment.
Reduir l’impacte sobre la biosfera dels modes de producció i de consum.
Reutilitzar els aparells i els béns d’us, en lloc de llençar-los.
Reciclar el rebuig de la nostra activitat.
Més informació: http://decreixement.net/node/1108
En definitiva, vam sortir totalment descol·locats. D’una banda el PAM, segons Ells, l’equip de govern, ha acomplert el 7’5% de les seves accions, i gairebé el 80% estan en procés d’aconseguir-se, mentre que el 12’5% restant, ho donen com a impossible. Es van congratular de la situació, perquè el PAM va “vent en popa”, i ho justifiquen perquè van plantejar uns objectius realistes i tocant de peus a terra, cosa ben estranya perquè estem acostumats que s’omplin la boca de promeses electoralistes difícilment assumibles. Serem bons i ens alegrarem, i els desitjarem un bon final de mandat.
Però d’altra banda, van presentar les respostes i conclusions del PLHV, un document que en grans línies pretén aconseguir encabir, dins la ciutat, 4.880 habitatges nous els propers deu anys, segons Ells, per anar assolint el 15 % del total d’habitatges de Viladecans que han de tenir algun tipus de protecció social, segons marca la llei, i fer possible que els joves de Viladecans, tot i l’existència de prop de 3.000 pisos buits a la ciutat, no hagin de marxar de la ciutat per manca de pisos. A més, el PLHV dissenya estratègies per reformar els edificis antics, i dotar la ciutat d’equipament d’habitatges dotacionals per a joves i gent gran.
Llàstima que els pocs que vam fer l’esforç de participar en el “procés participatiu” no ens sentim reconeguts, ni complaguts, en les respostes a les nostres aportacions, ni en les conclusions del PLHV, en definitiva una altra pantomima per omplir l’expedient.
Ens volen fer corresponsables d’uns projectes, que venen plens de bones intencions, però que conjuntament amb els projectes faraònics de Vilamarina, el Pla de Llevant a Oliveretes, el Parc Aeroespacial i de la Mobilitat-Delta Parc, el Parc de Negocis, l’edifici Bitàgora, el Barça Parc, i el Parc de Delta, que segons Ells, faran que la ciutat pugui sortir enfortida de la crisi, oferint feina dins el mateix municipi, donen joc als culpables de tot plegat, i emmascaren una necessitat de seguir creixent i creixent perquè deuen creure que la solució a la crisi passa per apostar pel mateix sistema que ha omplert les butxaques a uns pocs, que ens ha endeutat en excés a molt altres i ens ha fet viure una falsa felicitat a tots plegats.
Hi ha altres maneres d’encarar el futur, tant o més agosarades i atrevides com les que Ells proposen. A tall d’exemple, el decreixement. El decreixement és saber aturar-se i canviar el rumb en el moment que hem arribat massa lluny. És escollir la simplicitat quan s’evidencia que l’abundància no ens fa feliços.
El model econòmic actual, segons el prestigiós economista francès Serge Latouche, ha fracassat (la fallida de les finances i l’economia mundial i el canvi climàtic en són la mostra més dramàtica) i els humans podem aprofitar aquest col·lapse per canviar les regles de joc, deixar de créixer i créixer, i apostar per una “societat autònoma i ecònoma”. Latouche proposa una sèrie d’objectius per dur a la pràctica el decreixement, el que ell anomena les 8 “R”:
Revaluar els valors en què creiem i al voltant dels quals organitzem la nostra vida.
Reconceptualitzar la nostra mirada sobre el món (per exemple, repensar conceptes com la riquesa o la pobresa).
Reestructurar el sistema de producció i les relacions socials en funció del canvi de valors.
Redistribuir les riqueses i l’accés al patrimoni cultural.
Relocalitzar: tota la producció que es pugui fer a escala local per a les necessitats locals, hauria de ser realitzada localment.
Reduir l’impacte sobre la biosfera dels modes de producció i de consum.
Reutilitzar els aparells i els béns d’us, en lloc de llençar-los.
Reciclar el rebuig de la nostra activitat.
Més informació: http://decreixement.net/node/1108
Ricard Caba i Calbet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada