Recentment han aparegut als principals mitjans de comunicació desinformacions sobre l’oportunitat de boicotejar la actuació de Noa en els actes de l’onze de setembre. Uns quants aclariments i una opinió no estaria de més.
Fa poc el Fons Públic de Pensions noruec es va retirar d’un grup electrònic israelià. Les decisions d’aquell Fons es prenen en base a les recomanacions d’un Consell d’Ètica. Elbit, l’esmenta’t grup electrònic, proporciona un sistema de vigilància per el mur de separació israelià. «Barak proteste contre le retrait d’un Fonds norvégien d’un groupe israélien» La ministra noruega de finances va dir que no es poden finançar empreses que contribueixen de forma directa a les violacions del Dret Humanitari Internacional. La Norvège adhére à la campagne d’embargo contre Israel pour violation du droit humanitaire.
Un fons d’inversió d’Estats Units es va retirar del fons Leviev sota el criteri que ajuda a construir colònies jueves en les zones ocupades. BlackRock divests from Leviev, an ‘NYT’ adversiter (and guess who doesn’t report it).
S’està desenvolupant una campanya contra el projecte Agrexo en Séte per ser considerat un aval a la colonització israeliana en contra del dret internacional. Agrexco à Séte: une caution à la colonisation israelienne?
Busqueu a internet. Hi ha moltes noticies de boicots institucionals i també de la societat civil.
Naomi Klein, la autora de “La doctrina del chock”, també està a favor de la campanya BDS (Boicot, Desinversions y Sancions), http://www.bdsmovement.net/- i explica que no es tracta de boicotejar els israelians, però que tampoc es pot actuar com si la situació fos normal.
També, dintre de la defensa dels drets humans, hi ha la controvèrsia sobre l’estratègia. Es pot percebre en el text del militant pacifista israelià Uri Avnery «La plegaria de Tutu» contrastat amb l’article del Dr. Neve Gordon a Los Angeles Times on es fa una crida a un ampli boicot mundial a Israel. Tots dos són companys en les manifestacions contra el mur d’Israel i per la convivència entre israelians i palestins, però, en l’estratègia, discrepen.
Interessant és també l’aportació d’un altre jueu, el Dr. Jacob M. Rabkin, profesor d’història a la Universitat de Montreal. Observa que Theodore Herzl, fundador del sionisme, considerava els antisemites com amics i aliats, aquests es volien alliberar dels jueus, i aquells els volien agrupar a Israel. És poc coneguda la cordial cooperació de la l’alemanya nazi amb el sionisme. Molts jueus així ho van veure i es van oposar al sionisme des de el seu començament. Jueus canadencs es manifesten en contra de l’abús de poder d’Israel. Encarnen la diversitat de la vida jueva i desmenteixen l’antisemitisme. Són molts més els jueus israelians que han marxat cap el Canadà, que els jueus canadencs que s’han establert a Israel. El doctor Rabkin diu que cal eliminar el mite de que l’estat d’Israel representa els jueus del món, que la crítica al estat jueu no és una forma d’antisemitisme.
Són molts els israelians que consideren que un dels camins per la dignificació del estat d’Israel passa per donar suport al boicot.
És dins d’aquest entorn que apareix el boicot cap a Noa o a qualsevol activitat cultural, esportiva, etc., considerada com una ambaixada cultural del govern israelià. Sectors d’esquerres, també dintre d’ICV, consideren que en contractar-la, la Generalitat, com a mínim, no se suma a una determinada forma de pressió perquè l’estat d’Israel assumeixi la carta dels drets humans. En el cas de Noa s’ha agreujat amb les seves opinions/experiències personals que és tan lliure de tenir com de callar. La seva popularitat procedeix exclusivament de la seva excel·lència com a artista.
Dintre de les opinions, considero oportú fugir de la superficialitat que porta al simplisme i a l’improperi. El tema es prou delicat i difícil. Estic a favor de qualsevol forma de pressió contra l’estat d’Israel, no pas contra els israelians. Crec que la Generalitat no havia d’haver contractat el símbol Noa per a un acte polític/identitari. D’altra banda, que la cantant Noa porti la seva sensibilitat artística i la seva esplèndida veu a l’Àtrium serà un goig per els viladecanencs. Procuraré estar a primera fila, i que se senti a gust.
Fa poc el Fons Públic de Pensions noruec es va retirar d’un grup electrònic israelià. Les decisions d’aquell Fons es prenen en base a les recomanacions d’un Consell d’Ètica. Elbit, l’esmenta’t grup electrònic, proporciona un sistema de vigilància per el mur de separació israelià. «Barak proteste contre le retrait d’un Fonds norvégien d’un groupe israélien» La ministra noruega de finances va dir que no es poden finançar empreses que contribueixen de forma directa a les violacions del Dret Humanitari Internacional. La Norvège adhére à la campagne d’embargo contre Israel pour violation du droit humanitaire.
Un fons d’inversió d’Estats Units es va retirar del fons Leviev sota el criteri que ajuda a construir colònies jueves en les zones ocupades. BlackRock divests from Leviev, an ‘NYT’ adversiter (and guess who doesn’t report it).
S’està desenvolupant una campanya contra el projecte Agrexo en Séte per ser considerat un aval a la colonització israeliana en contra del dret internacional. Agrexco à Séte: une caution à la colonisation israelienne?
Busqueu a internet. Hi ha moltes noticies de boicots institucionals i també de la societat civil.
Naomi Klein, la autora de “La doctrina del chock”, també està a favor de la campanya BDS (Boicot, Desinversions y Sancions), http://www.bdsmovement.net/- i explica que no es tracta de boicotejar els israelians, però que tampoc es pot actuar com si la situació fos normal.
També, dintre de la defensa dels drets humans, hi ha la controvèrsia sobre l’estratègia. Es pot percebre en el text del militant pacifista israelià Uri Avnery «La plegaria de Tutu» contrastat amb l’article del Dr. Neve Gordon a Los Angeles Times on es fa una crida a un ampli boicot mundial a Israel. Tots dos són companys en les manifestacions contra el mur d’Israel i per la convivència entre israelians i palestins, però, en l’estratègia, discrepen.
Interessant és també l’aportació d’un altre jueu, el Dr. Jacob M. Rabkin, profesor d’història a la Universitat de Montreal. Observa que Theodore Herzl, fundador del sionisme, considerava els antisemites com amics i aliats, aquests es volien alliberar dels jueus, i aquells els volien agrupar a Israel. És poc coneguda la cordial cooperació de la l’alemanya nazi amb el sionisme. Molts jueus així ho van veure i es van oposar al sionisme des de el seu començament. Jueus canadencs es manifesten en contra de l’abús de poder d’Israel. Encarnen la diversitat de la vida jueva i desmenteixen l’antisemitisme. Són molts més els jueus israelians que han marxat cap el Canadà, que els jueus canadencs que s’han establert a Israel. El doctor Rabkin diu que cal eliminar el mite de que l’estat d’Israel representa els jueus del món, que la crítica al estat jueu no és una forma d’antisemitisme.
Són molts els israelians que consideren que un dels camins per la dignificació del estat d’Israel passa per donar suport al boicot.
És dins d’aquest entorn que apareix el boicot cap a Noa o a qualsevol activitat cultural, esportiva, etc., considerada com una ambaixada cultural del govern israelià. Sectors d’esquerres, també dintre d’ICV, consideren que en contractar-la, la Generalitat, com a mínim, no se suma a una determinada forma de pressió perquè l’estat d’Israel assumeixi la carta dels drets humans. En el cas de Noa s’ha agreujat amb les seves opinions/experiències personals que és tan lliure de tenir com de callar. La seva popularitat procedeix exclusivament de la seva excel·lència com a artista.
Dintre de les opinions, considero oportú fugir de la superficialitat que porta al simplisme i a l’improperi. El tema es prou delicat i difícil. Estic a favor de qualsevol forma de pressió contra l’estat d’Israel, no pas contra els israelians. Crec que la Generalitat no havia d’haver contractat el símbol Noa per a un acte polític/identitari. D’altra banda, que la cantant Noa porti la seva sensibilitat artística i la seva esplèndida veu a l’Àtrium serà un goig per els viladecanencs. Procuraré estar a primera fila, i que se senti a gust.
Xavier Ramírez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada