Feu un exercici: sabeu quin és l’escàndol polític més gros de Sant Climent de Llobregat? O sabeu quantes persones saben parlar català a la comarca? O sabeu quin és el municipi amb més endeutament bancari del Baix?
Si? Ho sabeu? Felicitats doncs, perquè això no ha sortit publicat enlloc. I és que els periodistes que intentem explicar el que passa a la comarca amb total llibertat i independència som una espècie en extinció a la nostra comarca. Bé, si és que alguna vegada han existit. La Transició democràtica va ser l’anihilació de la llibertat d’expressió en tota regla, per molt que diguin el contrari, però des que els ajuntaments van decidir que tenien “l’obligació democràtica” d’informar als veïns i veïnes, el que van aconseguir és desinformar-los del tot. Som 30 municipis al Baix Llobregat, cadascú amb la seva revista mensual, el 60% també amb ràdio pròpia, i una desena tenen televisions, ja sigui en analògic o per internet. Quin és el resultat? Que ningú no pot contestar a les tres preguntes que he formulat al principi.
No sé si la coneixereu, però la figura del “cap de comunicació” d’un ajuntament és l’agutzil més descarat de la llibertat de premsa. Fa quatre dies els regidors d’ICV de l’ajuntament de Sant Feliu van demanar la dimissió de la persona responsable de comunicació del consistori, perquè fa anys que no apareix cap informació seva a la ràdio municipal. O que algú pregunti a la Plataforma Salvem Oliveretes, per exemple, perquè cap dels seus articles de denúncia han aparegut a la revista de Viladecans. Quin sentit té fer periodisme a la comarca?
Els ciutadans del Baix Llobregat estan ofegats d’informació, però tota és parcial i interessada. Des que vaig decidir que volia fer un mitjà de comunicació comarcal independent, mai no m’hagués imaginat que suposaria intentar trencar un “establishment”, que no sabia ni que existia. A part dels mitjans locals, que són tots públics i expliquen el que l’ajuntament de torn vol, els pocs mitjans comarcals que hi ha, que pretenen cohesionar la comarca i acostar les diverses realitats locals de tots els municipis a tothom, estan directament “comprats” pels consistoris. Comprats amb subvencions molt sucoses que permeten: 1- Que el mitjà en qüestió no desaparegui; i 2- Que apareguin les informacions que l’ajuntament vol. És una extorsió: si no publiques el que et dic, no tens pasta, i per tant desapareixes. Així de democràtic.
Segurament, publicacions com Llobregat Media i la Premsa del Baix (els mitjans on treballo) desapareixeran, perquè no interessa que expliquem les coses que els ajuntaments no volen que s’expliquin, i per tant no tenim ni un duro. Però mentrestant, s’ha de reivindicar el paper dels pocs mitjans independents que tenim, tots fets des del col·laboracionisme i per la idea romàntica que la informació és un servei públic, i tothom té dret a saber el que passa sense que les notícies passin per tres-cents filtres.
Per cert, l’alcalde de Sant Climent ha expulsat a tots els regidors i governa en solitari el poble, només el 30% dels habitants de la comarca parla català habitualment, i Sant Boi té un deute de gairebé 50 milions d’euros.
Si? Ho sabeu? Felicitats doncs, perquè això no ha sortit publicat enlloc. I és que els periodistes que intentem explicar el que passa a la comarca amb total llibertat i independència som una espècie en extinció a la nostra comarca. Bé, si és que alguna vegada han existit. La Transició democràtica va ser l’anihilació de la llibertat d’expressió en tota regla, per molt que diguin el contrari, però des que els ajuntaments van decidir que tenien “l’obligació democràtica” d’informar als veïns i veïnes, el que van aconseguir és desinformar-los del tot. Som 30 municipis al Baix Llobregat, cadascú amb la seva revista mensual, el 60% també amb ràdio pròpia, i una desena tenen televisions, ja sigui en analògic o per internet. Quin és el resultat? Que ningú no pot contestar a les tres preguntes que he formulat al principi.
No sé si la coneixereu, però la figura del “cap de comunicació” d’un ajuntament és l’agutzil més descarat de la llibertat de premsa. Fa quatre dies els regidors d’ICV de l’ajuntament de Sant Feliu van demanar la dimissió de la persona responsable de comunicació del consistori, perquè fa anys que no apareix cap informació seva a la ràdio municipal. O que algú pregunti a la Plataforma Salvem Oliveretes, per exemple, perquè cap dels seus articles de denúncia han aparegut a la revista de Viladecans. Quin sentit té fer periodisme a la comarca?
Els ciutadans del Baix Llobregat estan ofegats d’informació, però tota és parcial i interessada. Des que vaig decidir que volia fer un mitjà de comunicació comarcal independent, mai no m’hagués imaginat que suposaria intentar trencar un “establishment”, que no sabia ni que existia. A part dels mitjans locals, que són tots públics i expliquen el que l’ajuntament de torn vol, els pocs mitjans comarcals que hi ha, que pretenen cohesionar la comarca i acostar les diverses realitats locals de tots els municipis a tothom, estan directament “comprats” pels consistoris. Comprats amb subvencions molt sucoses que permeten: 1- Que el mitjà en qüestió no desaparegui; i 2- Que apareguin les informacions que l’ajuntament vol. És una extorsió: si no publiques el que et dic, no tens pasta, i per tant desapareixes. Així de democràtic.
Segurament, publicacions com Llobregat Media i la Premsa del Baix (els mitjans on treballo) desapareixeran, perquè no interessa que expliquem les coses que els ajuntaments no volen que s’expliquin, i per tant no tenim ni un duro. Però mentrestant, s’ha de reivindicar el paper dels pocs mitjans independents que tenim, tots fets des del col·laboracionisme i per la idea romàntica que la informació és un servei públic, i tothom té dret a saber el que passa sense que les notícies passin per tres-cents filtres.
Per cert, l’alcalde de Sant Climent ha expulsat a tots els regidors i governa en solitari el poble, només el 30% dels habitants de la comarca parla català habitualment, i Sant Boi té un deute de gairebé 50 milions d’euros.
Marc Pidelaserra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada