Saint Herblain - Viladecans

A finals de juny, responsables de la xarxa Parlar per Conviure em van demanar si podria anar a Saint Herblain per fer un taller de català. La idea em va agradar i vaig acceptar l’encàrrec. Dies més tard em trucà l’Olga per concretar tots els detalls, i aqui va començar la història. M’ha acompanyat l’Anna, amb ella hem passat el cap de setmana a França intentant ensenyar la nostra llengua.
Enguany a Saint Herblain han celebrat una trobada amb d’altres països i cultures d’arreu del món anomenada “Goûts et Couleurs”, amb espectacles, intercanvis culturals, concerts, projeccions, mercat d’artesania, llibres, jocs i restauració. Ens vàrem barrejar enmig d’haitians, turcs, bretons... tots presentant el bo i millor de la seva cultura, menjars, balls, músiques, jocs, artesania... L’organització va ser prou bona per lligar tots els actes que es van fer entre el dissabte i el diumenge. El lloc, “La Carrière”, és un paratge preciós enmig de la natura just a la riba d’un llac; això feia que només mirant l’entorn ja et sentissis integrada dins d’aquell munt d’activitats programades.

El nostre taller de català va tenir dues parts: una per la mainada i l’altre per adults. Els que van voler acostar-se al nostre taller en van sortir amb unes bones nocions i coneixements de Catalunya i del català, els donàrem material nostre i el cedit per Normalització Lingüística de Viladecans. El taller dels petits es feia dins d’un autocar com si comencéssim un viatge a Catalunya, era ben original, els nens i nenes alguns acompanyats pels pares van passar-s’ho bé i segur que algunes paraules dels contes i les cançons que els vam explicar i cantar els recordaran. En acabar els vam donar contes i pósters.

Voldria remarcar que amb nosaltres van venir tres persones que van fer el taller de sardanes i dues pel taller de les bitlles. Tots ells van fer la seva feina, la tenora, el flabiol, i tota la cobla va sonar, i els que van tenir el gust d’aprendre la nostra dansa ho van poder fer. Pel que fa als companys que ensenyaven el joc de les bitlles catalanes van fer un munt d’hores practicant amb les persones que ho desitjaven.
Tots hem tornat contents d’haver fet la nostra feina, donar conèixer la nostra llengua i la nostra cultura.
Per acabar dir que la família on vam estar i ens va acollir va ser extraordinària, no podríem millorar el tracte i tot el que ens van donar i ensenyar. Tant l’Anna com jo pensem que ara sí que ja tenim un lligam amb Saint Herblain que mai no voldríem trencar.

Montse Pastor i Pujadó