En aquests moments en què ja patim d’una forma clara els efectes de la crisi, podem començar a pensar en com pot ser la sortida d’aquest període. Crec que aquesta crisi no tan sols tindrà efectes econòmics i socials, que ja anem coneixent, sobre les societats actuals, sinó que en l’aspecte polític podem sortir-ne de dues maneres ben diferenciades. Aquestes dues maneres poden derivar en solucions vers al progrés o per contra vers l’autocràcia o totalitarisme i la pèrdua de qualitat de la nostra democràcia.
Semblen entreveure’s fenòmens a la nostra Europa que marquen una tendència en el segon dels supòsits. Un incipient moviment d’extrema dreta, feixista i xenòfob, cavalca de nou i aquesta vegada sembla que ho faci cada cop amb més empenta. Diversos elements apunten a un rebrot de la intolerància i a l’assumpció, pels partits de la "dreta civilitzada", de polítiques expressades per partits xenòfobs o d’extrema dreta.
I és que a Europa el rumb està girant en aquest sentit tant a França (sí, aquell país que va fer una revolució pels drets de ciutadania, per la "liberté, egalité et fraternité"), com en altres països europeus. A França s’ha iniciat una deriva vers posicions intolerants i clarament racistes. Per això, el govern de Sarkozy, assumint postulats del Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, ha posat en qüestió certs drets individuals recollits a la legislació europea, com el de la lliure circulació de ciudatans europeus pels països que conformen la Unió Europea (UE). La deportació de ciutadans romanesos de França al seu país d’origen ha estat una decisió molt qüestionada fins i tot pel Parlament Europeu i les declaracions de la comissària de Justícia, Viviane Reding, no fan més que confirmar-ho, però després fent marxa enrere, la mateixa UE ha recolzat el president francès.
En aquesta ocasió, com en moltes altres anteriorment, las víctimes tornen a ser persones del poble romaní, és a dir, per entendre-ho tots, gitanos. No és un fenomen nou, ja que des de fa segles i segles, s’ha estigmatitzat i perseguit, en aquest continent, a persones d’aquest poble.
Però el que passa a França no és un fet aïllat i en la Itàlia del populista Berlusconi es comencen també a expulsar, per exemple a Roma, a persones d’aquest poble.
Les expressions polítiques d’extrema dreta apareixen per Europa com bolets, avui a Suècia, ahir a Holanda, on poden participar al govern, i demà qui sap on.
Al nostre país encara que a nivell governamental no s’han fet intervencions d’aquest tipus, sí que hem pogut veure com la candidata del PP al Parlament de Catalunya rebutjava el col·lectiu romaní a Badalona acompanyada per l’eurodiputada francesa Sanchez-Schmid. Altres polítics utilitzen un comportament més ambigu jugant per un costat a la defensa del col·lectiu immigrant, però immediatament després l’apunten com el responsable de la intolerància religiosa o la delinqüència, i proposen a diversos ajuntaments mesures com el no empadronament o un debat sobre el "burka". Un debat col·locat en primera fila, que s’hauria de solucionar amb diàleg i no amb prohibicions i que a més és un problema que en aquest moment quasi no afecta a la societat catalana.
A tots ells, se’ls hauria de recordar que som en un estat de dret i s’ha de aplicar la llei, independentment de l’origen, la religió o altres diferències que es tinguin.
Davant d’aquests canvis polítics i socials que ens afecten, podem intuir que la nostra democràcia pot perdre qualitat d’una manera significativa ja que els continguts d’estat social i d’igualtat de drets de ciutadania poden veure’s atacats. Per aquest camí podem estar obrint una porta a les postures més intolerants.
L’altra sortida pot ser la del progrés que hem de construir reforçant la participació dels ciutadans en la política i protegir l’incipient estat del benestar de què disposàvem abans de la crisi, modificant la fiscalitat perquè paguin els que més tenen, i políticament posant barreres a tots aquells que no respecten la diversitat ni la democràcia.
Semblen entreveure’s fenòmens a la nostra Europa que marquen una tendència en el segon dels supòsits. Un incipient moviment d’extrema dreta, feixista i xenòfob, cavalca de nou i aquesta vegada sembla que ho faci cada cop amb més empenta. Diversos elements apunten a un rebrot de la intolerància i a l’assumpció, pels partits de la "dreta civilitzada", de polítiques expressades per partits xenòfobs o d’extrema dreta.
I és que a Europa el rumb està girant en aquest sentit tant a França (sí, aquell país que va fer una revolució pels drets de ciutadania, per la "liberté, egalité et fraternité"), com en altres països europeus. A França s’ha iniciat una deriva vers posicions intolerants i clarament racistes. Per això, el govern de Sarkozy, assumint postulats del Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, ha posat en qüestió certs drets individuals recollits a la legislació europea, com el de la lliure circulació de ciudatans europeus pels països que conformen la Unió Europea (UE). La deportació de ciutadans romanesos de França al seu país d’origen ha estat una decisió molt qüestionada fins i tot pel Parlament Europeu i les declaracions de la comissària de Justícia, Viviane Reding, no fan més que confirmar-ho, però després fent marxa enrere, la mateixa UE ha recolzat el president francès.
En aquesta ocasió, com en moltes altres anteriorment, las víctimes tornen a ser persones del poble romaní, és a dir, per entendre-ho tots, gitanos. No és un fenomen nou, ja que des de fa segles i segles, s’ha estigmatitzat i perseguit, en aquest continent, a persones d’aquest poble.
Però el que passa a França no és un fet aïllat i en la Itàlia del populista Berlusconi es comencen també a expulsar, per exemple a Roma, a persones d’aquest poble.
Les expressions polítiques d’extrema dreta apareixen per Europa com bolets, avui a Suècia, ahir a Holanda, on poden participar al govern, i demà qui sap on.
Al nostre país encara que a nivell governamental no s’han fet intervencions d’aquest tipus, sí que hem pogut veure com la candidata del PP al Parlament de Catalunya rebutjava el col·lectiu romaní a Badalona acompanyada per l’eurodiputada francesa Sanchez-Schmid. Altres polítics utilitzen un comportament més ambigu jugant per un costat a la defensa del col·lectiu immigrant, però immediatament després l’apunten com el responsable de la intolerància religiosa o la delinqüència, i proposen a diversos ajuntaments mesures com el no empadronament o un debat sobre el "burka". Un debat col·locat en primera fila, que s’hauria de solucionar amb diàleg i no amb prohibicions i que a més és un problema que en aquest moment quasi no afecta a la societat catalana.
A tots ells, se’ls hauria de recordar que som en un estat de dret i s’ha de aplicar la llei, independentment de l’origen, la religió o altres diferències que es tinguin.
Davant d’aquests canvis polítics i socials que ens afecten, podem intuir que la nostra democràcia pot perdre qualitat d’una manera significativa ja que els continguts d’estat social i d’igualtat de drets de ciutadania poden veure’s atacats. Per aquest camí podem estar obrint una porta a les postures més intolerants.
L’altra sortida pot ser la del progrés que hem de construir reforçant la participació dels ciutadans en la política i protegir l’incipient estat del benestar de què disposàvem abans de la crisi, modificant la fiscalitat perquè paguin els que més tenen, i políticament posant barreres a tots aquells que no respecten la diversitat ni la democràcia.
Miguel de la Rubia
2 comentaris:
Estoy de acuerdo con la mayoría del escrito, pero no podemos arrastrar todas las culpas a un solo bando.
Lo más acertado es que la solución llega hablando, llegando a acuerdos.
Pero estos acuerdos deben comprometerse las dos posturas.
No es nuevo la intolerancia con el pueblo Rumano. El principal es que es un país muy nómada y muy cerrado. Van a otro país que les resulta mejor, pero en vez de hacer caso a la sabiduría popular de allá donde fueres, haz lo que vieres,
es decir, si te resulta mas atractivo otro país que el tuyo propio es porque hacen cosas de diferente forma, por lo cual es lógico integrarse.
No importa el nombre de su Dios ni sus tradiciones, ahí es donde podemos añadir de un lado a otro nuevas formas de acercamiento aunando las culturas.
El punto crítico está en la ley. Si eliges un país donde residir, que prefieres al tuyo propio, debes acatar las leyes y la forma de vida de ese país, puesto que esa diferencia es la que marcó la decisión de quedarse.
La ley es y debe ser absolutamente desligada de la religión. todos iguales.
Entiendo y respeto todas las creencias, pero por encima de todo, en lo social, está la ley.
En este país se cree en la total igualdad entre hombres y mujeres, aunque sea en lento proceso, por lo tanto deberán acatar las leyes del país si quieren pertenecer a esa comunidad.
En tu casa y en tu templo se digno de tus creencias, en la vida social comunitaria, de tu libre elección, se digno y flexible.
Al cesar lo que es del cesar y a Dios, sea su nombre el que sea, lo que sea suyo.
Agruparse en barrios marginales no ayuda a la integración y los honrados trabajadores pasan desapercibidos.
En cuanto a los inmigrantes ilegales y los que encuentran en nuestro país un paraíso jurídico en comparación a la dureza del suyo, serán reincidentes tanto como puedan puesto que mientras tengan juicios pendientes no se les puede extraditar. Esos son los visibles y quienes dan la mala fama
Algunas tradiciones o actos cotidianos o permitidos de otros países no pueden importarse como la ablación, o la licitación a formas tradicionales consideradas faltas de ética o moral en el nuestro.
Solo se necesita que personas nobles de corazón y sabiduría, quieran hablar y ser escuchados para llegar al mejor acuerdo social.
Hi ha diverses distincions:
1. Es parla de gitanos en general, no de gitanos delinqüents, als quals quan delinqueixin s'haurà d'aplicar la mateixa llei que a un francès. Les expulsions es fan a gitanos que no han comès cap il·legalitat i que tenen dret, segons les lleis europees, a viure a França.
2. És Sarkozy qui viola la llei, l'europea en aquest cas.
3. Sarkozy aprofita aquesta qüestió perquè coneix les dificultats de convivència amb el col·lectiu gitano, i sap que això li portarà vots.
4. És veritat que convé fer polítiques socials que evitin ghettos. Però viure en un ghetto o no, no sol dependre de qui hi viu, sinó de qui planifica el barri. De vegades, per als més pobres o els recent arribats no hi ha més opció. Pot triar qui ja està una mica instal·lat i qui compta amb recursos per fer-ho.
D'altra banda la cultura dels gitanos itinerants no ajuda a la integració, però marginant-los no es resol el problema. Més aviat al contrari. No és fàcil de resoldre,
Mercè
Publica un comentari a l'entrada