El passat 27 de novembre va tenir lloc a Can Xic, organitzada pel Grup Tres Torres de Viladecans, la III Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, que tractava la temàtica de la recerca en cultura popular. Aquestes trobades van néixer fa tres anys per compartir les recerques i les preocupacions dels grups que treballen pel millor coneixement i preservació del patrimoni històric i cultural a les localitats de l’antiga Baronia d’Eramprunyà. La trobada d’aquest any ha estat un èxit d’assistència i participació.
S’hi van presentar set ponències, entre les que destacà la presentada pel musicòleg i especialista en balls tradicionals Pompili Massa, convidat per l’organització, titulada La Tornaboda vista per un forà, sobre aquesta tradició carnavalesca dels municipis baixllobregatins. Altres ponències presentades foren L’Arxiu Galán. Les imatges de Sant Climent de Llobregat en els anys 30, per Jaume Vendrell, del grup + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat; A Sant Boi també hi passava el Camí de Sant Jaume, per Xavier Sànchez, de Sant Boi; i Vint-i-cinc anys amb la castelldefelenca «Hermandad del Cristo de la Paz», per Javier Clemente, del Grup de Recerques Històriques «el Torreó», de Castelldefels. També es va projectar el documental Begues: Llegendes, festes, tradicions i altres encants, de Francesc Sànchez, del Centre d’Estudis Beguetans, i es van realitzar dues ponències més, una sobre La Tornaboda de Gavà i Viladecans, història i tradició. La impostura de l’origen proposat pel regionalisme conservador, per Josep Campmany, del Centre d’Estudis de Gavà; i Dels Consells Populars de Cultura Catalana al Mamut de Viladecans, per Josep Mumany, del Grup Tres Torres.
En aquesta última ponència, presentada pel grup de Viladecans, es va fer un repàs històric de la tasca feta pels Consells Populars de Cultura Catalana, organisme informal que va recrear les principals festes populars locals en el moment del tomb democràtic de finals del segle passat, i a partir dels quals es crearen entitats com l’actual grup de diables, o la recuperació de la ballada de la Tornaboda. La ponència també va presentar la feina feta el darrer any amb la creació i presentació del Mamut de Viladecans, i les sinergies que ha despertat.
A la tarda va tenir lloc una animada taula rodona amb participació de José Luís Atienza, del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Azahara Abadías, de l’Esbart Dansarire Brugués del Centre Cultural de Gavà, Francesc Sànchez, del Centre d’Estudis Beguetans i Jordi Vicente, animador cultural i llibreter de Viladecans. En el transcurs de la taula rodona es va abordar la necessitat d’actualitzar el patrimoni cultural immaterial sent molt respectuosos amb l’herència rebuda i alhora intentant adaptar les manifestacions festives antigues a les formes de vida actuals. En acabat, hi va haver una exhibició de balls i danses tradicionals i modernitzades a càrrec de l’Esbart Dansaire Brugués del Centre Cultural de Gavà i del Ball de Gitanes de Castelldefels.
S’hi van presentar set ponències, entre les que destacà la presentada pel musicòleg i especialista en balls tradicionals Pompili Massa, convidat per l’organització, titulada La Tornaboda vista per un forà, sobre aquesta tradició carnavalesca dels municipis baixllobregatins. Altres ponències presentades foren L’Arxiu Galán. Les imatges de Sant Climent de Llobregat en els anys 30, per Jaume Vendrell, del grup + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat; A Sant Boi també hi passava el Camí de Sant Jaume, per Xavier Sànchez, de Sant Boi; i Vint-i-cinc anys amb la castelldefelenca «Hermandad del Cristo de la Paz», per Javier Clemente, del Grup de Recerques Històriques «el Torreó», de Castelldefels. També es va projectar el documental Begues: Llegendes, festes, tradicions i altres encants, de Francesc Sànchez, del Centre d’Estudis Beguetans, i es van realitzar dues ponències més, una sobre La Tornaboda de Gavà i Viladecans, història i tradició. La impostura de l’origen proposat pel regionalisme conservador, per Josep Campmany, del Centre d’Estudis de Gavà; i Dels Consells Populars de Cultura Catalana al Mamut de Viladecans, per Josep Mumany, del Grup Tres Torres.
En aquesta última ponència, presentada pel grup de Viladecans, es va fer un repàs històric de la tasca feta pels Consells Populars de Cultura Catalana, organisme informal que va recrear les principals festes populars locals en el moment del tomb democràtic de finals del segle passat, i a partir dels quals es crearen entitats com l’actual grup de diables, o la recuperació de la ballada de la Tornaboda. La ponència també va presentar la feina feta el darrer any amb la creació i presentació del Mamut de Viladecans, i les sinergies que ha despertat.
A la tarda va tenir lloc una animada taula rodona amb participació de José Luís Atienza, del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Azahara Abadías, de l’Esbart Dansarire Brugués del Centre Cultural de Gavà, Francesc Sànchez, del Centre d’Estudis Beguetans i Jordi Vicente, animador cultural i llibreter de Viladecans. En el transcurs de la taula rodona es va abordar la necessitat d’actualitzar el patrimoni cultural immaterial sent molt respectuosos amb l’herència rebuda i alhora intentant adaptar les manifestacions festives antigues a les formes de vida actuals. En acabat, hi va haver una exhibició de balls i danses tradicionals i modernitzades a càrrec de l’Esbart Dansaire Brugués del Centre Cultural de Gavà i del Ball de Gitanes de Castelldefels.
Josep Campmany Guillot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada