La plaça Europa, espai alliberat

Els vaig a veure un divendres al vespre, poc abans d’iniciar el camí cap a la cassolada, que avui serà itinerant.

Hi descobreixo uns quants joves -potser no tan joves- coneguts i parlo amb dos nois que s’estimen més, en un gest realment contracorrent en aquest món que busca el protagonisme com sigui, que no faci constar  els seus noms.

Xerrem una estona. Estan contents del suport dels veïns, que els cuiden força, els porten menjar... També de la gent que s’hi apropa a xerrar, a compartir inquietuds, a explicar batalletes, a donar consells.

Els demano per fer alguna fotografia, i suposo que em veuen una mica “marujona” i m’obren les tendes per poder comprovar l’ordre i l’organització que regnen a tot arreu (pobres, no saben el desordre que tinc jo a casa meva!).

S’han organitzat bé i aspiren a la màxima transparència: en la participació i en la informació. per això han obert un blog on podeu trobar no només l’agenda i les activitats que fan, sinó també les actes de les seves assemblees.

Parlar amb ells és una alenada d’aire fresc, potser perquè hi apareix la utopia, així, amb totes les lletres, una utopia, que el meu sentit pràctic de les dificultats i dels possibilismes m’han fet arraconar potser massa. I un punt d’ingenuïtat que em sembla que jo ja no subscric però que m’agrada, perquè posa en evidència les ganes, la il·lusió, i el sentit últim de les coses.

Com quan manifesten que una cosa interessant a fer seria: “presentar les nostres propostes al Ple de l’Ajuntament, que no ens ho poden negar”.  Penso que sí, que sí que poden com s’ha fet en diverses ocasions al·legant  un munt de traves burocràtiques d’aquelles que més que estar pensades per promoure la participació estan pensades per regular-la, i que si s’apliquen sense flexibilitat funcionen de pretext –legalíssim, no fos cas– per impedir-la.

Estan molt convençuts que la raó de l’abstenció electoral de Viladecans es deu a l’abús dels partits i a la poca participació real que funciona. Tant de bo tinguin raó, perquè jo crec que són moltes més coses les que tenen en contra. I són ben lúcids quan comenten que “ells no estan per salvar el cul a ningú”, que sense el compromís real de tothom, les coses no canviaran.

M’agrada també la seva obertura i voluntat d’inclusió, i la convicció que més debat, més pluralitat, més consens, més millora, més pensament són la seva riquesa. No hi puc estar més d’acord, tot i que potser la meva aportació específica al tema no passa tant per les assemblees com per col·laborar en aquesta revista que esteu llegint, que té la mateixa finalitat.

I m’encanta que promoguin un model educatiu no basat en la competitivitat, farta de sentir tot el dia que cal ser el o la millor. Cal “ser”, de debò, de qualitat. Estic molt d’acord que el concepte “el millor” és pervers.

En fi, benvinguts, indignats i indignades. Esperem estar a l’altura dels vostres requeriments.

Mercè Solé