Continuem recordant paraules. Ja deia en el número passat del Punt de Trobada que d’aquestes paraules en perill d’extinció, o ja totalment extingides, n’hi ha força de referides al món agrícola, però també d’altres orígens. I algunes, com veurem aquí, d’origen tan sofisticat que sembla mentida que s’utilitzessin a Viladecans. Doncs bé, comencem per les dues paraules que cito en el títol.
Borrassa. En aquesta paraula, la o de la primera síl·laba, com que és àtona, es pronuncia u. O sigui que algú podria pensar, efectivament, que es tracta d’una burra grossa. Doncs no. Segons els diccionaris, una borrassa és una tela que serveix per aplegar les olives o per portar-hi algun tipus de verdura o coses similars. A Viladecans, era una roba de sac o d’altres tipus, que servia per tapar el carro, o per estendre a terra per triar mongeta, o per altres usos per l’estil. Jo l’ús més habitual que recordo de casa meva era per tapar els coves plens de verdura per portar-los a vendre.
Corraló. El Diccionari de la Llengua Catalana defineix aquesta paraula com un atzucac, un carrer sense sortida. I en canvi, el Diccionari Català Valencià Balear, que acostuma a estar més atent a les peculiaritats lingüístiques dels diversos llocs, diu que un corraló és un carrer curt i estret. I explica que aquesta paraula es fa servir a Sant Feliu de Llobregat, entre altres llocs. Doncs sí, entre aquests altres llocs també a Viladecans. Així és, per exemple, com és conegut el carrer curt i estret que uneix els carrers del Sol i del Pare Artigas, just per sobre de Ca l’Almirall.
Sanfaçon. Aquesta és la paraula més sofisticada que recordo haver sentit a Viladecans. No sé com havia pogut arribar aquí. Ve del francès “sans-façon”, que vol dir “frescura” o “desvergonyiment”. I l’havia sentit utilitzar sobretot en l’expressió “Quina sanfaçon!” que volia dir, òbviament, “Quina barra!”.
Culero. Un curiós eufemisme per evitar dir “cul”, i que s’utilitzava sobretot per parlar amb els nens i nenes. En català correcte seria “culer”, però ja explica el Diccionari Català Valencià Balear que una de les accepcions de la paraula “culer”, la que el diccionari defineix, gairebé poèticament, com “drap que es posa sota el culet dels infants de pit, per a recollir-ne l’excrement”, s’utilitza sobretot en la forma acastellanada “culero”, que pronunciada en català sona “culeru”). Doncs del drap que es posa sota el cul es passa a significar el cul pròpiament dit.
Refilet. Vol dir la filigrana musical que es fa posant diverses notes lleugeres en una sola síl·laba, de manera semblant als cants dels ocells. I de fet, s’utilitzava per lloar algú quan cantava alguna cosa difícil, i sobretot quan era amb un to alt. No sé jo si aquesta paraula la continua fent servir ningú. Potser és que ara la música ens arriba dels aparells, i no de les ganes de cantar de les persones.
Arrupir-se, arrupit. Arrupir-se vol dir encongir-se sobre si mateix, doblegant la columna i els genolls. Un es pot arrupir de fred, de por, o bé per amagar-se. Tant el verb com l’adjectiu corresponent els tenim bastant perduts.
Fermar. Vol dir lligar una bèstia amb una corda o una cadena a una anella o a qualsevol altre lloc, per tal que no pugui fugir: fermar un gos, fermar el cavall.
Forc d’alls, o de cebes. És una trena d’espart (o d’algun altre material similar), normalment doble i ajuntada per la punta, per mitjà de la qual es penjaven els alls o les cebes. No sé jo si aquest sistema continua utilitzant-se encara.
Feixiner. Un feixiner és el lloc on es guarden les feixines, sobretot per anar-les cremant a la llar de foc. I una feixina és un feix de llenya prima. La curiositat, almenys per a mi, és que, mentre que la paraula “feixiner” la recordo molt de sentir-la utilitzar, en canvi no recordo gens la paraula “feixina”: en dèiem, simplement, feix de llenya.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada