“Locum nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”

El dia 29 d’abril vam pasar la ratlla dels 1.000 anys del primer document escrit a on apareix la denominació de l’origen del nom de Viladecans. 

Ja som mil·lenaristas (no mileuristes, encara que segur que n’hi ha més d’un), i la veritat és que viure aquest moment és una cosa irrepetible. El dia de la festa, va ser com un Sant Jordi, feiner però amb activitats per a tots. M’ha agradat molt veure com a poc a poc es veuen més balcons amb els domassos del mil·lenari, això fa festa, i seria bo que d’aquí a la cloenda de les festes del mil·lenari, per la Festa Major d’estiu, els balcons lluïssin majoritàriment aquests estendards que mostren que estem de celebració i que estem contents.

Els actes de celebració més importants van ser l’exposició que es va fer al nou Casal d’Entitats Pablo Picasso, amb documents originals de la història de Viladecans –excepte el Cartulari de Sant Cugat que és una reproducció– i on es podien veure un plànol de Viladecans de 1852, i l’acta de constitució del primer ajuntament democràtic desprès de la dictadura, entre d’altres.

Més tard va parlar Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, sobre com era la Catalunya de fa 1.000 anys, i per tant com ho pasaven els viladecanencs de l’època –semblava un avançament dels Capvespres de Ca n’Amat– aquesta xerrada va omplir de gom a gom la nova sala d’actes del Casal. És clar, tal com ens va explicar, que aquells que habitaven aquestes contrades fa deu segles, no tenien l’esperança de vida que tenim ara, ni tampoc vivien en cases com les nostres amb calefacció i aire condicionat, els convenis laborals no existien, i bàsicament  es treballava per viure. No tenien cap dret (només el de defensa contra els atacs dels invasors) i tot eren obligacions. La veritat és que si no eres el senyor feudal, no tenies gaires privilegis. L’acte va començar amb un video fet per Viladecans TV, sobre el Cartulari de Sant Cugat, que és el lloc on apareix la ja famosa frase del “locum nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”.

Com tota festa d’aniversari, la cloenda va ser a la plaça de la Vila, amb el pastís del mil·lenari, fet conjuntament per tots els pastissers de Viladecans. 

Penso que aquesta festa  ha aconseguit que molta gent hagi conegut una mica més Viladecans, que sàpiga dels seus origens i que, per tant, que tots ens l’estimen una miqueta més.

Vicenç Castelló Solina