dimecres, 15 de juliol del 2020

Bones herbes

Porcs senglars passejant per l’avinguda Roureda, merles cantant escandalosament des dels arbres urbans i les baranes dels balcons, bandades de coloms trencant l’aire en un rerefons silenciós... El confinament ha aturat durant setmanes bona part de la nostra activitat habitual pels carrers de Viladecans, cosa que ha fet que la fauna urbana i periurbana s’hagi manifestat sense por. 

Les herbes, que són sempre bones i mai males, també ho han fet, sense timidesa a l’hora de manifestar-se d’una forma com mai per tota la ciutat. Als escocells, a les voreres, als parcs i jardins, han estat, i són, ben visibles. Una combinació perfecta ha fet que surtin per tot arreu: una primavera molt plujosa, un reducció dels equips tècnics destinats habitualment a la gestió de les herbes que s’han dedicat exclusivament a la desinfecció de l’espai públic, al mobiliari urbà i als contenidors, i el fet que des de fa un any no fem servir herbicida a la via pública, sinó que les seguem, és la causa d’aquest increment de verd per la ciutat. 

Arran d’aquest fet, voldria exposar aquí algunes reflexions al voltant de les herbes que creixen per la ciutat. Viladecans té uns 18.000 arbres urbans, i aproximadament uns 12.000 escocells. Si cada escocell fa al voltant d’1 m2 de superfície, podem afirmar que Viladecans té uns 12.000 m2 de finestres sobre el paviment dels carrers per on la natura vol sobresortir, per on reneix de sota l’asfalt i el paviment. És un gran espai perquè la natura aflori. 

Les herbes d’aquests escocells són beneficioses per a molts aspectes: 

Augmenten la zona d’alimentació i refugi dels enemics naturals de les plagues, de manera que ajuden a controlar les plagues de forma natural (control biològic de plagues). D’aquesta forma evitem ruixar amb productes fitosanitaris, reduint els possibles riscos i els efectes que tenen en la salut de les persones i del medi ambient. Fa ja gairebé quatre anys que en alguns parcs i places enjardinades no s’hi tiren herbicides. 

Fomenten la biodiversitat urbana, amb tots els beneficis que això representa per al medi urbà i la salut de les persones. 

Protegeix l’arbre que acull l’escocell, ja que la diversitat d’insectes l’ajuden a combatre les plagues i millorar el trosset de terra on està plantat. 

Contribueixen a tenir una atmosfera menys contaminada, ja que en estar situades a peu d’asfalt i a l’altura del tub d’escapament dels cotxes, capturen i absorbeixen alguns dels gasos i les partícules fines que s’emeten per aquests tubs.

Donen verdor al gris de les voreres i al paviment dels carrers, contribuint a una renaturalització urbana.

És una contribució més a absorbir CO2, un dels gasos d’efecte hivernacle, que el fixen a mesura que creixen. 

L’estètica no hauria de prevaldre sobre els beneficis en la salut i el medi ambient. L’estètica és una qualitat subjectiva, mentre que els beneficis d’una biodiversitat urbana, és un fet objectiu i mesurable, en la salut i la qualitat de l’aire de la ciutat, segons es desprèn de multitud d’articles científics publicats en revistes científiques indexades. Caldrà aprendre a gestionar les herbes, però en cap cas hem de tornar a aquella època en que l’herbicida les eliminava per complet, tant a elles com a la biodiversitat que ara alberguen. 

Jordi Mazon