Ocells

Ara per ara, no disposem de dades suficients per a avaluar l’impacte que ha pogut tenir el canvi dels patrons humans en l’activitat dels ocells durant la pandèmia. El més probable és que passin anys abans que en tinguem dades fermes. 

Quan el confinament estava en plena vigència, els ocells semblaven prosperar a la disminució del soroll i la contaminació lumínica i de l’aire, juntament amb parcs buits i jardins públics i carrers que generalment són un formiguer de persones i de cotxes. 

Els habitants de les ciutats van descobrir o van redescobrir el cant dels ocells. Els nostres veïns, amics i familiars sorpresos ens relataven els bells trinats que els despertaven o els acompanyaven durant el dia. 

Sabem que, en ciutats molt sorolloses, els ocells han d’amplificar la seva cançó. A Barcelona, per exemple, canten molt més fort que en un poble. Més fort, és a dir, gastant més energia i, per tant, menys temps. Pot ser que hi hagi hagut més entusiasme, més zel en els ocells durant aquest període de tancament, i que la seva cançó en si hagi millorat. O potser som nosaltres els que hem canviat, prestant més atenció a la vida dels ocells ara que les nostres pròpies vides s’han alentit. 

L’entorn urbà és molt favorable per a algunes espècies d’ocells, troben més menjar, més llocs per a niar i menys pesticides que en els camps. Moltes espècies han aprofitat aquesta calma a les ciutats per a criar en zones on abans no ho feien. Han percebut un hàbitat com a apropiat per a viure o reproduir-se quan, en realitat, no ho és. La reproducció podria fracassar una vegada l’activitat recuperi una certa normalitat. 

Durant aquests mesos tan devastadors hem perduts milers de vides humanes, encara que també hem vist un esforç extraordinari en totes les nostres societats per a fer front a la pandèmia. 

Hem de reflexionar sobre fins a quin punt estem creant ciutats que són poc habitables i estem danyant el nostre planeta. Potser aquest cant tan preuat dels ocells que ens ha acompanyat i ha estat tan pròxim durant aquest confinament ens hi ajudi.

Eio Ramon