No ens enganyem, l’ampliació de les zones Zepa del Delta del Llobregat no és producte de la voluntat política de la Generalitat, que és qui té la competència en la gestió dels espais naturals i de la Xarxa Natura 2000 i la responsabilitat d’aturar la pèrdua de biodiversitat i d’habitats de flora i fauna de les zones humides del Delta.
Ha estat la Unió Europea qui, valorant la situació crítica d’aquests espais naturals i l’incompliment de diverses directives europees de conservació d’aus i d’hàbitats de flora, va emetre al febrer de 2021 una Carta d’Emplaçament al Govern d’Espanya. En aquesta carta es posa de manifest la infracció per incompliment, la necessitat d’evitar el deteriorament dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies d’aus i l’obligació d’avaluar adequadament les repercussions que tenen sobre els espais determinades instal·lacions associades a l’aeroport. També recull l’obligació d’aplicar totes les mesures compensatòries adoptades per protegir la coherència global de la Xarxa Natura 2000 de les afectacions negatives de l’ampliació de l’aeroport i, finalment, la modificació dels límits de la zona ZEPA ES0000146 Delta del Llobregat amb referència a la delimitació actualitzada de la IBA ES140. Arran d’aquests fets i per donar compliment a la demanda de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya ha elaborat una proposta d’ampliació de les zones ZEPA que fins fa pocs dies ha estat exposada a informació pública.
Els espais naturals del Delta, ni es troben aïllats, ni són una ratlla sobre un paper en blanc, sinó que compateixen territori amb els espais agrícoles, ciutats i grans infraestructures que esmicolen i tensionen el territori. Tots dos, espais agrícoles i naturals, són espais oberts amb diferents usos que de manera indivisible, es troben situats al bell mig de l’àrea metropolitana on vivim el 80% de la població de Catalunya.
Per als Comuns de Viladecans defensar els espais naturals és defensar els espais agrícoles. Que les que defensem els espais naturals, estem en contra dels espais agrícoles, és un mantra més que es repeteix massa sovint.
Siguem realistes. El problema amb els espais agraris no han estat els espais naturals, ni les que els defensem, sinó la manca d’instruments de gestió, de governança i d’inversions que garanteixi la viabilitat econòmica de l’agricultura i la conservació d’hàbitats i de la biodiversitat en els espais naturals.
Cal acabar amb la dicotomia espais naturals o espais agrícoles, perquè és impossible la supervivència dels uns sense els altres i viceversa. Tots dos tenen una extraordinària importància en si mateixos pel gran capitat natural que aporten els serveis ecosistèmics a la nostra vida, ens doten d’aliments, i benestar físic i emocional .
Estic convençuda que el futur dels espais agrícoles i naturals està lligat. Són espais que no podem continuar degradant ni depredant, els necessitem per a viure i mantenir l’equilibri social, econòmic i ambiental. En un territori com el Delta també, per què no dir-ho, els agents econòmics interessats en el territori juguen un paper important. Dígase Eurovegas, dígase ampliació de l’aeroport, o altres propostes que ja hem conegut o que vindran, diuen defensarmolt el parc agrari, però que ningú no s’enganyi. Els mateixos que estan en contra dels espais naturals, estan en contra del espais agrícoles i al parc agrari i als espais naturals, volen fer de tot, menys plantar-hi tomàquets.
La gent de Viladecans en Comú apostem pels espais oberts del Delta i defensem una proposta que reculli la visió integrada dels espais oberts naturals i agrícoles. Potser ens trobem davant de l’última oportunitat per confluir la mirada política amb una visió estratègica global i conjunta en què tots dos espais es parlin i es recullin les necessitats, s’aprofitin els reptes i les oportunitats i poder donar solucions al conjunt del territori i als seus agents.
Encarna García
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada