El que ha passat al País Valencià és tràgic. Tràgic, evidentment, per totes les desgràcies que hi han patit els qui vivien en els llocs inundats, que han vist la mort de moltes persones i, els que han quedat, han pogut experimentar com se’ls destrossava la vida.
Però tràgic, també i no pas menys important, pel fet que els poders públics
que formen l’estat, no han estat a l’alçada. Aquests poders públics tenen
sobretot tres rostres: el govern central, els governs autonòmics i els
ajuntaments. De tots tres, s’ha vist com part dels ajuntaments han estat al peu
del canó i altres en canvi no hi han estat, el govern central no queda del tot
clar si va fer tot el que podia o havia de fer, i finalment, queda claríssim
que el govern autonòmic, amb el seu president Carlos Mazón al capdavant, ho ha
fet molt malament. Tan malament que a molts ciutadans i ciutadanes ens sembla
que un senyor així no està capacitat per exercir cap mena de tasca de govern.
La part autonòmica dels poders públics ha funcionat de la manera com
funciona allò que anomenem un “estat fallit”, o sigui com un estat que no és
capaç de respondre a les necessitats dels seus ciutadans, i especialment quan
aquestes necessitats apareixen de manera sobtada i amb urgències imprevistes.
Més o menys com passa quan hi ha un terratrèmol o una inundació en un país
pobre. Però amb la diferència, importantíssima, que aquest no és un país pobre. Aquí es podien haver evitat, amb una mica més d’atenció i responsabilitat, moltes de les desgràcies que
han patit en els territoris afectats. I, un cop esdevingudes, s’hi podia haver
respost amb molta més celeritat.
Fa tota la sensació que en aquest país hi ha un notable nombre de gent que
s’ha ficat a la política per ganes de tenir poder. I llavors, quan el tenen, no
saben com han d’utilitzar-lo per a la seva finalitat bàsica, que és el bé dels
ciutadans. La conclusió no és, evidentment, que cal fer fora els polítics, sinó
que ens calen polítics que facin bé la seva feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada