Aquestes paraules que ara
llegeixes
segur que no són
originals. I què?
Les has sentit abans o hi
has pensat.
Tant fa: ens creiem
diferents als altres,
però, en el primordial,
som tots ben iguals.
Som emocions. Bones o
dolentes, ens governen.
Si no em creus, digues-me
si algun cop
no has desitjat ser un
ocell. Convençuda estic
que ho has fet, que has
volgut marxar lluny.
L’au sembla lliure: vola
per on vol i pot.
Més alt, més lluny, més
ràpid. Com tota una atleta.
Acompanyada o sola, creua
el cel blau,
i també travessa el cel
gris.
A voltes, es deixa portar
pel vent
i s’atura quan i a on li
ve de gust.
Ella fa la seva fins i
tot en el moment
que té gana i set. Ella
decideix.
Potser es deu a una
família, la seva.
Només el seu instint
l’aboca a cobrir necessitats.
Però mai menja més del
que li cal
ni paga una hipoteca
sobre el seu niu.
Ella tampoc sap què vol
dir això de patir solitud.
O allò que és tan “humà”
com l’odi, l’enveja,
l’arrogància, l’amargor o
la rancúnia.
L’ocell només —i ja és
molt— viu el dia nou,
el sol que s’aixeca de la
son i ens enlluerna.
L’ocell només viu la nova
nit quan arriba i
cerca llavors el seu
refugi per descansar.
Potser també —no ho
sabem— per somiar.
L’ocell tampoc va al
teatre, a la discoteca
o al restaurant. No es
preocupa pel demà
perquè tan sols viu el
present.
No s’entabana amb l’ahir
perquè ja és passat.
Es llança des de l’ampit
de la finestra i
desplega les seves ales.
No amb un orgull que no té,
sinó perquè la seva
natura és volar.
Ens mira des d’un cim,
des de ben amunt.
L’horitzó és seu. Qui sap
si riu des d’allà dalt
per les nostres presses,
pels nostres neguits!
Quan sent el perill fuig.
I quan arriba el moment
de buscar parella fa el
que ha de fer. Sense cabòries.
No sé quant de temps viu
l’ocell. El que sí que sé
és que viu cada instant
i que no té constància
ni pateix per la seva
fugacitat.
Ell és efímer com les
hores que passen i
repeteix el cicle de la
vida.
Respira, i això és
l’única cosa que importa.
Vull ser un ocell. Potser
tu no?
Patricia Aliu.
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada