Estem a l’any 2025 i la situació de les dones en el món occidental ha avançat de manera exponencial des que va aparèixer el moviment feminista. Ha estat un llarg camí, però hem de reconèixer que ha estat fructífer. La realitat actual posa en relleu que les dones hem assolit quotes de igualtat com no ho havien fet mai a la història que coneixem. Les nostres àvies, mares i moltes de nosaltres sabem que no ha estat senzill però hem aconseguit la igualtat de drets per a tots.
Però el feminisme, d’uns anys ençà, està anant per camins que moltes dones creiem erronis. Les feministes radicals han arribat a veure’s només com a dones i no com a persones que són. Les reivindicacions s’allunyen, o millor dit, no responen a la realitat. Personalment crec que els moviments que lluiten, o diuen que lluiten pels drets de les dones estan força ideologitzats en el mal sentit. És evident que són els polítics els encarregats de canalitzar les demandes socials per fer-les efectives, però s’han d’escoltar els col·lectius que les fan i no parlar en nom d’ells.
Pot ser que hi hagi algú que llegint el paràgraf anterior no hi estigui d’acord. Està en el seu dret, però és la meva opinió. Crec que els reptes amb què ens trobem ara ja no són d’igualtat, parlo del món occidental. Entenc que les reivindicacions s’han de fer sempre perquè les circumstàncies canvien sovint, però aquests reclams ja no rauen en desigualtats sinó en noves situacions que afecten a tothom. Algunes de les lleis actuals, fins i tot, sobreprotegeixen les dones enfront dels homes i entenc que no són justes. Les persones hem de ser iguals davant les lleis.
Ara ens enfrontem a situacions noves que venen determinades per canvis de paradigmes i no per diferència de gènere. Estem vivint un temps d’avenços tecnològics que, indefectiblement, modifiquen la manera i els costums de viure que hem tingut fins fa molt poc. Ens enfrontem com a societat a reptes desconeguts que si no som capaços de entendre i adaptar poden derivar en un fracàs de la nostra civilització. Aquí tots hi tenim un paper fonamental, homes i dones, per saber diagnosticar, clarament, per on venen les amenaces. He parlat de la generalització de noves tecnologies però també hi ha altres perills que venen de cultures sectàries i radicals. No hem de consentir-ho. Aquesta involució també ens afecta com a dones que, amb la nostra lluita, hem contribuït a dibuixar un entorn on tots hi tenim veu. El feminisme continua tenint sentit no tant en el món occidental, que també. Ara toca posar l’objectiu en aquells països amb cultures on la dona ha de seguir lluitant per assolir, ja no igualtat, dignitat.
Les dones hem tingut, tenim i tindrem un paper fonamental i decisiu en tot el que esdevingui per una qüestió bàsica: som el 50% de la població mundial i sigui quin sigui el camí que prenguem hem d’anar plegats homes i dones. Ara més fàcil degut als assoliments que el feminisme ha aconseguit en el darrer segle. Homes i dones no som iguals, però, finalment hem assolit els mateixos drets i, per tant, igualtat d’obligacions. Si no ho veiem així i ho defensem així estem faltant al principi bàsic de la reivindicació feminista: IGUALTAT. Homes i dones estem “condemnats” a caminar junts per aconseguir noves fites per la societat que tenim i la societat que ve.
Fina Redondo (PP)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada