El dissabte 5 d’abril tingué lloc a Can Batllori la Jornada d’entitats per la convivència i el diàleg intercultural, dintre la qual es va projectar la pel.lícula “Catalunya negra”, de Gilbert Ndunga Nsangata.
En primer lloc, voldria felicitar l’organització de la jornada, ja que en ser la primera em consta que va ser prou difícil. El resultat crec que va ser molt positiu i enriquidor per a tots i totes els que vàrem tenir la sort de participar-hi.
L’any passat, dins el projecte “Viladecans, la nostra identitat”, vàrem parlar abastament del tema. En haver de conduir la xerrada, vaig aprofundir sobre el concepte introduint-me en el tema i plantejant-me diferents qüestions. Avui, veient el documental esmentat, m’ha fet remoure alguns conceptes, aportant nous elements relacionats amb el fet migratori.
El reportatge “Catalunya negra” és molt interessant pel que fa a les noves identitats de les persones que nascudes aquí o allà se senten: africanes, catalanes, espanyoles... incloent-hi les que es poden sentir d’ambdós llocs.
Aquest fet m’ha fet reflexionar pensant que verdaderament les persones som lliures de triar la nostra identitat, diferenciant aquest terme dels orígens que sovint els hem portat de la mà.
Doncs bé, avui, mentre veia la pel.lícula i els diferents exemples que ens presentava en Gilbert, pensava com tot el significat dels termes canvia i van al temps que tornen, és a dir, una persona pot néixer a Gàmbia i sentir-se catalana, també pot passar el contrari i encara més, podria ser que havent nascut aquí o allà sentir una o dues identitats, separant doncs aquests termes del seu origen.
També pel que fa referència als seus orígens la persona en podria fer una tria, segons l’origen dels pares, l’educació, el poder econòmic... m’he adonat de la complexitat dels conceptes, no és tant senzill com sembla i arribar a conclusions i valoracions gratuïtes del tema pot ser arriscat. Per tot això la qüestió de les dues identitats i els orígens s’ha de poder tractar amb molta cura, respectant les persones, cultures, tradicions...
Hi ha hagut un adolescent entrevistat en el reportatge que deia: jo em sento d’aquí i d’allà, no vull haver de triar, per a mi és un luxe poder viure entre dues cultures.
Això el feia més ric i segons ell jugava amb avantatge envers els seus companys, tenia dos orígens i dues identitats.
Aquesta reflexió ens hauria de fer pensar a tots i a totes, ser més tolerants i respectuosos amb els que ens envolten i formen part de la nostra societat.
Montse Pastor i Pujadó
En primer lloc, voldria felicitar l’organització de la jornada, ja que en ser la primera em consta que va ser prou difícil. El resultat crec que va ser molt positiu i enriquidor per a tots i totes els que vàrem tenir la sort de participar-hi.
L’any passat, dins el projecte “Viladecans, la nostra identitat”, vàrem parlar abastament del tema. En haver de conduir la xerrada, vaig aprofundir sobre el concepte introduint-me en el tema i plantejant-me diferents qüestions. Avui, veient el documental esmentat, m’ha fet remoure alguns conceptes, aportant nous elements relacionats amb el fet migratori.
El reportatge “Catalunya negra” és molt interessant pel que fa a les noves identitats de les persones que nascudes aquí o allà se senten: africanes, catalanes, espanyoles... incloent-hi les que es poden sentir d’ambdós llocs.
Aquest fet m’ha fet reflexionar pensant que verdaderament les persones som lliures de triar la nostra identitat, diferenciant aquest terme dels orígens que sovint els hem portat de la mà.
Doncs bé, avui, mentre veia la pel.lícula i els diferents exemples que ens presentava en Gilbert, pensava com tot el significat dels termes canvia i van al temps que tornen, és a dir, una persona pot néixer a Gàmbia i sentir-se catalana, també pot passar el contrari i encara més, podria ser que havent nascut aquí o allà sentir una o dues identitats, separant doncs aquests termes del seu origen.
També pel que fa referència als seus orígens la persona en podria fer una tria, segons l’origen dels pares, l’educació, el poder econòmic... m’he adonat de la complexitat dels conceptes, no és tant senzill com sembla i arribar a conclusions i valoracions gratuïtes del tema pot ser arriscat. Per tot això la qüestió de les dues identitats i els orígens s’ha de poder tractar amb molta cura, respectant les persones, cultures, tradicions...
Hi ha hagut un adolescent entrevistat en el reportatge que deia: jo em sento d’aquí i d’allà, no vull haver de triar, per a mi és un luxe poder viure entre dues cultures.
Això el feia més ric i segons ell jugava amb avantatge envers els seus companys, tenia dos orígens i dues identitats.
Aquesta reflexió ens hauria de fer pensar a tots i a totes, ser més tolerants i respectuosos amb els que ens envolten i formen part de la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada