Un dia, tot d’una, el teu fill o filla et diu que vol independitzar-se, canviar d’aires. I aquí comença el conflicte, no perquè no vulguem que se’n vagin de casa, sinó més aviat per no saber on podrà anar. Com és sabut, els pisos de propietat estan pels núvols, i si opten per llogar estan caríssims, tant que gairebé es podria pagar una hipoteca, i en 40 anys ja tens habitatge propi!Això si se’n van en parella i poden compartir despeses. Però què passa quan un és sol i amb un sou “mileurista”? Simplement que és impossible, i han de continuar vivint amb els pares.
És un gran problema. Crec que s’haurien de promocionar pisos o estudis de 30 o 40 metres quadrats, de lloguer, que no costessin més de 400 € al mes, perquè una parella pugui començar la seva vida en comú, o un solter o soltera, o també els que se separen, perquè no hagin de tornar a casa dels pares. Els actuals 200 € d’ajuda no serveixen de gaire amb els lloguers tan alts que es cobren.
La nostra generació dels 70 no ho teníem fàcil, però crec que l’actual ho té pitjor.
Maria Comas
És un gran problema. Crec que s’haurien de promocionar pisos o estudis de 30 o 40 metres quadrats, de lloguer, que no costessin més de 400 € al mes, perquè una parella pugui començar la seva vida en comú, o un solter o soltera, o també els que se separen, perquè no hagin de tornar a casa dels pares. Els actuals 200 € d’ajuda no serveixen de gaire amb els lloguers tan alts que es cobren.
La nostra generació dels 70 no ho teníem fàcil, però crec que l’actual ho té pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada