diumenge, 15 de juny del 2008

Puntaires sota la pluja


Quan i com va néixer aquesta festa dedicada a la puntaire? La primera convocatòria es va organitzar el dia 19 de juny de 1988, Arenys de Mar, gracies a Jordi Palomer, que va ser el pioner i el que va creure en el renaixement de l’afició a fer puntes de coixí. A la diada hi van assistir 180 puntaires.
Al dia 13 de setembre 1988 es van aprovar els primers estatuts, amb què es creava l’Associació Catalana de Puntaires, i en els quals es diu que l’associació donarà suport a trobades arreu del nostre país. D’aquí va sortir la idea que l’associació, en col.laboració amb els ajuntaments d’arreu del nostre territori organitzin la Diada de la Puntaire, d’aquesta manera es recupera un art que forma part de la nostra cultura.
S’han celebrat a Arenys de Munt, Torelló, Sant Adrià del Besos, Lloret de Mar, L’Arboç, Sant Boi, Barcelona... fins a vint pobles i ciutats del nostre país; només se n’ha repetit un, que és l’Arboç. La més nombrosa va ser l’any 2000 que es va celebrar a Barcelona i hi van assistir 5.000 puntaires.
Aquest any, Viladecans ha tingut l’honor de poder organitzar, el passat 1 de juny, la 21 Diada de la Puntaire, i per a les puntaires de Viladecans ha estat un honor i ens ha fet una gran il·lusió treballar juntament amb l’ajuntament i l’associació catalana en l’organització d’aquest dia tant important per a tots i totes les puntaires d’arreu del nostre país.
Teníem una assistència d’uns 3.400 puntaires. A més de les que van venir de Catalunya, n’hi havia de Mallorca, Guadalajara, Bilbao, Pamplona, Granada... també del sud de Franca, Bèlgica i Holanda, on aquest juliol es celebrarà la diada de puntaires internacional, i uns 54 firaires del món del boixet, d’arreu de Europa.
Viladecans va treballar perquè sortís un dia molt bonic i complert. L’arxiu de la nostra ciutat, juntament amb les puntaires, es van esforçar en buscar a la nostra ciutat la història d’aquesta artesania que és “avui”, i que “ahir” era feina, quan les dones després de treballar a la terra i a la llar feien una estona de puntes, per poder ajudar a l’economia de la casa.
Gràcies a l’esforç vàrem trobar que Viladecans forma part d’una zona on es feia una punta anomenada blonda negra o punta negra. En els escrits que hem trobat diu que es feien a Sant Boi, Sant Climent, Molins de Rei i Viladecans. Crec que ara l’ajuntament hauria de fer un esforç en recuperar aquesta blonda d’origen del Baix Llobregat.
Referent al dia de la Diada, jo em sento una mica trista, perquè desprès de l’esforç i la il·lusió, tot es va deslluir degut a la tan esperada pluja... No vam poder gaudir de l’espectacle de tot el Passeig de la Marina ple de puntaires; de l’exposició tan preciosa de blonda negra en la qual hi havia peces molt antigues i propietat de dones que formaven part de les grans artesanes del món de les puntes de coixí de finals de segle XIX i començament del segle XX, peces realitzades per les i els nostres puntaires de Viladecans; de l’exposició de punta contemporània; i de la que hi havia a Ca n’Amat que era de punta clàssica i punta blanca.
Per acabar he d’agrair a l’Associació Catalana de Puntaires per confiar em nosaltres, a l’Ajuntament de Viladecans per estar sempre al nostre costat, i a tots i totes les puntaires d’arreu del nostre país i dels països veïns per compartir la diada amb tanta pluja i paciència.
Carme Reguant (Carmeta)