Belinda Siles: fomentant el gust per la lectura entre els més petits

A Viladecans també tenim persones que estan al capdavant de projectes professionals innovadors, reconegudes arreu i que busquen donar resposta a alguns dels reptes que tenim com a societat.
Una d’aquestes persones és la Belinda Siles, mestra i cap d’estudis del col·legi Doctor Fleming. La majoria la coneixem com la Belinda de La Píccola, ja que en les seves hores lliures regenta també aquesta coneguda pizzeria del centre del poble.
Però al Punt de Trobada ens hem volgut centrar en la seva tasca docent (deixem per un altre dia la vessant gastronòmica): la Belinda és la impulsora de les tertúlies literàries a classes d’infantil i primària, una experiència pionera a l’Estat que ha permès obtenir resultats molt positius en comprensió lectora i foment del gust per la lectura entre els més petits.
Tot això en un context social diguem-ne que poc senzill i en un moment en què el model escolar està en crisi i pateix un important fracàs escolar.
– D’on va sorgir la idea de promoure tertúlies literàries entre els alumnes?
Fa uns set o vuit anys vàrem conèixer un projecte d’innovacions educatives anomenat “Comunitats d’Aprenentatge” on s’incloïen tertúlies literàries amb l’alumnat. Com que sempre he sigut una persona molt inquieta amb la comprensió lectora, els nens, l’escola i l’educació, ens vàrem posar en contacte amb gent del País Basc que ja estaven fent tertúlies a l’ESO. En un primer moment vàrem començar amb els nens de sisè de primària, més tard en contacte amb la Universitat i amb la gent del País Basc vàrem pensar com aplicar-ho als cursos inferiors. Al col·legi va haver-hi una trajectòria simpàtica perquè vàrem començar muntant les tertúlies literàries dels adults amb els familiars i gent del barri, al cap d’un any vàrem veure que era una experiència molt maca i que valia la pena continuar-la i ampliar-la. Ens vàrem plantejar de fer-la en horari extraescolar amb alumnes de tercer, quart, cinquè i sisè de primària i així va ser, amb un grup de nanos voluntaris que venien de cinc a sis de la tarda. Al cap d’un any vàrem comprovar com la idea havia agradat molt i que havia estat molt ben rebuda, per això a l’any següent la vàrem col·locar dins de l’horari lectiu.
– La vàreu instituir com una assignatura més?
Una de les assignatures que ja fèiem era la de biblioteca i la vàrem transformar en mitja hora de tertúlia en horari lectiu a tercer, quart, cinquè i sisè de primària. L’experiència va ser tan positiva, als nens els va agradar tant, que vàrem ampliar-la a primer i segon durant tot una hora. També a educació infantil en fem mitja hora a la setmana des de fa tres cursos. Els resultats crec que són molt positius i tenim uns objectius molt clars: el gust per la lectura, l’estimulació de la comprensió lectora i el sentit de la lectura.
- I com organitzeu aquestes sessions amb nens i nenes tan menuts, amb edats tan diferents?
La mateixa història no la podem fer a sisè i a infantil, hem d’anar adaptant. A educació infantil treballem sobretot els contes tradicionals, sempre els presenta una titella que es diu Pep: és un mitjó que arriba a la classe, es presenta, els nens canten una cançó... és com un ritual. En Pep sempre porta els llibres perquè és l’amic dels llibres, pot ser un conte tradicional, un altre tipus de conte, però repetim sovint perquè al nen li agrada bastant la repetició. Sempre condueix la tertúlia la mateixa persona, això també és important perquè els nens l’agafen com a referent. Hi portem molt de suport visual i això ens ajuda perquè tots els nens nouvinguts que no dominen la llengua catalana tinguin una referència molt forta. Pot ser el llibre en si, sempre amb moltes il·lustracions, poden ser fotocòpies en color dels personatges o un dibuix a la pissarra. Quan acabem el llibre, en Pep es dirigeix a la mainada i comença a fer preguntes sobre el llibre, però no de comprensió sobre el llibre, sinó de sentiments cap al llibre. Aprofitem per intentar que cada nen expressi un sentiment, la paraula clau és si t’ha agradat i per què t’ha agradat. Tota la gent adulta que hi participem també hi diem la nostra perquè actuem com a referents. Moltes vegades convidem a nens grans a la tertúlia perquè també hi diguin la seva i així tenen més referents. I arriba un moment que ells mateixos són capaços de fer la seva reflexió.
- I a primària?
A primer i segon de primària triem un llibre, el tria el professor, amb il·lustracions però també amb molta lletra. Es presenta el llibre, les hipòtesis, es fa molta argumentació perquè el nen ja tingui interès per començar la lectura, fem una lectura a la classe i cada nen ha d’escollir una paraula, una frase, un paràgraf o un dibuix, depenent de la capacitat lectora de cadascú. La tertúlia comença quan cada nen explica la paraula, la frase, el paràgraf o el dibuix que ha escollit i justifica el per què, hi ha unes normes a seguir, s’ha de respectar el torn de paraula, s’ha d’escoltar a l’altre. Les argumentacions s’interposen i es crea una mena de petit debat, intentem convidar a tothom que pugui venir perquè també faci de referent i la mestra també hi diu la seva.
– A mesura que els alumnes són més grans aneu introduint més complexitat...
Sí, a tercer, quart, cinquè i sisè fem tota la teoria i el muntatge de la tertúlia dialògica pròpia dels adults, escullen ells mateixos el llibre dins d’una selecció, en principi han de llegir-s’ho a casa i comentar-ho a classe, però nosaltres fem la lectura a classe perquè ho vàrem provar i no funcionava tan bé. Escollim un tros petit de lectura, així ho veuen com un plaer, en el sentit de poder gaudir de la lectura. Intentem sempre que el nen trobi sentit i ho visqui en la seva pròpia pell, perquè a les tertúlies surten molt experiències personals i actituds. Fan la lectura en silenci, intentem que cadascú arribi a un paràgraf, el llegeix en veu alta i argumenta perquè l’ha sobtat, si li ha agradat i argumenta el perquè. A partir d’aquí sempre surt un valor a debatre o actituds. També surt constantment la necessitat d’ampliar coneixements, per exemple si apareix una història d’un ratolí que fa pa sorgeix la necessitat de saber quins ingredients duu el pa. Aquesta necessitat de buscar més informació és permanent. També hi ha una part important semblant a una tutoria, es generen converses arran d’alguna experiència que explica un nen, que potser l’ha fet sentir malament i s’intenta buscar una solució. Una vegada estàvem llegint un llibre sobre l’holocaust jueu i un nen de sisè, que feia dos anys que havia arribat, va explicar que quan va arribar aquí no coneixia la llengua ni res i que se sentia molt sol, molt malament. I va ser a partir d’aquí que els mateixos nens van arribar a la conclusió que cada vegada que arribés un nou alumne haurien de posar-li un company que l’acollís d’alguna manera perquè no se sentís tan sol.
- La vostra escola està ubicada en una zona que s’ha de remodelar i transformar bastant gràcies a la Llei de barris de la Generalitat. Què n’espereu d’aquesta millora?
Nosaltres hem col·laborat amb els responsables del Pla de Millora Integral de Ponent, tenen molt bones idees i l’escola també està entremig. De fet, preveuen treure l’escola de la seva ubicació actual i edificar-la en un altre espai no massa llunyà.
- Com veieu el futur del col·legi? Heu experimentat progressos en els darrers anys?
Hi ha una gran quantitat d’impediments i d’obstacles a superar, però són set anys treballant amb un altre tarannà i l’escola, a part que disposa d’uns recursos materials que no té cap altra escola de Viladecans i té bastants recursos humans, ha experimentat una progressió. És molt difícil veure-ho en el dia a dia, perquè caus en l’“això no funciona”, però quan vaig a explicar la nostra experiència a altres llocs és quan m’adono de tota la bona feina que hem fet i estem fem. De vegades cal aturar-se i fer una visió general amb perspectiva per adonar-nos dels nostres progressos.

Josep Ginjaume