M'agraden els meus veïns (Sant Boi. Part I)

De petit, jo, nen d’esplai, odiava un dels jocs més típics de cada dissabte a la tarda. L’anomenaven el joc de “t’agraden els teus veïns?” i tenia un plantejament ben senzill. Tots asseguts en rotllana i un company al centre. Aquest havia de preguntar a qualsevol per quines persones del grup canviaria els seus veïns de dreta i esquerra. Els esmentats havien de córrer a ocupar aquests llocs abans que el del centre hi arribés. Al mateix temps que els nois a qui el seleccionat no volia com a veïns corrien cap als llocs buits.
Bé, doncs jo odiava aquest joc, i explicaré el perquè. Mai no vaig ser un dels nois populars, ni a l’escola ni a la plaça i ni molt menys a l’esplai. Per això aquella estona la podia passar mirant el cel o les totxanes del pati de l’esplai, ja que sabia que ningú no em cridaria. Per a ningú jo no era un bon veí. I cada setmana al mateix grup érem els mateixos els que no participàvem.
El veritable motiu no era pas altre que el fet que ningú dels xicots guais s’havia molestat a intentar conèixer aquells nois que no jugàvem bé a pilota, no portàvem roba de marca o no disfrutaven fent la guitza al més desgraciadet de la colla.
Per això he decidit durant unes setmanes dedicar els meus articles als nostres veïns de Sant Boi, Gavà i Sant Climent.

* * *

Sant Boi de Llobregat, fou fundat cap el segle VI a.C per una comunitat ibera i actualment té uns 81.000 habitants (dels quals, no tots de petits jugaven a bàsquet amb el Pau Gasol i eren millor que ell, com solen dir molts). Ja va ser una vil·la pròspera durant l’època romana, ja que aleshores el mar arribava fins on avui es troba el poble. D’aquesta època s’han conservat les termes romanes, visita que des d’aquí vull recomanar.
Els santboians van viure una segona etapa destacable durant l’època de domini musulmà. En aquells moments canvià el seu nom per Alcalà i fou un dels últims punts de resistència àrab davant la reconquesta cristiana.
Un cop en mans dels cristians la vil·la va concentrar la seva població en l’actual nucli antic, tot i que començaren a construir-se nombroses masies pels voltants que ajudaren a fer que a poc a poc creixès la població fins a arribar als 10.000 habitants l’any 1936, any d’inici de la Guerra Civil. Durant aquells tres anys de conflicte Sant Boi va estar sempre dominada pels republicans que cambiaren el seu nom per Vilaboi.
Durant el franquisme recuperà el nom de Sant Boi, però castellanitzat (San Baudilio) i també va ser aquesta l’època de major creixement, gràcies a l’arribada de molts inmigrants de la resta d’Espanya.
L’escut de Sant Boi està format per una campana situada al centre sota una corona de baronia.
Les festes més destacades son: els tres tombs a febrer, la carxofada a l’abril, la festa major celebrada el 20 de maig (que és el dia del patró, Sant Baldiri), la diada de Catalunya, l’Altaveu a setembre, i per últim la Fira de la Puríssima el 8 de desembre.
I en el proper número més.

Víctor J. Martínez