Anys enrere, el carrer de les Canals era el nom que rebia l’actual carrer de Jaume Abril. Els viladecanencs seguien aquest camí per anar fins el lloc de les canals, on es trobava l’ermita de Sant Llorenç, situada a la confluència dels termes de Viladecans, Gavà i Sant Climent, a tocar de la riera del mateix nom.
A la banda de Viladecans es troba la masia de Can Tries, avui “restaurant Can Feral”, documentada al segle XVI i aleshores propietat de Pere Sbert. L’actual nom de la masia ens ve de Joseph Trias, que en va ser propietari al segle XVIII.
Darrere de Can Tries, en terme de Sant Climent, encara avui es poden observar les restes de l’ermita de Sant Llorenç de les Canals, que trobem documentada al segle XIV.
A la Visita pastoral de 1508, hi consta la presència d’un ermità que hi vivia i en tenia cura, i també l’obligació del rector de Sant Climent de celebrar-hi un ofici cantat el 10 d’agost, dia de Sant Llorenç. El 1773, el bisbe Josep Climent en prohibeix el culte, a causa del seu estat lamentable: “Per quant la Hermita de San Llorenç està molt derrocada e indecent, tant en lo material de ses parets com en lo formal de son altar (…) manam al Curat desta parroquia que no celebre la santa missa fins a tant no sia adobada la dita Hermita y son altar”. Pocs anys després, a la Visita de 1787, l’ermita ja es troba altre cop en condicions de celebrar-hi missa, en aquesta mateixa Visita hi consta que pertany al comú i que aquest la cedirà a un particular. L’ultima constància que tenim de l’existència de l’ermita és de la Visita pastoral de l’any 1818. Després d’aquest any es devia iniciar un procés d’abandonament i ruïna fins a la seva desaparició. Tota aquesta informació la trobem ampliament recollida en el llibre Les arrels històriques de Viladecans de Josep Eixarch.
De l’ermita de Sant Llorenç, es van conservar les columnes que avui es troben a l’entrada de la masia de Can Tries; en una d’elles hi ha un petit gravat que simbolitza les graelles de Sant Llorenç. També en aquesta mateixa masia es va conservar el retaule de fusta policromada en forma de tríptic i amb una imatge del Sant, que es trobava a l’ermita desde el segle XVI. Actualment, el retaule es donava per perdut, feia ja uns quants anys que no se’n sabia res, fins aquest estiu que els actuals propietaris de Can Tries van localitzar la imatge amb la fornícula i n’han fet donació al poble de Sant Climent. La resta del retaule que representava escenes del martiri del Sant, malauradament, segueix perdut.
Els climentons Jaume Vendrell i Roser Pausas, en fan la següent descripció:
“Pel que fa a la seva antiguitat, tenim registrat que l’any 1508, l’església està en força mal estat i que el retaule és fet de nou. Sense poder assegurar que es tracta del mateix altar de què parla el document d’aquesta data, les característiques de la imatge que ens ha arribat responen clarament a les característiques de la talla religiosa popular catalana del XVI.
La talla policromada de Sant Llorenç, de 95 cm. d’alçada, apareix articulada i turgent i en podem apreciar l’estructura anatòmica del cos. El drapejat i els plecs de la túnica són suaus i versemblants. Les proporcions són harmonioses. La imatge presenta una actitud d’espontaneïtat i la roba que la vesteix s’adorna de motius florals i vegetals de coloració natural, tot buscant un imatge real. Una corona daurada retoca el cap de la figura, que amb la seva mà dreta aguanta la graella, símbol del martiri del Sant.
La imatge apareix encabida en una fornícula de fusta, també policromada i embellida amb dues figures de querubins en les cantonades superiors”.
Jaume Lligadas Vendrell
A la banda de Viladecans es troba la masia de Can Tries, avui “restaurant Can Feral”, documentada al segle XVI i aleshores propietat de Pere Sbert. L’actual nom de la masia ens ve de Joseph Trias, que en va ser propietari al segle XVIII.
Darrere de Can Tries, en terme de Sant Climent, encara avui es poden observar les restes de l’ermita de Sant Llorenç de les Canals, que trobem documentada al segle XIV.
A la Visita pastoral de 1508, hi consta la presència d’un ermità que hi vivia i en tenia cura, i també l’obligació del rector de Sant Climent de celebrar-hi un ofici cantat el 10 d’agost, dia de Sant Llorenç. El 1773, el bisbe Josep Climent en prohibeix el culte, a causa del seu estat lamentable: “Per quant la Hermita de San Llorenç està molt derrocada e indecent, tant en lo material de ses parets com en lo formal de son altar (…) manam al Curat desta parroquia que no celebre la santa missa fins a tant no sia adobada la dita Hermita y son altar”. Pocs anys després, a la Visita de 1787, l’ermita ja es troba altre cop en condicions de celebrar-hi missa, en aquesta mateixa Visita hi consta que pertany al comú i que aquest la cedirà a un particular. L’ultima constància que tenim de l’existència de l’ermita és de la Visita pastoral de l’any 1818. Després d’aquest any es devia iniciar un procés d’abandonament i ruïna fins a la seva desaparició. Tota aquesta informació la trobem ampliament recollida en el llibre Les arrels històriques de Viladecans de Josep Eixarch.
De l’ermita de Sant Llorenç, es van conservar les columnes que avui es troben a l’entrada de la masia de Can Tries; en una d’elles hi ha un petit gravat que simbolitza les graelles de Sant Llorenç. També en aquesta mateixa masia es va conservar el retaule de fusta policromada en forma de tríptic i amb una imatge del Sant, que es trobava a l’ermita desde el segle XVI. Actualment, el retaule es donava per perdut, feia ja uns quants anys que no se’n sabia res, fins aquest estiu que els actuals propietaris de Can Tries van localitzar la imatge amb la fornícula i n’han fet donació al poble de Sant Climent. La resta del retaule que representava escenes del martiri del Sant, malauradament, segueix perdut.
Els climentons Jaume Vendrell i Roser Pausas, en fan la següent descripció:
“Pel que fa a la seva antiguitat, tenim registrat que l’any 1508, l’església està en força mal estat i que el retaule és fet de nou. Sense poder assegurar que es tracta del mateix altar de què parla el document d’aquesta data, les característiques de la imatge que ens ha arribat responen clarament a les característiques de la talla religiosa popular catalana del XVI.
La talla policromada de Sant Llorenç, de 95 cm. d’alçada, apareix articulada i turgent i en podem apreciar l’estructura anatòmica del cos. El drapejat i els plecs de la túnica són suaus i versemblants. Les proporcions són harmonioses. La imatge presenta una actitud d’espontaneïtat i la roba que la vesteix s’adorna de motius florals i vegetals de coloració natural, tot buscant un imatge real. Una corona daurada retoca el cap de la figura, que amb la seva mà dreta aguanta la graella, símbol del martiri del Sant.
La imatge apareix encabida en una fornícula de fusta, també policromada i embellida amb dues figures de querubins en les cantonades superiors”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada