El passat dia 21 de setembre es va celebrar el Dia Internacional per la Pau. Aquest és un dia per recordar i fer present que, encara que el concepte de seguretat que ara es té s’ha anat obrint als aspectes no militars, encara hi ha conflictes armats al nostre món que, per desgràcia, representen un aspecte clau de la seguretat humana.
El sistema de seguretat col·lectiva creat per la carta de Nacions Unides el 1945 i articulat al voltant de paràmetres basats en principis com el de prohibició de l’ús de la força (art. 2), es va desactivar després que la Guerra Freda fes impossible la seva aplicació i es generés un conjunt d’efectes perjudicials per al manteniment de la pau i la seguretat internacionals. Van començar a proliferar els conflictes armats i el món va ser testimoni d’una cursa d’armaments sense precedents (armes nuclears, químiques i biològiques). Donat el fort impacte que la Guerra Freda va tenir en el sistema de seguretat col·lectiva i en la justificació de l’ús de la força, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va anar ampliant el concepte d’amenaça a la pau i seguretat internacionals. Però, tot i que aquest fet va comportar prendre noves mesures per fer-hi front i sigui el Consell de Seguretat qui ha de donar l’autorització per a l’ús de la força, controlar operacions militars, etc, continua havent-hi casos en els quals estats i organitzacions regionals utilitzen la força sense aquesta autorització, com va ser el cas de Kosovo per part de l’OTAN o d’Afganistan i Iraq per part dels Estats Units.
Vist aquest panorama encara ens fem la pregunta: és possible la pau? i no tenim una resposta que ens ho asseguri. Però sí que podem fer més evident i posar de manifest el tarannà pacifista de la major part de la població, així com treballar per promoure el foment d’aquesta pau que tots volem.
Catalunya té un dens historial pacifista que s’estén al llarg de tot el segle XX amb moments valuosos de vivències pacifistes com per exemple l’activisme del Moviment Internacional Catòlic per la Pau com a reintroductor del pacifisme a Catalunya, la Marxa de la Llibertat, que es va dur a terme l’estiu de 1976 o també els actes alternatius al Dia de les Forces Armades, que es van portar a terme a Barcelona l’any 2000, com a protesta contra tals manifestacions bèl·liques. Tot i així ens queda molta feina per fer dins el compromís pacifista pel futur: hem de posar els esforços en treballar per cercar la informació més veraç respecte a qüestions relacionades amb la guerra i les forces armades, en estructurar el pacifisme amb una dimensió més oberta per evitar que l’anomenat “xoc de cultures/religions” sigui justificant perquè s’obrin conflictes bèl·lics, en denunciar l’excessiva despesa militar i comerç d’armes, amb el consegüent increment de la industria d’armament a casa nostra i, en definitiva, hem de parar atenció i formar part de tots aquells actes, per petits que siguin, que ajudin a fer que la nostra societat mantingui el seu tarannà pacifista.
Des del departament de Convivència i Cohesió social volem continuar contribuint a fer que es mantingui el compromís per la pau, i per aquest motiu, en commemoració d’aquest dia 21 de setembre, vam aportar activitats que mostren aquest compromís com ara espectacles infantils de Pallassos Sense Fronteres (Una escola de nassos) a la Festa Major o la xerrada-debat sobre el conflicte Israel-Palestina on van intervenir membres d’associacions pacifistes compromesos com ara Francesc Tobau de la Plataforma “Aturem la Guerra”, Aritz Garcia voluntari de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina i Adriana Sabater, brigadista de l’associació Catalana per la Pau.
Amb aquests i d’altres actes, així com la col·laboració amb entitats que mostren el seu tarannà pacifista, continuarem contribuint amb el nostre gra de sorra a promoure el foment de la pau i a fer que la resposta a la nostra pregunta sigui: Sí, és possible!
El sistema de seguretat col·lectiva creat per la carta de Nacions Unides el 1945 i articulat al voltant de paràmetres basats en principis com el de prohibició de l’ús de la força (art. 2), es va desactivar després que la Guerra Freda fes impossible la seva aplicació i es generés un conjunt d’efectes perjudicials per al manteniment de la pau i la seguretat internacionals. Van començar a proliferar els conflictes armats i el món va ser testimoni d’una cursa d’armaments sense precedents (armes nuclears, químiques i biològiques). Donat el fort impacte que la Guerra Freda va tenir en el sistema de seguretat col·lectiva i en la justificació de l’ús de la força, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va anar ampliant el concepte d’amenaça a la pau i seguretat internacionals. Però, tot i que aquest fet va comportar prendre noves mesures per fer-hi front i sigui el Consell de Seguretat qui ha de donar l’autorització per a l’ús de la força, controlar operacions militars, etc, continua havent-hi casos en els quals estats i organitzacions regionals utilitzen la força sense aquesta autorització, com va ser el cas de Kosovo per part de l’OTAN o d’Afganistan i Iraq per part dels Estats Units.
Vist aquest panorama encara ens fem la pregunta: és possible la pau? i no tenim una resposta que ens ho asseguri. Però sí que podem fer més evident i posar de manifest el tarannà pacifista de la major part de la població, així com treballar per promoure el foment d’aquesta pau que tots volem.
Catalunya té un dens historial pacifista que s’estén al llarg de tot el segle XX amb moments valuosos de vivències pacifistes com per exemple l’activisme del Moviment Internacional Catòlic per la Pau com a reintroductor del pacifisme a Catalunya, la Marxa de la Llibertat, que es va dur a terme l’estiu de 1976 o també els actes alternatius al Dia de les Forces Armades, que es van portar a terme a Barcelona l’any 2000, com a protesta contra tals manifestacions bèl·liques. Tot i així ens queda molta feina per fer dins el compromís pacifista pel futur: hem de posar els esforços en treballar per cercar la informació més veraç respecte a qüestions relacionades amb la guerra i les forces armades, en estructurar el pacifisme amb una dimensió més oberta per evitar que l’anomenat “xoc de cultures/religions” sigui justificant perquè s’obrin conflictes bèl·lics, en denunciar l’excessiva despesa militar i comerç d’armes, amb el consegüent increment de la industria d’armament a casa nostra i, en definitiva, hem de parar atenció i formar part de tots aquells actes, per petits que siguin, que ajudin a fer que la nostra societat mantingui el seu tarannà pacifista.
Des del departament de Convivència i Cohesió social volem continuar contribuint a fer que es mantingui el compromís per la pau, i per aquest motiu, en commemoració d’aquest dia 21 de setembre, vam aportar activitats que mostren aquest compromís com ara espectacles infantils de Pallassos Sense Fronteres (Una escola de nassos) a la Festa Major o la xerrada-debat sobre el conflicte Israel-Palestina on van intervenir membres d’associacions pacifistes compromesos com ara Francesc Tobau de la Plataforma “Aturem la Guerra”, Aritz Garcia voluntari de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina i Adriana Sabater, brigadista de l’associació Catalana per la Pau.
Amb aquests i d’altres actes, així com la col·laboració amb entitats que mostren el seu tarannà pacifista, continuarem contribuint amb el nostre gra de sorra a promoure el foment de la pau i a fer que la resposta a la nostra pregunta sigui: Sí, és possible!
Pepi Venegas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada