Un model que s'enfonsa

La tempesta ja convertida en huracà no passa i la pluja de notícies ens van sorprenent dia rere dia. Però, tornant de la meteorologia al dia a dia, veiem que el que ha estat per a alguns el sistema econòmic i polític menys dolent, en aquests moments és un sistema tocat.
Aquest model està fallant i aquesta vegada possiblement no es tracti només d’un reajustament del sistema mateix. Un model inspirat en l’egoisme i el guany sense escrúpols. Un model voraç i depredador està portant les economies personals, locals i globals per un camí desconcertant.
L’especulació en les finances i en la vivenda durant anys al nostre país junt amb una conjuntura internacional com la que vivim, ens ha portat a una situació molt greu. N’hi ha hagut uns quants que s’han inflat de guanyar diners, sobretot banquers i especuladors de l’habitatge (bastants constructors i negociants immobiliaris). Però, a la vegada que aquests guanyaven sense parar, uns altres es veien cordats a unes hipoteques impossibles de pagar. Tenim l’economia tocada, però no només la financera, també la productiva, i veiem com les empreses, aprofitant el moment, deslocalitzen la seva producció i la llista d’aturats augmenta dia rere dia.
Ara, aquells poders públics als quals no els anava gens malament aquest model, veuen com tot cau com si fos un castell de cartes, i es preocupen d’anar a socórrer aquells que tant havien guanyat, mentre que, per una altra banda, volen fer reformes d’acomiadament dels treballadors.
A Viladecans, no hem viscut fora d’aquest model, i en pocs anys hem vist créixer de forma exagerada la quantitat d’edificis de vivendes i el seu preu. Això semblava que no tenia límit. Un clar exemple d’aquest tipus de model l’hem vist néixer i créixer sobretot per sobre de l’estació del tren amb aquelles gegantines torres de vivendes amb preus també gegants, que ara estan portant el mateix camí que les economies actuals.
Tot això tindrà a la llarga o a la curta una repercussió sobre les nostres vides i possiblement tornarem a ser nosaltres una vegada més els que paguem els plats trencats. Sigui o no sigui així, almenys, durant i després d’aquest episodi, hauríem de reflexionar sobre el món on vivim i el que volem deixar als nostres fills.