Al servei de la paraula

MANUEL TOSCA I AMELLA, admirat escriptor, poeta i lingüista, l’u de novembre va lliurar la seva ànima a Déu. Tots els que el coneixíem l’estimàvem i admiràvem, tan per la seva vàlua humana, com per la seva llarga i sòlida trajectòria literària.

La seva vida va estar entregada al servei de l’impuls de la cultura i de la llengua catalana, d’una forma seriosa i destacada. Ho demostra el llegat que ens ha deixat com a artista creador i com a lexicòleg: “Tot fent camí” (1978), “Entre el caliu i la flama” (1989), “Sala de miralls” (2000) “Triada” (2001) ”El Nadal i les Nadales” (2002), “Credere in Deum”(2005). El llibre d’assaig “Viatge per la memòria”(1994), “Segon viatge per la memòria” (1997). Coautor del “Diccionari Pràctic i Contemplatiu de la Llengua Catalana” (2002).

Era membre d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Havia format part durant cinc anys del Seminari d’Investigació Poètica de Barcelona. En el decurs de la seva carrera literària havia estat àmpliament reconegut en certàmens literaris i li havien estat atorgats més de cinquanta guardons, entre ells tres títols de Mestre en Art Poètica, o Gai Saber. Actualment estava treballant en la preparació de tres llibres de poesia, un de narrativa curta i un breu tractat de correcció de barbarismes.

A Viladecans va ser fundador del Grup Literari El Caliu, a través de qual va fer una tasca important pel desenvolupament i difusió de la poesia i la llengua catalana, a través d’un mestratge, que va estimular diferents viladecanencs, entre els quals em compto, a interessar-nos pel difícil art de la versificació i a estimar la poesia i a ser fidels seguidors de les seves ensenyances i els seus consells.

És just que la nostra ciutat li expressi el reconeixement que es mereix, en forma d’homenatge pòstum, i també ho seria posar el seu nom a un centre cultural, d’ensenyament, un espai de la via pública.... Manuel Tosca i Amella estarà present en la memòria i en el cor d’aquells que ens mantindrem fidels a les seves ensenyances i als seus consells. Gràcies mestre.

Salvador Obiols

Darrera carta (Tríada-XLI)

Voldria que fessis
una bandera de pau,
voldria que fessis
una sendera d’amor,
voldria que fessis
un benigne clar de lluna,
voldria que fessis
un clam de justícia,
voldria que fessis
un bell crit de germanor,
voldria que fessis
un afany de llibertat,
voldria que fessis
uns versos plens de records.
Voldria que fessis
tot això i molt més
amb les meves cendres.

Manuel Tosca i Amella