De la Pineda de Viladecans a la Fageda d'en Jordà

Si a Olot hi ha la Fageda d’En Jordà, al Montseny els castanyers i els avets de Campins, a Viladecans tenim la Pineda i les maresmes del Remolar i les Filipines. La comparació, tot i que alguns la trobin desmesurada, no és així. La qüestió és creure’s que la zona litoral de Viladecans és realment original, única a l’àrea metropolitana, i a Catalunya. I això lamentablement l’equip de govern no ho creu, segons es dedueix del projecte que vol desenvolupar en aquesta zona.
Però, què tenim al litoral de Viladecans? Hi ha un ecosistema continu únic de dunes-pineda, i que així hauria de seguir. La pineda de Viladecans és la darrera que queda íntegra a l’àrea metropolitana, i de les poques al litoral mediterrani espanyol. Una pineda densa de pi blanc, amb copes denses que fan una ombra compacta. Pins tombats per la marinada, el vent que des de març a octubre bufa diàriament amb força. Una pineda a primera línia de mar, de tres quilòmetres i mig de llarg, i uns 200 o 300 metres d’ample, a tocar d’un plegat de dunes amb una vegetació i fauna pròpies. Uns pins plantats pels pagesos de Viladecans fa un centenar d’anys, per evitar que el vent i la sal marina afectés els conreus més pròxims al litoral. I tot plegat a tocar de la zona protegida del Remolar-Filipines, on s’instal·larà el CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins), i una zona que no té res a envejar als aiguamolls de l’Empordà (excepte que cada 45 segons passa un avió a pocs centenars de metres).

Quin projecte s’hauria de desenvolupar en aquesta zona?

Som al segle XXI, i lamentablement a Viladecans encara no hem entès que el desenvolupament d’una zona no cal que porti totxo associat. En aquesta zona potser s’escauria un projecte d’educació ambiental, com els que hi ha a la Fageda d’En Jordà. Hi hauria d’haver un centre d’interpretació de la zona, amb un equip de monitors, que rebrien sense cap dubte milers i milers d’estudiants de secundària i post-secundària de Barcelona, àrea metropolitana i de més enllà. Els monitors descobririen a aquests estudiants els valors de la zona: una pineda que és capaç de sobreviure a primera línia de mar, amb una història i una funció, unes dunes amb una vegetació autòctona, uns aiguamolls, amb zones declarades IBA (Important Bird Area, per la Unió Europea), ZEPA (Zona Especial de Protecció d’Aus) i Xarxa Natura 2000 (Unió Europea), i un equipament científic de primer ordre com és el CRAM. I tot en un entorn sense restaurants, xiringuitos, habitatges... a deu minuts de la plaça d’Espanya de la ciutat del costat, Barcelona. Fins i tot, i a l’estil de la Fageda d’En Jordà, podrien oferir-se passeigs en tartana sota la pineda, pels camins ja existents, i no permetre l’accés en cotxe. Estic convençut que un projecte educatiu d’aquesta mena seria autosuficient i comportaria beneficis per al municipi, com ho són d’altres projectes molt més modestos en pobles molt més petits, com per exemple l’observatori meteorològic de Pujalt, reconegut amb un premi de la Unió Europea a la innovació en l’àmbit rural.
A més a més de promoure l’educació ambiental de la zona, recuperant i reparant aquelles zones més malmeses de la Pineda, a nivell mundial existeix un turisme de qualitat, que mou molts diners, relacionat directament amb l’observació d’aus, en zones d’espacial protecció. Una zona com aquesta, declarada com dèiem IBA, ZEPA, Xarxa Natura 2000, ben a prop de Barcelona ciutat i de l’aeroport, podria convertir-se en un pol interessant per a aquest turisme de qualitat i gran poder adquisitiu, que podria de ben segur, si es promocionès la zona com cal i s’intervingués en la línia d’una recuperació i màxima protecció, comportar una font interessant de diners per al municipi, que es podrien invertir en el manteniment de la zona.

Què proposa l’equip de govern de Viladecans?

El projecte que s’ha donat a conèixer per a la zona, però, no va en aquesta línia. Un projecte molt intervencionista promogut per l’ajuntament (equip de govern) i la diputació de Barcelona, proposen la creació d’un passeig marítim entre la Pineda i les dunes, trencant aquesta continuïtat única, la rehabilitació d’antigues edificacions per a uns usos no definits, però que tot apunta que podrien ser restaurants, i que per tant, l’accés a la pineda es pogués fer en molts trams en cotxe privat. L’accés rodat per l’interior de la Pineda segons sembla serà permès en alguns trams. En definitiva, es pretén seguir el passeig marítim de Gavà, amb la diferència que no hi haurà noves construccions d’habitatges sota la pineda (bàsicament perquè no es pot, pel soroll dels avions...).
En definitiva, un projecte típic dels anys 60, 70 i 80 del segle passat. Un model caduc, arcaic, i sense innovació. Un projecte elaborat per una administració local que no es creu els valors que tenim al nostre litoral, i que ho veu més com una nosa que com un valor.

Em resum ...

El nostre litoral és únic, singular, i així hauria de ser. Si volem anar a prendre unes copes, a la disco, o als pubs, podem anar a Playafels. Si volem patinar, passejar més tranquil·lament, podem anar a Gavà-Mar. Si volem gaudir d’una natura litoral única, gairebé verge, podem anar encara a la platja de Viladecans. Hauríem de ser conscients d’això, i com a bons viladecanencs i viladecanenques, no ens hauria d’escandalitzar que la nostra platja és diferent.

Jordi Mazón