Caviga és el nom d’un taller ocupacional per a persones majors de 16 anys i que pateixen una discapacitat psíquica valorada pels serveis de la Generalitat en un 65 %. Totes elles veïnes de Castelldefels, Viladecans, Gavà, Begues i Sant Climent.
Una mirada atenta ens fa descobrir una gran diversitat de situacions en aquests nois i noies que assisteixen al taller: l’edat, la mobilitat, el grau de disminució junt amb alguna malaltia afegida, la capacitat de treball, de centrar l’atenció en determinats aspectes. En fi. De fet la seva discapacitat no els fa diferents de les nostres pròpies discapacitats: també nosaltres anem patint, en moments diferents de la vida, petites o grans disfuncions físiques o psíquiques. El nostre contacte amb ells ens fa de mirall. Deixes de veure-hi persones amb disminució, per veure-hi, senzillament, persones. Perquè la disminució passa a ser accidental, queda en segon terme. I comences a adonar-te que tu també en tens, de limitacions, i no per això penses viure amb menys intensitat.
En el taller, que depèn d’una fundació que porta el mateix nom, els 90 assistents fan feines diverses. Alguns es preparen per anar a treballar en algun centre especial de treball o en alguna empresa normalitzada que pugui oferir-los feina. D’altres fan activitats més encaminades a la seva estimulació i al desenvolupament de totes les seves habilitats. Tots van al centre a les 9 del matí i en surten a les 5 de la tarda. S’hi queden a dinar i disposen de transport adaptat per apropar-los tant com sigui possible al seu domicili. Treballen, com la classe obrera del Delta, per a la Roca i per a d’altres empreses, que els faciliten feines senzilles. I, com la classe obrera del Delta, pateixen la crisi i veuen disminuir la seva activitat laboral.
Els pares i mares –i altres familiars, perquè algunes d’aquestes persones ja han perdut els pares fa anys– s’han constituït en associació, amb la finalitat de donar suport al centre tant com es pugui, i de formar una mena de grup d’ajuda mútua i de formació entre els diversos familiars. El funcionament és semblant al d’un AMPA.Un dels reptes pendents com a associació és sensibilitzar per a la “normalització” de la nostra mirada sobre la discapacitat, i el treball, junt amb d’altres associacions amb objectius semblants com pot ser Asdivi en el cas de Viladecans, perquè una determinada disminució no sigui obstacle perquè una persona es pugui relacionar amb d’altres, aprendre, treballar... sentir-se integrada, és a dir, no només considerada com a “perceptora passiva” de no se sap quina mena de serveis, sinó com a “aportadora activa” de totes les seves habilitats, coneixements i capacitats.
L’Associació té la seva seu al mateix Caviga: al carrer Andorra, 64 de Viladecans, a tocar de Can Calderón.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada