Un cop hem conegut els veïns del costat, pujarem una mica per veure qui tenim a dalt. I a Viladecans si mirem amunt, des de gairebé tota la població, hi trobem Sant Ramon.La coneguda com muntanya de Sant Ramon es troba situada a la serralada del Montbaig. Amb una alçada de 286 metres constitueix un dels espais verds més importants de la zona i sobretot un dels millors miradors del Baix Llobregat i el seu delta. Hi ha fins i tot qui afirma que en dies de claror amb l’ajuda d’un bon equip òptic és pot arribar a veure el perfil de Mallorca. Això sí, mai no m’he atrevit a preguntar si ho veien abans o després de visitar el bar que hi trobem a dalt del cim.
Bromes a part, és molt recomanable realitzar passejades per la zona. El nivell de dificultat es assequible per a qualsevol amb ganes de caminar i gaudir d’un paisatge típic del bosc mediterrani.La pujada i baixada es pot realitzar a peu o en bicicleta tant pel seu vessant viladecanenc com per Sant Boi o Sant Climent. I a cada lloc trobarem una flora i sobretot una superfície i una diversitat forestal diferent.Pujant per Viladecans, uns dels punts de partida es troben a la carretera de Sant Climent o a la plaça dels Voluntaris Olímpics (davant del camp de beisbol). Des d’allà els camins no tenen pèrdua i no es perd quasi mai de vista el nostre punt de referència, l’ermita situada al cim. Cal destacar de la pujada, a més de la flora i fauna, la possibilitat de contemplar típics masos de la zona o fins i tot les restes d’antigues bòbiles que anys enrere s’aixecaven a la vora del camí.
Com he dit, el cim està coronat per una petita ermita dedicada a Sant Ramon i que dóna nom a la muntanya.Sant Ramon és el patró de les dones en estat i és per tant habitual trobar, dins del recinte sagrat, ofrenes i peticions dedicades al sant. Es diu que la mare de Sant Ramon va morir en el moment del part i que l’infant va ser tret del ventre de la seva mare obrint-la amb una espasa. Per això és conegut com el Nonat.
L’ermita fou construïda entre 1885 i 1887, segons sembla per un propietari que es deia Ramon, i tot i les seves reduïdes dimensions encara avui en dia és la seu de diverses celebracions litúrgiques i es pot trobar oberta al públic sovint. Està formada per una nau central reservada al culte i dos laterals dedicades a cafeteria, la del cantó esquerre i magatzem, sala de exposicions, documentals... la ubicada a la nostra dreta si ens situem enfront de la façana.
El nom històric de la muntanya és de Golbes i popularment també es coneixia com la fita, ja que en el seu punt més alt estava situat el punt que marcava el límits de Sant Boi, Viladecans i Sant Climent.Amb el nom de Golbes també es coneix una de les fonts que trobem si es decideix pujar pel cantó santboià. Aquest camí, també de gran bellesa natural, ens permet al seu inici, situat a la sortida de la carretera de Sant Climent, contemplar la torre de Benviure amb una arquitectura que ens recorda l’art musulmà.
L’entorn de Sant Ramon és doncs un altre dels nostres tresors, un lloc més on portar i poder presumir de la nostra vila davant de familiars i amics. La gestió de l’espai des dels ajuntaments de les ciutats a qui pertany, les activitats de diferents associacions per a repoblar i protegir l’espai, i sobretot la presència dels veïns de la zona fan que avui més que mai tinguem un bosc viu a Viladecans.
Víctor J. Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada