El passat 24 de gener una meteorologia extrema va castigar d’una manera inusitada el nostre país, la nostra comarca i la nostra població. Tràgiques conseqüències es van fer paleses a la veïna vila de Sant Boi amb víctimes humanes.A la nostra població els forts vents van arrasar moltes parts d’edificacions, arbres de grans dimensions, senyalitzacions i contenidors (els grans eren canviats de lloc o bolcats i els petits corrien per tot arreu). Tota la nostra ciutat va estar afectada de manera similar, però jo vaig poder observar la zona de Torre Roja i va quedar molt afectada, ja que va destrossar la pineda de la zona de barbacoes al Parc de la Torre Roja, va arrencar part del tancat de les obres del Camp de Futbol de la Torre Roja, va afectar l’edifici de la piscina municipal i van caure multitud d’arbres dels voltants. El que el vent es va endur, van ser part dels meus records no solament d’aquesta històrica pineda, sinó també altres arbres del Jardí Municipal, el nostre “Parque de los pajaritos”. A curt termini aquests parcs s’arreglaran, però aquells vells i grans pins ja no hi seran.
A mesura que passaves pels carrers podies contemplar com volaven trossos d’uralites, planxes metàl·liques i fins i tot, al costat de la rambla els bombers tallaven un carrer en què hi havia una caseta metàl·lica penjant d’un àtic d’un edifici de vivendes. Ningú no es podia imaginar la violència amb què el vent ens afectaria, però la veritat és que podria haver estat molt pitjor veient el que queia al davant nostre. De vegades les condicions metereológiques ens superen i fer “chiringuitos” a les terrasses del edificis o posar afegits a les façanes pot ser una irresponsabilitat que en aquests casos poden tenir conseqüències irreparables. Els éssers humans ens creiem que ho podem tenir tot controlat, però ens oblidem de la força destructiva que, de vegades, pot demostrar la natura.
Mari Carmen Castellano
1 comentari:
Curiosament, poc temps abans de la desfeta de la piscina, vaig escriure una carta al ajuntament, queixant-me de l'estat en el que es trovaven les instal.lacions i el sostre concretament, explicant que quan plovia, degotava al interior(aquesta va esser crec jo la principal causa de que les finestres de la instal.lació "volessin", degut a la diferéncia de pressió exercida pel vent que entrava pel teulat... la resposta del arquitecte aparellador, va ser que ja estava pressupostada la seva reparació...
probablement si s'hagues fet quan tocava, no hauria passat rés, peró en aquest ajuntament com en molts altres sembla que els responsables estan només per cobrar a final de més i com el ciutadà que li paga el sou amb els seus impostos calla i no diu rés, les coses ja es faran de cara a les eleccions per quedar bé i obtenir els vots neccessaris per acabar de lligar la propera legislatura tots els tractes amb les constructores per a que aixequin un nou equipament, aprofitant el tema d'olivaretes...
Quasi bé penso que la ventada els hi ha vingut que ni pintada, és l'excusa perfecta per tancar amb els nostres impostos tractes amb les constructores dels seus coneguts i aixecar el nou equipament a la zona on tants viladecanencs hem intentat defensar del projecte d'urbanització.
És clar, ara és una neccessitat de la comunitat aixecar aquest equipament i segur que es pot fer a qualsevol lloc. Amb aquesta excusa es poden requalificar tots els voltants per al que faci falta.
Publica un comentari a l'entrada