En resposta a la convocatòria de Càritas una trentena de persones va participar el passat dia 13 de gener a la Montserratina en una xerrada sobre l’escola. Hi havia homes (aquesta rara avis en reunions escolars!) i dones de la República Dominicana, Hondures, Equador, Bolívia, Romania i, sobretot, del Marroc. Es tractava de persones d’edats i de situacions molt diverses: un parell d’adolescents marroquines que es plantejaven si continuar un cop acabat l’ESO, dones que volien fer informàtica, lamentacions generals per les llistes d’espera per aprendre les nostres llengües, mares que plantejaven interrogants al català...
La Maria Bargalló, mestra amb experiència i actualment inspectora d’ensenyament al Baix Llobregat, va explicar fil per randa com funciona una escola, insistint en la necessària implicació dels pares, i va intentar donar resposta a totes les qüestions que es van plantejar. Malgrat un cert caos degut a la diversitat de públic i de plantejaments, es va crear un clima de confiança i de proximitat que va facilitar la participació per part d’un públic que de vegades es resisteix a prendre part en la dinàmica escolar, per desconeixement, per manca de costum, perquè treballen moltes hores, perquè no coneixen bé la llengua...
La convocatòria s’havia fet només a partir d’un fulletó enviat a les 200 persones que han passat els darrers dos anys per la borsa de treball de Càritas i a partir de les activitats d’aprenentatge de la llengua amb dones estrangeres.
Per cert, va quedar clar que, malgrat totes les declaracions polítiques dels partits sobre la necessitat de la integració dels immigrants, les escoles d’adults i el servei local de català estan col·lapsats i a més a més no són prou flexibles, des del meu punt de vista, per donar resposta a les necessitats d’una gent que té responsabilitats familiars i feines amb horaris molt inestables. També farien falta més accions com la de Càritas, d’acollida, de “pont” amb els serveis públics.
En fi, molta feina per fer. Però anem avançant amb petites passes.
La Maria Bargalló, mestra amb experiència i actualment inspectora d’ensenyament al Baix Llobregat, va explicar fil per randa com funciona una escola, insistint en la necessària implicació dels pares, i va intentar donar resposta a totes les qüestions que es van plantejar. Malgrat un cert caos degut a la diversitat de públic i de plantejaments, es va crear un clima de confiança i de proximitat que va facilitar la participació per part d’un públic que de vegades es resisteix a prendre part en la dinàmica escolar, per desconeixement, per manca de costum, perquè treballen moltes hores, perquè no coneixen bé la llengua...
La convocatòria s’havia fet només a partir d’un fulletó enviat a les 200 persones que han passat els darrers dos anys per la borsa de treball de Càritas i a partir de les activitats d’aprenentatge de la llengua amb dones estrangeres.
Per cert, va quedar clar que, malgrat totes les declaracions polítiques dels partits sobre la necessitat de la integració dels immigrants, les escoles d’adults i el servei local de català estan col·lapsats i a més a més no són prou flexibles, des del meu punt de vista, per donar resposta a les necessitats d’una gent que té responsabilitats familiars i feines amb horaris molt inestables. També farien falta més accions com la de Càritas, d’acollida, de “pont” amb els serveis públics.
En fi, molta feina per fer. Però anem avançant amb petites passes.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada