Sembla que els termes de velocitat màxima i velocitat variable que aquest dies són a la boca de molts siguin trets d’una classe de física. Potser en aquesta classe ens dirien també que el cabreig de molta gent es directament proporcional als bons resultats obtinguts. El cert és que dies enrere, quan vaig fer ús de la C-32, vaig veure un panells lluminosos que indicaven una velocitat màxima de 80 km per hora. Tant a l’anada com a la tornada hores després la indicació era la mateixa. Eren, sense dubte, els polèmics panells de la velocitat variable a la nostra Àrea Metropolitana. Els que encara no havien digerit la reducció als 80 km/h, ara ja tenen un nou front obert. Suposo que la limitació variable no variarà com sortia al programa d’humor Polònia, en funció de la boleta que s’extregui d’un bombo de sorteig. El problema potser és que algú encara s’ho creurà.
Unes mesures que semblen ser les responsables de molts dels nostres mals. I és que alguns tertulians, com la Rahola, o alguns polítics que ni s’han mirat els estudis fets sobre resultats per tenir una opinió sobre el tema, utilitzen una bel·ligerància exagerada en contra d’aquestes mesures i les persones que les han proposat. Aquests personatges ja podrien enfocar el seus canons sobre problemàtiques com els nous i qüestionables ERE proposats per Roca i altres empreses que poden afectar negativament milers de treballadors.
Per altra part la necessitat de reduir la contaminació que segons el professor Nino Künzli reduiria aproximadament en un miler els morts anuals, la congestió del trànsit a l’Àrea Metropolitana i els accidents feia necessari la presa de decisions per endreçar tota aquesta problemàtica.
Sense dubte els resultats indiquen que algú s’està equivocant. Podrien ser els proposants d’aquestes mesures, ja que només han aconseguit reduir els contaminants, reduir significativament els accidents mortals i reduir la congestió, ja que la velocitat mitjana a les hores punta ha augmentat (en el cas de la tarda s’ha passat de 40 a 60 km/h). Aquí podeu comprovar els resultats dels sis primers mesos d’aplicació, que pretenen confirmar aquestes afirmacions: http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/mah_premsa.notaPremsa.67.80kmh1222448013179.pdf
O bé, podrien estar equivocats aquells que les critiquen i les qüestionen per uns retards d’uns nou segons per quilòmetre recorregut, que es el retard provocat per la diferència de velocitat. Un dels detractors dels 80 km/h és una important entitat automobilística, el RACC, que estava en contra de la mesura de la reducció fixa i ara veu com es fa realitat la velocitat variable que havien proposat en primer moment. Però encara no reconeix que els resultats de l’aplicació de la primera reducció de velocitat els han tret la raó.
Jo com a conductor em quedo amb aquestes mesures, encara que jo abans tampoc és que corregués molt més. Crec que la pèrdua de temps és menys important que el guany col·lectiu que suposa.
Crec que alguns governants d’altres llocs de fora de Catalunya també ho comencen a tenir clar, ja que sembla que en un futur proper podrien aplicar a la zona metropolitana de Madrid i potser en algunes altres ciutats algunes limitacions de velocitat semblant a la nostra.
En fi, es tracta de començar a treballar per aconseguir un trànsit que respongui a les necessitats del segle XXI.
Unes mesures que semblen ser les responsables de molts dels nostres mals. I és que alguns tertulians, com la Rahola, o alguns polítics que ni s’han mirat els estudis fets sobre resultats per tenir una opinió sobre el tema, utilitzen una bel·ligerància exagerada en contra d’aquestes mesures i les persones que les han proposat. Aquests personatges ja podrien enfocar el seus canons sobre problemàtiques com els nous i qüestionables ERE proposats per Roca i altres empreses que poden afectar negativament milers de treballadors.
Per altra part la necessitat de reduir la contaminació que segons el professor Nino Künzli reduiria aproximadament en un miler els morts anuals, la congestió del trànsit a l’Àrea Metropolitana i els accidents feia necessari la presa de decisions per endreçar tota aquesta problemàtica.
Sense dubte els resultats indiquen que algú s’està equivocant. Podrien ser els proposants d’aquestes mesures, ja que només han aconseguit reduir els contaminants, reduir significativament els accidents mortals i reduir la congestió, ja que la velocitat mitjana a les hores punta ha augmentat (en el cas de la tarda s’ha passat de 40 a 60 km/h). Aquí podeu comprovar els resultats dels sis primers mesos d’aplicació, que pretenen confirmar aquestes afirmacions: http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/mah_premsa.notaPremsa.67.80kmh1222448013179.pdf
O bé, podrien estar equivocats aquells que les critiquen i les qüestionen per uns retards d’uns nou segons per quilòmetre recorregut, que es el retard provocat per la diferència de velocitat. Un dels detractors dels 80 km/h és una important entitat automobilística, el RACC, que estava en contra de la mesura de la reducció fixa i ara veu com es fa realitat la velocitat variable que havien proposat en primer moment. Però encara no reconeix que els resultats de l’aplicació de la primera reducció de velocitat els han tret la raó.
Jo com a conductor em quedo amb aquestes mesures, encara que jo abans tampoc és que corregués molt més. Crec que la pèrdua de temps és menys important que el guany col·lectiu que suposa.
Crec que alguns governants d’altres llocs de fora de Catalunya també ho comencen a tenir clar, ja que sembla que en un futur proper podrien aplicar a la zona metropolitana de Madrid i potser en algunes altres ciutats algunes limitacions de velocitat semblant a la nostra.
En fi, es tracta de començar a treballar per aconseguir un trànsit que respongui a les necessitats del segle XXI.
Miguel de la Rubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada