Al Punt de Trobada estem gratament satisfets per l’acte que, en el marc de la Festa Major d’hivern, vàrem organitzar el passat 19 de gener a la Torre del Baró i que va aplegar els portaveus dels grups polítics municipals en una mateixa taula rodona per debatre sobre el model de la nostra Festa Major. Presentada i moderada per Maria Comas i Josep Lligadas, la taula rodona va comptar amb la presència de Maria Salmerón pel PSC, Carles Lozano per CiU, Sergio García pel PP, José Luis Atienza per ICV-EUiA, Joan Bonich per Esquerra, i David Chacón per Ciutadans.
És engrescador comprovar com –malgrat la disparitat d’opinions– tothom coincidia en el fet que hi ha punts a millorar. Per alguns (els de l’oposició) bastants, per altres (els del govern) no tants. Heus aquí, un cop més, la dicotomia que separa els que tenen la paella pel mànec i els que aspiren a aconseguir-la algun dia. Però, sigui com sigui, vàrem constatar com el nostre punt de partida era encertat: a la nostra Festa Major li fa falta una empenta, aquell valor afegit, aquella identitat pròpia que trobem en moltes localitats catalanes, veritable focus d’atracció per veïns i forans.
Una cinquantena llarga de persones varen compartir amb nosaltres més d’una hora de debat. Un debat distès, desigual i bastant constructiu. Però anem a pams. Ciutadans va demanar més activitats “paganes” i intergeneracionals, Esquerra va posar l’accent en donar més suport a les entitats i en la necessitat de vehicular les propostes de millora a través del nou Consell de Cultura, Iniciativa-Esquerra Unida va animar a repensar la Festa Major i a utilitzar-la per construir la identitat local de Viladecans, el Partit Popular va proposar reaprofitar el ball de la Tornaboda, recuperant també l’antiga guerra de verdures entre el bàndol de Viladecans i el de Gavà (no cal patir, sembla que la iniciativa no prosperarà).
Per la seva banda, Convergència i Unió lamentava que la Festa Major d’hivern fos dia laborable des de fa ben poc i animava els centres educatius a fer activitats de difusió entre la població més jove. Finalment, el Partit dels Socialistes va defensar sense complexos l’actual model. En va destacar l’èxit de participació, amb actes massius i un ambient de “diversió col·lectiva”. Va justificar la ubicació dels concerts amb més públic al nou Parc de la Marina, entre d’altres per evitar molèsties als veïns del centre, i només va reconèixer un possible error: no saber comunicar totes les activitats que es duen a terme. Pel principal grup del govern, amb majoria absoluta al consistori, no val emmirallar-se en el passat ni en d’altres poblacions, alhora que fa una defensa aferrissada de la Festa Major de Viladecans perquè “és la nostra festa, amb els seus defectes i les seves virtuts, però és la nostra”. Des de la premissa que és difícil trobar una solució que agradi tothom, els socialistes recorden la recent creació del Consell de Cultura com a espai obert a tothom i idoni per canalitzar propostes de millora de forma consensuada.
Notables i interessants també van ser les observacions sorgides del públic, com ara la d’aprofitar la potencialitat de la Festa Major per a integrar la població d’origen estranger que ha vingut a viure a Viladecans en els últims anys, la necessitat de dotar de més prestigi institucional el pregó i fer-ne un moment potent i aglutinador, els beneficis que comportaria una major combinació de tradició i modernitat, la manca d’actes centrals que uneixin el conjunt de la ciutat, ja que actualment l’oferta està molt segmentada en funció de l’edat dels possibles interessats, i la possibilitat d’aprofitar més la Festa Major d’hivern per a actes de les entitats, com ara les corals, ja que la d’estiu cau molt a començament de curs i costa més de convocar i moure la gent.
I a partir d’ara, què? Si el Consell de Cultura és obert a tothom i pot encabir aquest tipus de propostes, potser abans de començar caldria difondre’l de forma efectiva i potenciar la seva utilització per part de la societat. Perquè, almenys fins ara, tenim la sensació que gairebé no ha depassat el marc estrictament polític i del que es tracta, sobretot, és de potenciar la Festa Major des del teixit social. Aquesta va ser precisament una de les idees que va impregnar tot el debat: la Festa la fem entre tots, especialment a través del teixit associatiu, i en tot cas l’Ajuntament és qui hi ha de donar suport. Viladecans tindrà la Festa Major que vulgui tenir. Nosaltres la volem gran i de qualitat, per això hi hem posat un primer i humil gra de sorra. Esperem la vostra ajuda.
És engrescador comprovar com –malgrat la disparitat d’opinions– tothom coincidia en el fet que hi ha punts a millorar. Per alguns (els de l’oposició) bastants, per altres (els del govern) no tants. Heus aquí, un cop més, la dicotomia que separa els que tenen la paella pel mànec i els que aspiren a aconseguir-la algun dia. Però, sigui com sigui, vàrem constatar com el nostre punt de partida era encertat: a la nostra Festa Major li fa falta una empenta, aquell valor afegit, aquella identitat pròpia que trobem en moltes localitats catalanes, veritable focus d’atracció per veïns i forans.
Una cinquantena llarga de persones varen compartir amb nosaltres més d’una hora de debat. Un debat distès, desigual i bastant constructiu. Però anem a pams. Ciutadans va demanar més activitats “paganes” i intergeneracionals, Esquerra va posar l’accent en donar més suport a les entitats i en la necessitat de vehicular les propostes de millora a través del nou Consell de Cultura, Iniciativa-Esquerra Unida va animar a repensar la Festa Major i a utilitzar-la per construir la identitat local de Viladecans, el Partit Popular va proposar reaprofitar el ball de la Tornaboda, recuperant també l’antiga guerra de verdures entre el bàndol de Viladecans i el de Gavà (no cal patir, sembla que la iniciativa no prosperarà).
Per la seva banda, Convergència i Unió lamentava que la Festa Major d’hivern fos dia laborable des de fa ben poc i animava els centres educatius a fer activitats de difusió entre la població més jove. Finalment, el Partit dels Socialistes va defensar sense complexos l’actual model. En va destacar l’èxit de participació, amb actes massius i un ambient de “diversió col·lectiva”. Va justificar la ubicació dels concerts amb més públic al nou Parc de la Marina, entre d’altres per evitar molèsties als veïns del centre, i només va reconèixer un possible error: no saber comunicar totes les activitats que es duen a terme. Pel principal grup del govern, amb majoria absoluta al consistori, no val emmirallar-se en el passat ni en d’altres poblacions, alhora que fa una defensa aferrissada de la Festa Major de Viladecans perquè “és la nostra festa, amb els seus defectes i les seves virtuts, però és la nostra”. Des de la premissa que és difícil trobar una solució que agradi tothom, els socialistes recorden la recent creació del Consell de Cultura com a espai obert a tothom i idoni per canalitzar propostes de millora de forma consensuada.
Notables i interessants també van ser les observacions sorgides del públic, com ara la d’aprofitar la potencialitat de la Festa Major per a integrar la població d’origen estranger que ha vingut a viure a Viladecans en els últims anys, la necessitat de dotar de més prestigi institucional el pregó i fer-ne un moment potent i aglutinador, els beneficis que comportaria una major combinació de tradició i modernitat, la manca d’actes centrals que uneixin el conjunt de la ciutat, ja que actualment l’oferta està molt segmentada en funció de l’edat dels possibles interessats, i la possibilitat d’aprofitar més la Festa Major d’hivern per a actes de les entitats, com ara les corals, ja que la d’estiu cau molt a començament de curs i costa més de convocar i moure la gent.
I a partir d’ara, què? Si el Consell de Cultura és obert a tothom i pot encabir aquest tipus de propostes, potser abans de començar caldria difondre’l de forma efectiva i potenciar la seva utilització per part de la societat. Perquè, almenys fins ara, tenim la sensació que gairebé no ha depassat el marc estrictament polític i del que es tracta, sobretot, és de potenciar la Festa Major des del teixit social. Aquesta va ser precisament una de les idees que va impregnar tot el debat: la Festa la fem entre tots, especialment a través del teixit associatiu, i en tot cas l’Ajuntament és qui hi ha de donar suport. Viladecans tindrà la Festa Major que vulgui tenir. Nosaltres la volem gran i de qualitat, per això hi hem posat un primer i humil gra de sorra. Esperem la vostra ajuda.
Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada