Cada vegada creix més el nombre de persones que van en bicicleta. És molt freqüent veure’n per les voreres i, desgraciadament, algunes ho fan de manera incívica i temerària posant en perill els vianants. Aquest incivisme és un problema social general que tenim en aquest país. Per tant, no és estrany que hi hagi ciclistes incívics que, això sí, sempre faran molt menys mal que un conductor de cotxe amb el mateix comportament. Però això no excusa tals comportaments en bicicleta. No cal oblidar que el vianant és l’usuari més feble a la via pública i que vianants ho som tots en algun moment del dia. Per tant, s’ha d’intentar que, sempre que sigui possible, les bicicletes vagin per la calçada i pel carril bici als llocs on n’hi pugui haver. I que quan circulin ho facin amb respecte perquè la via pública és de tots i ens hem de respectar. No obstant, les poblacions s’han d’adaptar molt més als usuaris de la via pública més febles: començant per vianants i ciclistes. Sovint les bicicletes van per la vorera perquè el carrer encara no és prou segur. Per tant, calen més zones 30 i mesures de pacificació del trànsit. D’aquesta manera els ciclistes se sentiran prou segurs per circular compartint el carrer amb els vehicles a motor que també els han de respectar. En grans avingudes, on hi ha molt espai i diferència de velocitats, cada usuari de la via pública ha de tenir el seu espai diferenciat: vianants, ciclistes i vehicles a motor. Ara és el moment de que tots els municipis ho facin. Viure és conviure. Marta Pombo Sallés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada