A l’any 1920, el dia 8 de setembre, diada de Festa Major, es va inaugurar la nova seu de l’Ajuntament al palau de Magdalena Modolell, cedit al poble de Viladecans pels marmessors de la seva herència. La festa va comptar amb la presència d’Àngel Guimerà i els ciutadans van poder visitar la Casa de la Vila en jornada de portes obertes els dies 10 i 11. Tot plegat va servir per celebrar, encara que de forma avançada, la Diada Nacional de l’onze de setembre.
El diari “La Veu de Catalunya” en l’edició de tarda del dia 14 i del matí del 15, en fa la següent crònica:
A Viladecans. En aquesta vila es va celebrar la Diada Catalana. Al matí hi hagué un solemne ofici a la Parròquia, molt ben engalanada. Mossèn Eduard Roman, vicari de la dita Parròquia, féu un parlament brillant, que acabà cantant les belleses de la llengua pàtria. A la tarda tingué lloc el descobriment d’unes làpides que porten els noms d’en Prat de la Riba i Angel Guimerà, a dos carrers que convergeixen a la Plaça. Després de descobrir les làpides el digne batlle va parlar en nom de l’Ajuntament; don Adolf Ros, advocat assessor de la corporació, va fer un patriòtic parlament; i en representació dels Presidents de la Mancomunitat i Diputació, el nostre ben volgut diputat senyor Bassols en brillants paràgrafs clogué l’acte, essent molt aplaudit. Es cantaren “Els Segadors” i es donaren visques a Catalunya. A la galeria de la Casa de la Vila es va servir un xampany d’honor, que presidí don Angel Guimerà. El Batlle del poble don Roc Mas, va donar mercès als concorrents i a les representacions nacionalistes dels altres pobles. A la tarda es féu la processó, essent pendonista el senyor Bassols i cordonistes don Adolf Ros i don Josep Feliu. A la nit es va aviar un magnífic castell de focs artificials, i va tenir lloc a l’envelat la representació de “L’ànima és meva” per la companyia “Nolla”, ocupant una de les llotges en Guimerà, la comissió organitzadora d’aquesta Diada ha donat mercès a don Ramon Taxonera i altres persones de la colònia estiuenca per llur cooperació.
Mossèn Andreu Samaranch, capellà de tarannà integrista, havia renunciat a la rectoria de Viladecans tres anys abans, però seguia mantenint la condició de marmessor de l’herència Modolell.
Des del primer moment es va oposar que l’Ajuntament s’instal·lés a Can Modolell perquè, segons el seu entendre, contravenia les disposicions testamentàries de Magdalena Modolell. Samaranch defensava que l’edifici havia de ser centre catòlic i per això va demandar als seus companys de marmessoria en considerar que no es respectava la voluntat de la difunta.
Mossèn Samaranch descriu així l’acte d’inauguració de la nova seu de l’Ajuntament:
La procesion del apostolado se estableció en septiembre, y nunca se suspendió hasta que en 1920 degeneró en un acto politico separatista inaugurando la Casa Torre Modolell como casa Consistorial, presidiendo la fiesta el diputado Sr. Bassols en representación de la Diputación y Mancomunidad celebrando una diada catalana organizada por los señores Taxonera, que acabó con un triste incidente, puesto que uno de los concurrentes al festín de Baltasar Sr. Consul (Juez Suplente) asistiendo a la procesión cívica religiosa cuyo pendonista era Bassols, víctima de un ataque de apoplegia, se desploma al paso frente al Convento convertido en Casal Catolich (nacionalista mas que católico, que habia de inaugurarse en el dia siguiente), falleciendo aquella misma noche, mientras sus compañeros y correligionarios asistian a la función teatral de “L’ANIMA ES MEVA”, de Guimerá, que presidia, y a cuyo personaje así como a Prat de La Riba dedicaron las dos calles afluentes a la plaza, sustituyendo al efecto, la antiquísima de San Juan.
Firmo Cònsul i Borrull, va morir el dia 10 de setembre de 1920 a l’edat de 48 anys víctima d’una embòlia. Samaranch va considerar que aquesta mort era un càstig diví, quan la compara amb la de Baltasar rei dels caldeus, que va morir la nit després d’organitzar un banquet amb concubines i adorant déus pagans. Fixeu-vos que la processó es va celebrar el dia 8, però Samaranch, per fer-s’ho venir bé, va avançar més d’un dia la mort de Firmo Cònsul.
Per entendre el perquè Samaranch destaca el fet de que Firmo Cònsol es desplomés al passar per davant del “Convent”, caldria anar uns anys enrera, concretament fins el 1910.
És en aquest any, quan Magdalena Modolell encarrega a l’arquitecte Josep Azemar la construcció d’un edifici al carrer de l’Estrella per a escola catòlica de nenes. A la seva mort l’edifici ja era acabat, però en no trobar cap congregació de monges que se’n volgués fer càrrec, la majoria dels marmessors van optar per instal·lar en aquest edifici, que aleshores ja tothom anomenava “Convent”, el Centre Catòlic que Magdalena Modolell havia previst en la clàusula sisena de la seva memòria testamentària.
Després de fer les obres necessàries per dotar les instalacions d’una sala per fer teatre i projeccions de cinema, tot va quedar a punt per inaugurar el nou Centre Catòlic al mateix temps que la nova seu de l’Ajuntament. Però mossèn Andreu Samaranch es va oposar novament a aquesta decisió de la majoria de l’herència, demandant per segona vegada als seus companys marmessors i aconseguint que el Tribunal Eclesiàstic paralitzés el procés sense que es pogués dur a terme la inauguració del nou Centre.
Aquesta estranya situació de tenir un local amb sala de teatre i no poder-lo fer servir per ordre del jutge la trobem reflectida en la visita pastoral de 15 de gener de 1921:
… está en formación un Centro Católico cuyos reglamentos obran en esa Secretaria de Cámara desde 15 de Agosto de 1920 y que a pesar de tener ya local adecuado y estar inscritos buen número de socios no ha podido inaugurarse por causas ajenas a la voluntad del Señor Ecónomo y del pueblo.
Finalment hi va haver un període en què el Convent va poder ser utilitzat com a Centre Catòlic, però la història va acabar com molt probablement ja us heu imaginat: Samaranch va guanyar el plet i el convent es va convertir l’any 1930 en el col·legi de la Sagrada Família.
A Viladecans. En aquesta vila es va celebrar la Diada Catalana. Al matí hi hagué un solemne ofici a la Parròquia, molt ben engalanada. Mossèn Eduard Roman, vicari de la dita Parròquia, féu un parlament brillant, que acabà cantant les belleses de la llengua pàtria. A la tarda tingué lloc el descobriment d’unes làpides que porten els noms d’en Prat de la Riba i Angel Guimerà, a dos carrers que convergeixen a la Plaça. Després de descobrir les làpides el digne batlle va parlar en nom de l’Ajuntament; don Adolf Ros, advocat assessor de la corporació, va fer un patriòtic parlament; i en representació dels Presidents de la Mancomunitat i Diputació, el nostre ben volgut diputat senyor Bassols en brillants paràgrafs clogué l’acte, essent molt aplaudit. Es cantaren “Els Segadors” i es donaren visques a Catalunya. A la galeria de la Casa de la Vila es va servir un xampany d’honor, que presidí don Angel Guimerà. El Batlle del poble don Roc Mas, va donar mercès als concorrents i a les representacions nacionalistes dels altres pobles. A la tarda es féu la processó, essent pendonista el senyor Bassols i cordonistes don Adolf Ros i don Josep Feliu. A la nit es va aviar un magnífic castell de focs artificials, i va tenir lloc a l’envelat la representació de “L’ànima és meva” per la companyia “Nolla”, ocupant una de les llotges en Guimerà, la comissió organitzadora d’aquesta Diada ha donat mercès a don Ramon Taxonera i altres persones de la colònia estiuenca per llur cooperació.
Mossèn Andreu Samaranch, capellà de tarannà integrista, havia renunciat a la rectoria de Viladecans tres anys abans, però seguia mantenint la condició de marmessor de l’herència Modolell.
Des del primer moment es va oposar que l’Ajuntament s’instal·lés a Can Modolell perquè, segons el seu entendre, contravenia les disposicions testamentàries de Magdalena Modolell. Samaranch defensava que l’edifici havia de ser centre catòlic i per això va demandar als seus companys de marmessoria en considerar que no es respectava la voluntat de la difunta.
Mossèn Samaranch descriu així l’acte d’inauguració de la nova seu de l’Ajuntament:
La procesion del apostolado se estableció en septiembre, y nunca se suspendió hasta que en 1920 degeneró en un acto politico separatista inaugurando la Casa Torre Modolell como casa Consistorial, presidiendo la fiesta el diputado Sr. Bassols en representación de la Diputación y Mancomunidad celebrando una diada catalana organizada por los señores Taxonera, que acabó con un triste incidente, puesto que uno de los concurrentes al festín de Baltasar Sr. Consul (Juez Suplente) asistiendo a la procesión cívica religiosa cuyo pendonista era Bassols, víctima de un ataque de apoplegia, se desploma al paso frente al Convento convertido en Casal Catolich (nacionalista mas que católico, que habia de inaugurarse en el dia siguiente), falleciendo aquella misma noche, mientras sus compañeros y correligionarios asistian a la función teatral de “L’ANIMA ES MEVA”, de Guimerá, que presidia, y a cuyo personaje así como a Prat de La Riba dedicaron las dos calles afluentes a la plaza, sustituyendo al efecto, la antiquísima de San Juan.
Firmo Cònsul i Borrull, va morir el dia 10 de setembre de 1920 a l’edat de 48 anys víctima d’una embòlia. Samaranch va considerar que aquesta mort era un càstig diví, quan la compara amb la de Baltasar rei dels caldeus, que va morir la nit després d’organitzar un banquet amb concubines i adorant déus pagans. Fixeu-vos que la processó es va celebrar el dia 8, però Samaranch, per fer-s’ho venir bé, va avançar més d’un dia la mort de Firmo Cònsul.
Per entendre el perquè Samaranch destaca el fet de que Firmo Cònsol es desplomés al passar per davant del “Convent”, caldria anar uns anys enrera, concretament fins el 1910.
És en aquest any, quan Magdalena Modolell encarrega a l’arquitecte Josep Azemar la construcció d’un edifici al carrer de l’Estrella per a escola catòlica de nenes. A la seva mort l’edifici ja era acabat, però en no trobar cap congregació de monges que se’n volgués fer càrrec, la majoria dels marmessors van optar per instal·lar en aquest edifici, que aleshores ja tothom anomenava “Convent”, el Centre Catòlic que Magdalena Modolell havia previst en la clàusula sisena de la seva memòria testamentària.
Després de fer les obres necessàries per dotar les instalacions d’una sala per fer teatre i projeccions de cinema, tot va quedar a punt per inaugurar el nou Centre Catòlic al mateix temps que la nova seu de l’Ajuntament. Però mossèn Andreu Samaranch es va oposar novament a aquesta decisió de la majoria de l’herència, demandant per segona vegada als seus companys marmessors i aconseguint que el Tribunal Eclesiàstic paralitzés el procés sense que es pogués dur a terme la inauguració del nou Centre.
Aquesta estranya situació de tenir un local amb sala de teatre i no poder-lo fer servir per ordre del jutge la trobem reflectida en la visita pastoral de 15 de gener de 1921:
… está en formación un Centro Católico cuyos reglamentos obran en esa Secretaria de Cámara desde 15 de Agosto de 1920 y que a pesar de tener ya local adecuado y estar inscritos buen número de socios no ha podido inaugurarse por causas ajenas a la voluntad del Señor Ecónomo y del pueblo.
Finalment hi va haver un període en què el Convent va poder ser utilitzat com a Centre Catòlic, però la història va acabar com molt probablement ja us heu imaginat: Samaranch va guanyar el plet i el convent es va convertir l’any 1930 en el col·legi de la Sagrada Família.
Jaume Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada