¿Qui no s’ha sentit mai indefens davant d’alguna Administració Pública? De vegades perquè utilitzen un llenguatge jurídic i administratiu incomprensible per als simples mortals; de vegades perquè fan referència a lleis i normatives que desconeixem; de vegades perquè no rebem cap resposta a les nostres instàncies o la rebem amb molts mesos, fins i tot anys, de retard. De vegades perquè ens sentim arbitràriament tractats o interpretem el marc legal d’una altra manera, o perquè les nostres necessitats no compten amb els recursos públics que caldria, o perquè s’incompleix sistemàticament la llei.No sempre aquestes disfuncions corresponen a una malèfica voluntat política o administrativa. Senzillament, les Administracions són molt complexes, hi intervenen molts factors i moltes persones, i l’aplicació, per exemple, d’una nova normativa o l’obertura d’un nou servei topen amb efectes indesitjats o amb buits normatius. I la vida, a més, canvia molt de pressa i sorgeixen noves situacions, noves necessitats i noves dificultats, mentre que les Administracions es mouen a un ritme digne del Mamut de Viladecans en la seva època daurada.
Per abordar aquestes situacions i revisar els procediments seguits per l’Administració Pública hi ha la figura del Síndic o Síndica de Greuges. En el cas de Viladecans, deu fer uns tres anys que comptem amb Vicenç Mazón, síndic de greuges, que “controla” l’actuació municipal. Al Punt de Trobada (número 9, març 2008) li vam fer una entrevista quan ja portava un any d’actuació.
Ara acaba de fer públic el seu informe de l’any 2009. Ho ha fet en primer lloc al Ple Municipal, però aquest informe ha estat enviat també a totes les entitats i es pot consultar a la web municipal.
És encara una figura poc coneguda i, potser, infrautilitzada. Convindria, diu ell mateix, difondre molt més aquesta possibilitat.
El Síndic no té poder executiu. Bàsicament escolta (que és molt!), discerneix si pot haver-hi greuge o no, i, si admet la queixa, fa una petita investigació en relació a l’expedient i informa l’interessat del resultat. A la pràctica de vegades fa el paper de mediador entre l’ajuntament i el ciutadà. Si observa males pràctiques municipals, fa les seves recomanacions, que l’Ajuntament decideix seguir... o no. Un cop l’any presenta el seu informe, amb pèls i senyals (preservant la confidencialitat de les dades) davant del ple i el fa públic, de manera que tothom hi pot tenir accés i tothom en pot extreure les seves pròpies conclusions.
La seva feina és poc agraïda i extremadament útil. A mi m’ha fet pensar en l’esforç que significa apropar-se a tantes normatives i situacions diverses, demanar comptes a l’Ajuntament (l’Ajuntament està obligat a donar-li informació en el terme de 15 dies, cosa que, pel que diu l’informe, també s’incompleix) i veure com no totes les recomanacions són acceptades.
Però el síndic no és una figura ornamental. La tasca del Síndic serveix per greixar la màquina municipal i millorar-ne el funcionament en benefici dels ciutadans, perquè, com diu la Pilar Malla, Síndica de Barcelona, l’Administració tingui ànima. Doncs això.
Gràcies, Vicenç Mazón, per la vostra feina.
Per abordar aquestes situacions i revisar els procediments seguits per l’Administració Pública hi ha la figura del Síndic o Síndica de Greuges. En el cas de Viladecans, deu fer uns tres anys que comptem amb Vicenç Mazón, síndic de greuges, que “controla” l’actuació municipal. Al Punt de Trobada (número 9, març 2008) li vam fer una entrevista quan ja portava un any d’actuació.
Ara acaba de fer públic el seu informe de l’any 2009. Ho ha fet en primer lloc al Ple Municipal, però aquest informe ha estat enviat també a totes les entitats i es pot consultar a la web municipal.
És encara una figura poc coneguda i, potser, infrautilitzada. Convindria, diu ell mateix, difondre molt més aquesta possibilitat.
El Síndic no té poder executiu. Bàsicament escolta (que és molt!), discerneix si pot haver-hi greuge o no, i, si admet la queixa, fa una petita investigació en relació a l’expedient i informa l’interessat del resultat. A la pràctica de vegades fa el paper de mediador entre l’ajuntament i el ciutadà. Si observa males pràctiques municipals, fa les seves recomanacions, que l’Ajuntament decideix seguir... o no. Un cop l’any presenta el seu informe, amb pèls i senyals (preservant la confidencialitat de les dades) davant del ple i el fa públic, de manera que tothom hi pot tenir accés i tothom en pot extreure les seves pròpies conclusions.
La seva feina és poc agraïda i extremadament útil. A mi m’ha fet pensar en l’esforç que significa apropar-se a tantes normatives i situacions diverses, demanar comptes a l’Ajuntament (l’Ajuntament està obligat a donar-li informació en el terme de 15 dies, cosa que, pel que diu l’informe, també s’incompleix) i veure com no totes les recomanacions són acceptades.
Però el síndic no és una figura ornamental. La tasca del Síndic serveix per greixar la màquina municipal i millorar-ne el funcionament en benefici dels ciutadans, perquè, com diu la Pilar Malla, Síndica de Barcelona, l’Administració tingui ànima. Doncs això.
Gràcies, Vicenç Mazón, per la vostra feina.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada