Una història senzilla, que no costi de llegir

Ens cal disposar d’una història senzilla de Viladecans, que no costi gaire de llegir, i que pugui difondre’s àmpliament. Una història que ens apropi a la nostra realitat i que tothom s’hi pugui veure reflectit. Una història que ens ajudi a saber d’on venim, qui hem estat, qui som... Que permeti saber-ho tant als que porten unes quantes generacions aquí, com als que hi han vingut més recentment o als que hi continuen venint.

Tot això ve a tomb d’un article que trobareu en aquest número, al final, dins la secció “Conèixer Viladecans”. Llegint-lo, hom s’adona de com la tenim d’oblidada la duresa de la vida d’aquest territori, i no pas fa molts segles, sinó fa, de fet, ben poc: aquest article que esmentem ens porta no més de 125 anys enrere, i provoca angúnia de veure com vivia aleshores molta gent de Viladecans.
Valdria la pena tenir-ho a mà, i conèixer-ho, tot això. Com també les trifulgues político-religioses de principis del segle passat, o les lluites de l’època en què pertanyíem a Sant Climent i coses tan doloroses com enterrar un mort podien convertir-se en una tragèdia a causa de les rierades, o aquella aventura que devia ser en el seu moment la comunitat de deodates que hi hagué instal·lada a l’ermita de la Mare de Déu de Sales.
Potser podria ser una de les conclusions del mil·lenari. Caldria, això sí, assegurar que aquesa història tingués un to obert, respectuós de la pluralitat de mirades, que sàpiga entendre i valorar tot allò que ha estat una riquesa del tipus que sigui, i que s’expliqui sense gaires pretensions d’erudició ni de tecnicismes. Com molt bé va assenyalar Joan Pidelaserra en l’acte inaugural del mil·lenari, no tenim una història de reis, guerrers, sants o herois, però la història que tenim ens l’estimem molt. I per poder estimar-nos-la més, val la pena que la coneguem millor.