Viladecans compta amb dos capgrossos més per animar les festes populars –Sant Jordi i la princesa Margarida–, presentats durant la festa del barri de Sant Jordi (24 i 25 d’abril). La iniciativa de la seva construcció ha estat de l’Esplai Llumvi, vinculat a parròquia de Santa Maria Magdalena.
Cal dir, a més a més, que enguany el barri ha celebrat unes festes populars molt reeixides, impulsades per una Associació de Veïns nova (escollida el passat mes de gener) que s’ha proposat treballar de valent per l’animació socio-cultural del barri.
S’ha recuperat un dels dos locals amb què compta l’Associació, estrenat amb una Exposició fotogràfica sobre algunes de les fites esdevingudes al llarg de la història del barri, en els seus 38 anys d’existència. Una Exposició, tanmateix, no exempta de polèmica en la seva realització, ja que quan l’Associació s’adreçà a l’Arxiu municipal per aconseguir algunes imatges relacionades amb el tema, es va trobar amb la sorpresa d’haver de pagar-les. Si l’Arxiu municipal ni tan sols serveix per ajudar a una Associació a recuperar la memòria històrica del barri, per què serveix?, per fer negoci a costa de la cessió gratuïta de les fotos dels veïns per després comercialitzar-les? Ara ja ho sabem, si l’Arxiu vol fotos, que les paguin, perquè després negociaran amb elles.
Més enllà, però, d’aquest afer, les festes van ser un èxit i hi destacaren una gran cercavila amb capgrossos i xaranga, un concert solidari de la Coral viladecanenca Som i Serem, una Exposició de cotxes antics, futbol i una gran diverfesta per als infants, i un homenatge a les dues persones més grans del barri, un home de 91 i una dona de 95.
Les festes d’enguany de Sant Jordi han posat en relleu, per damunt de tot, que cal recuperar més i més fórmules de democràcia participativa (més enllà de limitar-nos a una democràcia representativa). Els barris necessiten organitzar-se i fer les seves pròpies festes. El municipi –i també l’Arxiu municipal– ha de demostrar que està disposat a ajudar i recolzar, més que a voler intervenir i fiscalitzar-ho tot.
Manel Simó
Cal dir, a més a més, que enguany el barri ha celebrat unes festes populars molt reeixides, impulsades per una Associació de Veïns nova (escollida el passat mes de gener) que s’ha proposat treballar de valent per l’animació socio-cultural del barri.
S’ha recuperat un dels dos locals amb què compta l’Associació, estrenat amb una Exposició fotogràfica sobre algunes de les fites esdevingudes al llarg de la història del barri, en els seus 38 anys d’existència. Una Exposició, tanmateix, no exempta de polèmica en la seva realització, ja que quan l’Associació s’adreçà a l’Arxiu municipal per aconseguir algunes imatges relacionades amb el tema, es va trobar amb la sorpresa d’haver de pagar-les. Si l’Arxiu municipal ni tan sols serveix per ajudar a una Associació a recuperar la memòria històrica del barri, per què serveix?, per fer negoci a costa de la cessió gratuïta de les fotos dels veïns per després comercialitzar-les? Ara ja ho sabem, si l’Arxiu vol fotos, que les paguin, perquè després negociaran amb elles.
Més enllà, però, d’aquest afer, les festes van ser un èxit i hi destacaren una gran cercavila amb capgrossos i xaranga, un concert solidari de la Coral viladecanenca Som i Serem, una Exposició de cotxes antics, futbol i una gran diverfesta per als infants, i un homenatge a les dues persones més grans del barri, un home de 91 i una dona de 95.
Les festes d’enguany de Sant Jordi han posat en relleu, per damunt de tot, que cal recuperar més i més fórmules de democràcia participativa (més enllà de limitar-nos a una democràcia representativa). Els barris necessiten organitzar-se i fer les seves pròpies festes. El municipi –i també l’Arxiu municipal– ha de demostrar que està disposat a ajudar i recolzar, més que a voler intervenir i fiscalitzar-ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada