Al llarg de molts segles, en la nostra tradició hi ha tingut un paper important el fet religiós cristià. Per això en aquesta secció de “Conèixer Viladecans” parlarem avui d’un aspecte d’aquesta tradició cristiana: concretament, parlarem dels sants que han tingut més popularitat i pes en la vida viladecanenca, explicant també una mica qui eren. Aquí els teniu.
La Mare de Déu de Sales és la més antiga. Fa més de mil anys que hi ha constància que era venerada en una ermita, al costat de la qual es va edificar molt de temps després el cementiri. És una de les anomenades “marededéus trobades”, perquè es desconeix l’origen de la seva imatge i la tradició diu que va ser trobada en aquell lloc. De fet la imatge primitiva que hi hagué a l’ermita quan es va construir ja no existeix ni sabem com era. La seva festa és el 8 de setembre i aquest dia se celebra la Festa Major d’estiu almenys des del segle XVIII. I quan es va fer l’església del Poblat Roca, es va decidir posar-li també el seu nom, de manera que la parròquia del Poblat (“la del tobogan”) es diu Santa Maria de Sales.
Sant Joan és el sant que havia tingut més importancia al poble, fins al punt que la seva imatge era a l’escut municipal, i actualmente encara es manté a través d’un dels seus símbols, el de l’anyell. Almenys des del segle XIII sabem que tenia edificada una capella a l’actual cantonada de la Plaça de la Vila amb el carrer de Jaume Abril, i després va donar nom a l’església parroquial actual. Joan, conegut com el Baptista, va liderar un moviment de renovació religiosa a Israel, i va ser qui va presentar Jesús als seus primers deixebles. La seva festa se celebra el 24 de juny, i aquest era abans el dia de la Festa Major, fins que cap al segle XVIII es va decidir celebrar-la per la Mare de Déu de Sales.
Sant Sebastià és un màrtir cristià, mort a Roma cap a l’any 300. Segons la tradició, era soldat i el van matar lligant-lo a un arbre i disparant-li fletxes. Era considerat protector contra la pesta, i a Viladecans se’l va començar a venerar als segles XVII i XVIII perquè el van invocar amb motiu d’una pesta i van considerar que ell els n’havia alliberat. El 20 de gener és la seva festa, i aquest dia se celebra la Festa Major d’hivern.
Sant Isidre és el patró dels pagesos. Així com els tres sants anteriors són considerats “patrons de Viladecans”, o sigui els sants més importants per a la població, els altres que ara assenyalarem tenen menys rellevància. Sant Isidre, un pagès de Madrid que va néixer cap a l’any 1100, ha tingut, però, sempre gran importància a Viladecans, fins al punt que és probablement aquí és el primer lloc de Catalunya, fora de Barcelona, on van posar una imatge seva a l’església, l’any 1623. La seva festa és el 15 de maig, i el cap de setmana més proper se celebra la fira.
Sant Llorenç és un màrtir cristià mort a Roma l’any 258, i que segons la tradició va morir cremat en una graella. La seva ermita, coneguda com Sant Llorenç de les Canals, prop de la masia de Can Tries, pertany al terme municipal de Sant Climent, però era un lloc important per als viladecanencs perquè per allà passava l’únic camí que permetia arribar a Sant Climent quan la riera anava plena. I és que fins al segle XVIII els viladecanencs havien d’anar-hi sovint, a Sant Climent, perquè formaven part del seu municipi.
Sant Roc era un sant molt popular a Viladecans, i molts homes portaven el seu nom, com es veu en uns quants noms de cases: Cal Roquillo, Cal Roquet, Cal Roc del Manel. Can Roc de la Marina... També, pel que sembla, a la fornícula de la façana de la Torre Modolell, els tres sants que hi havia eren sant Joan, sant Sebastià i sant Roc. Sant Roc va néixer a Montpeller cap a l’any 1350, i es va dedicar a atendre malalts de pesta. Per això, com sant Sebastià, se’l considerava advocat contra aquesta malaltia. La seva festa se celebra el 16 d’agost.
Sant Baldiri era molt popular a tot el Delta del Llobregat, fins al punt que una població porta el seu nom, Sant Boi. Respecte a la diferència entre Baldiri i Boi cal dir que del nom llatí del sant, Baudelius, en va derivar Baldiri; però de Baudelius també en va derivar Bodil, i de Bodil Boïl, i de Boïl Boi. Molts viladecanencs es deien Baldiri, i un cert nombre se’n diuen encara. El sant va ser un cristià de Nimes, a França, que va morir màrtir cap a l’any 300. La seva festa és el 20 de maig.
Sant Ramon és el nom de l’ermita que fa de silueta de fons de Viladecans des del capdamunt del Montbaig. Va ser edificada a la segona meitat del segle XIX i està situada en el terme muncipal de Sant Boi. Sant Ramon, anomenat “Nonat” perquè segons la tradició va ser tret del ventre de la seva mare quan ella ja havia mort, va viure al segle XIII i va ser un frare mercedari, que era un orde que es dedicava a rescatar captius. La seva festa se celebra el 31 d’agost, i el diumenge més proper té lloc entorn de l’ermita un aplec molt concorregut.
Santa Rosa és un nom d’incorporació més recent a Viladecans, com els altres dos amb què acabem aquest repàs. A ella li van dedicar l’església que es va inaugurar a l’Alba-rosa l’any 1961, a causa de la semblança del seu nom amb el nom del barri. Santa Rosa era una noia de Lima, al Perú, nascuda el 1586 i morta el 1617, la festa de la qual abans se celebrava el 30 d’agost i ara el 23.
Santa Maria Magdalena és el nom que es va donar a l’església inaugurada l’any 1972 al barri de Sant Jordi, i porta aquest nom en memòria de Magdalena Modolell, que va ser propietària dels terrenys on hi ha el barri. Santa Maria Magdalena era una de les deixebles de Jesús, i la seva festa se celebra el 22 de juliol.
La Mare de Déu de Montserrat ha donat nom a un barri, la Montserratina –que abans era conegut amb el nom de la Ponderosa–, i fa pocs anys es va inaugurar una església a ella dedicada. La Mare de Déu de Montserrat és la patrona de Catalunya i la seva festa se celebra el 27 d’abril.
La Mare de Déu de Sales és la més antiga. Fa més de mil anys que hi ha constància que era venerada en una ermita, al costat de la qual es va edificar molt de temps després el cementiri. És una de les anomenades “marededéus trobades”, perquè es desconeix l’origen de la seva imatge i la tradició diu que va ser trobada en aquell lloc. De fet la imatge primitiva que hi hagué a l’ermita quan es va construir ja no existeix ni sabem com era. La seva festa és el 8 de setembre i aquest dia se celebra la Festa Major d’estiu almenys des del segle XVIII. I quan es va fer l’església del Poblat Roca, es va decidir posar-li també el seu nom, de manera que la parròquia del Poblat (“la del tobogan”) es diu Santa Maria de Sales.
Sant Joan és el sant que havia tingut més importancia al poble, fins al punt que la seva imatge era a l’escut municipal, i actualmente encara es manté a través d’un dels seus símbols, el de l’anyell. Almenys des del segle XIII sabem que tenia edificada una capella a l’actual cantonada de la Plaça de la Vila amb el carrer de Jaume Abril, i després va donar nom a l’església parroquial actual. Joan, conegut com el Baptista, va liderar un moviment de renovació religiosa a Israel, i va ser qui va presentar Jesús als seus primers deixebles. La seva festa se celebra el 24 de juny, i aquest era abans el dia de la Festa Major, fins que cap al segle XVIII es va decidir celebrar-la per la Mare de Déu de Sales.
Sant Sebastià és un màrtir cristià, mort a Roma cap a l’any 300. Segons la tradició, era soldat i el van matar lligant-lo a un arbre i disparant-li fletxes. Era considerat protector contra la pesta, i a Viladecans se’l va començar a venerar als segles XVII i XVIII perquè el van invocar amb motiu d’una pesta i van considerar que ell els n’havia alliberat. El 20 de gener és la seva festa, i aquest dia se celebra la Festa Major d’hivern.
Sant Isidre és el patró dels pagesos. Així com els tres sants anteriors són considerats “patrons de Viladecans”, o sigui els sants més importants per a la població, els altres que ara assenyalarem tenen menys rellevància. Sant Isidre, un pagès de Madrid que va néixer cap a l’any 1100, ha tingut, però, sempre gran importància a Viladecans, fins al punt que és probablement aquí és el primer lloc de Catalunya, fora de Barcelona, on van posar una imatge seva a l’església, l’any 1623. La seva festa és el 15 de maig, i el cap de setmana més proper se celebra la fira.
Sant Llorenç és un màrtir cristià mort a Roma l’any 258, i que segons la tradició va morir cremat en una graella. La seva ermita, coneguda com Sant Llorenç de les Canals, prop de la masia de Can Tries, pertany al terme municipal de Sant Climent, però era un lloc important per als viladecanencs perquè per allà passava l’únic camí que permetia arribar a Sant Climent quan la riera anava plena. I és que fins al segle XVIII els viladecanencs havien d’anar-hi sovint, a Sant Climent, perquè formaven part del seu municipi.
Sant Roc era un sant molt popular a Viladecans, i molts homes portaven el seu nom, com es veu en uns quants noms de cases: Cal Roquillo, Cal Roquet, Cal Roc del Manel. Can Roc de la Marina... També, pel que sembla, a la fornícula de la façana de la Torre Modolell, els tres sants que hi havia eren sant Joan, sant Sebastià i sant Roc. Sant Roc va néixer a Montpeller cap a l’any 1350, i es va dedicar a atendre malalts de pesta. Per això, com sant Sebastià, se’l considerava advocat contra aquesta malaltia. La seva festa se celebra el 16 d’agost.
Sant Baldiri era molt popular a tot el Delta del Llobregat, fins al punt que una població porta el seu nom, Sant Boi. Respecte a la diferència entre Baldiri i Boi cal dir que del nom llatí del sant, Baudelius, en va derivar Baldiri; però de Baudelius també en va derivar Bodil, i de Bodil Boïl, i de Boïl Boi. Molts viladecanencs es deien Baldiri, i un cert nombre se’n diuen encara. El sant va ser un cristià de Nimes, a França, que va morir màrtir cap a l’any 300. La seva festa és el 20 de maig.
Sant Ramon és el nom de l’ermita que fa de silueta de fons de Viladecans des del capdamunt del Montbaig. Va ser edificada a la segona meitat del segle XIX i està situada en el terme muncipal de Sant Boi. Sant Ramon, anomenat “Nonat” perquè segons la tradició va ser tret del ventre de la seva mare quan ella ja havia mort, va viure al segle XIII i va ser un frare mercedari, que era un orde que es dedicava a rescatar captius. La seva festa se celebra el 31 d’agost, i el diumenge més proper té lloc entorn de l’ermita un aplec molt concorregut.
Santa Rosa és un nom d’incorporació més recent a Viladecans, com els altres dos amb què acabem aquest repàs. A ella li van dedicar l’església que es va inaugurar a l’Alba-rosa l’any 1961, a causa de la semblança del seu nom amb el nom del barri. Santa Rosa era una noia de Lima, al Perú, nascuda el 1586 i morta el 1617, la festa de la qual abans se celebrava el 30 d’agost i ara el 23.
Santa Maria Magdalena és el nom que es va donar a l’església inaugurada l’any 1972 al barri de Sant Jordi, i porta aquest nom en memòria de Magdalena Modolell, que va ser propietària dels terrenys on hi ha el barri. Santa Maria Magdalena era una de les deixebles de Jesús, i la seva festa se celebra el 22 de juliol.
La Mare de Déu de Montserrat ha donat nom a un barri, la Montserratina –que abans era conegut amb el nom de la Ponderosa–, i fa pocs anys es va inaugurar una església a ella dedicada. La Mare de Déu de Montserrat és la patrona de Catalunya i la seva festa se celebra el 27 d’abril.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada